Es el tronc i personatge més estimat pels infants....

• El 24 de desembre caga el tió

• Menuts i família a l'aguait

• Gaudim tots de Nadal, dolços i regals.

La tradició marca que han de ser els menuts de la família els encarregats de buscar un bon tronc. També seran els que faran que el tronc es converteixi en tot un personatge que, de mica en mica, cobrarà vida fins al 24 de desembre: cal que tingui ulls, nas i, sobretot, boca, i amb el fred una manteta anirà bé.

Si no hem anat a buscar el tió al bosc, avui en dia hi ha moltes parades de fires on podem comprar-lo, també hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió!

El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!.

S'ha de tenir en compte que els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-l'hi el menjar abans d'anar a dormir. Li podem donar alguna peça de fruita o les pells, li agraden molt les de mandarina i plàtans.

El tió, a poc a poc i sense que ens n'adonem, anirà omplint la panxa ... fins al dia que l'haurem de fer "cagar", que recordem és el 24 de desembre.

Com són nits d'hivern, és important, per tal que no passi fred el tapem amb una manteta ben calenteta.

Quan arriba el 24 de desembre...

Ja podem començar a fer "cagar" el tió. Per això els més petits és col·loquen al voltant del tronc (tió) que ha d'estar abrigat i tapat amb la seva manta.

Començarem amb molta il·lusió a cantar la cançó "caga tió, neules i torrons...", tots els nens i nens aniran donant cops de bastó al pobre tió ... i finalment ... de forma màgica ... sortiran de la seva panxa els regals i obsequis per als menuts, família i amics.

La tradició era que el tió "cagués" les neules, els torrons i tots els dolços i llaminadures que després s'anirien consumint durant les festes. Actualment, hi ha tios que ho fan, d'altres o combinen amb dolços i regals., tot dependrà de la bona alimentació que hagi tingut.

Els nens i nenes cantaran i donaran bastonades al tió... aixecaran la manta i aniran trobant els regals ... mentre al tió li quedin forces!

I quan s'acaba la festa? Antigament, quan a sota la manta s'hi trobava una arengada, això volia dir que el tió ja havia acabat!. Actualment, els tions quan es cansen poden "cagar" qualsevol cosa.

Cançó del "CAGA TIÓ"

Caga tió, caga tió...
Caga tió, neules i torrons,
Sinó cagues ara ... cop de bastó!!!

Caga tió, tió de Nadal,
No caguis arengades que són molt salades
Caga torrons que són més bons
Sinó cagues torrons ... cop de bastó, cop de bastó
Cop – de – bastó!!!!!

Caga tió, neules i torrons,
D'aquells bastons
I un confit de tant en tant
Que vagi rajant!

Després de Nadal

Depèn de cada família: hi ha cases on el tió marxa, tal com va arribar!

En canvi, hi ha famílies que l'agafen i el cremen (recuperant una mica la tradició original) de manera que l'any següent hauran de fer-ne un altre.

Les tradicions

Com pot ser que un tros de fusta (el tió) esdevingui el centre de la festa i sigui un dels "personatges" importants dels Nadal?

El tradicional "tió de Nadal" té l'origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l'arbre i la seva fusta a les llars. D'aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d'assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava els més petits amb dolços i llaminadures.

Doncs l'origen està en el fet que, antigament, la fusta de l'arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l'home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les de les vies del tren, escales, estris de casa ... Igualment, la fusta de l'arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per fer calor i caliu a les cases i per il·luminar.