"La gran pregunta que no ha estat contestada i a la qual encara no he pogut respondre, malgrat els meus trenta anys d'investigació de l'ànima femenina, és ¿Què vol una dona?”
Sigmund Freud

No pretenc amb aquesta reflexió respondre la pregunta que es fa un metge investigador com Sigmund Freud, però aportaré algunes idees comentant l'expressat per certs homes en el passat fins als nostres dies.

S'explica que Theodor Bischoff, famós anatomista alemany de segle XIX, després de desenes d'anys investigant el cervell humà, va arribar a la conclusió que el cervell de l'home era superior a la dona perquè el seu cervell pesava més. El cervell de l'home tenia una mitjana de 1,35 kg, i el de la dona 1,25 kg. Quan va morir el seu cervell va ser donat a la investigació, llavors es va poder veure que el seu cervell pesava només 1,24 kg. Sobren els comentaris.

Ara en ple segle XXI a la "civilitzada Europa" al Parlament de la Unió Europea, un euro-diputat polonès va expressar en un ple, més o menys, que la dona era inferior i que no mereixia guanyar igual salari que els homes. Si a això sumem les estadístiques de feminicidis a Espanya (un percentatge de gairebé entre dues i tres dones cada setmana), per citar un exemple, aquestes parlen per si soles de les barbàries de segle XXI.

Aquests dos exemples històrics ens evidencien de l'estupidesa d'alguns homes i ens diuen clarament que la dona vol ser valorada i respectada exigint igualtat amb els homes, perquè així és i ho mereix.

La meva reflexió és senzilla i clara, són iguals i moltes vegades millors que els homes, ¿serà per això que alguns les temen?

Citem ara a William Golding, novel·lista britànic, que les seves expressions sobre la dona circulen en WhatsApp i diu així:

"Crec que les dones estan boges si pretenen ser iguals als homes. Són bastant superiors i sempre ho han estat. Qualsevol cosa que li donis a una dona, ella ho farà millor. Si li dones esperma, et donarà un fill. Si els dones una casa, et donarà una llar. Si li dones aliments, et donarà un dinar. Si li dones un somriure, et donarà el seu cor. Engrandeix i multiplica qualsevol cosa que li donis. Si li dones escombraries, prepara't a rebre tones d'excrements!”

Amb el que s'ha dit, veiem que la dona és més sensible, més creativa i més sacrificada. Això per la seva naturalesa i responsabilitat de la maternitat. Absorbeix més responsabilitats i càrrega que els homes, per les seves múltiples funcions: esposa, mare, administradora de la llar, professional i / o executiva o simple treballadora. Tanmateix, sap somriure i alegrar les nostres vides amb mil detalls i accions diàries, amb els quals ens sorprenen positivament.

Concloc amb els pensaments de grans personatges de la història de la humanitat que ja ho van expressar tan bé i amb això rendeixo el meu reconeixement i agraïment a les dones per tot el que són i signifiquen en les nostres vides i en la història de la humanitat, amb motiu de celebrar en aquestes properes dates el Dia Internacional de la Dona.

"Anomenar a la dona el sexe feble, és una calúmnia, és la injustícia de l'home cap a la dona. Si per força s'entén la força bruta llavors, en veritat, la dona és menys brutal que l'home. Si per força s'entén el poder moral, llavors la dona és immensament superior".
Mahatma Gandhi

"La dona està on li correspon. Milions d'anys d'evolució no s'han equivocat, ja que la naturalesa té la capacitat de corregir els seus propis defectes ".
Albert Einstein

"La intuïció d'una dona és més precisa que la certesa d'un home".
Rudyard Kipling

Concloc amb la següent reflexió:
La dona té un sol camí per superar en mèrits a l'home: ser cada dia més dona.
Ángel Ganivet (escriptor)