Una bona gestió del Turisme…

  • Requereix el finançament adequat

  • Fons públics i privats

  • Administrats per l'Organisme de Turisme coordinador

El finançament de la Gestió Pública del Turisme, entenent com a tal l'acció i efecte d'administrar el sector, constitueix un aspecte rellevant en la conducció de l'activitat turística en el context de l'Administració Pública.

A diferència d'altres sectors de l'administració pública, el finançament de les activitats destinades a promoure i desenvolupar el turisme presenta característiques que li són molt particulars, conseqüència de les limitacions que, tant d'índole administrativa com jurisdiccional, té l'Organisme Nacional de Turisme per al desenvolupament de l'activitat.

Per a comprendre aquestes dificultats és necessari analitzar, en primer lloc, quals són en realitat els requisits en matèria de finançament que té el sector, i segon, com es generen els fons necessaris per a cobrir els referits requisits. De la qual cosa tracta precisament aquest article.

Requisits Financers per a la conducció del sector

Si s'analitzen els recursos econòmics que l'Organisme Nacional de Turisme requereix per a la promoció i desenvolupament de l'activitat, és possible observar que a més de les despeses de la pròpia Organització Administrativa, necessita recursos per al Desenvolupament de les Facilitats i l'Equipament turístic, i cobrir els costos de les accions de Promoció Institucional, i en cas necessari, per a Finançar la infraestructura bàsica que pot exigir aquest desenvolupament.

Els tres primers aspectes, és a dir, les despeses de la pròpia organització administrativa, el desenvolupament de les facilitats i equipament turístic, així com el cost de les accions promocionals, són funcions operatives d'exclusiva competència de l'Organisme Nacional de Turisme. Però en el que concerti als problemes d'inversió en matèria d'infraestructura bàsica, el citat organisme té ja serioses limitacions. Pel que aquests aspectes necessàriament han d'analitzar-se per separat, atès que el finançament dels mateixos té diferents característiques, com es podrà observar a continuació.

Financiamiento de la Gestión  Publica del Turisme  - Montjuich

Finançament de les Funcions operatives dels Organismes Nacionals de Turisme

Pel que fa a les funcions operatives dels Organismes Nacionals de Turisme, devem precisa que el finançament de les mateixes pot tenir diferents orígens, segons es tracti d'un Organisme Centralitzat o d'un Organisme Descentralitzat. En aquest cas ens referirem als requisits de finançament en un Organisme Nacional de Turisme centralitzat, deixant per a tractar els requisits d'un Organisme Descentralitzat per a una altra ocasió, en un nou article.

Feta l'aclariment que consideràvem pertinent, direm que quan l'Organisme Nacional de Turisme forma part integral de l'estructura Administrativa del Sector Públic, els recursos necessaris per al seu funcionament provenen del Pressupost General d'Ingressos i Despesa Corrent de l'Estat. En el mateix se li assigna al referit Organisme una Partida Presupuestal, tenint en compte el Pla a Implementar, la disponibilitat de recursos i de les prioritats establertes en el referit pressupost.

Sobre aquest tema és important destacar que els ingressos destinats a cobrir el Pressupost General de Despesa corrent es generen, en la seva gran majoria, a través del Sistema Tributari, i que la prestació dels Serveis Turístics es troba gravada per una sèrie d'impostos. Com succeeix, per exemple, en el cas dels impostos aplicats a les tarifes del transport aeri, o els establerts a l'hostalatge en els establiments hotelers.

Aquests impostos passen a integrar un Fons Comú amb els ingressos que, també a través del Sistema Tributari, es generen en altres sectors. Fons comú que és emprat per a cobrir les necessitats de les diferents dependències de l'Administració Pública.

Ara bé, en el cas que els ingressos tributaris no aconsegueixin per a cobrir les necessitats financeres requerides per l'Administració Pública, els Estats solen sol·liciten préstecs als Organismes Financers Internacionals (FMI, BM o BID), o bé, efectuen la venda d'algun actiu si és que disposen d'això. Però el més freqüent és que recorrin als préstecs d'Organismes Internacionals, generant d'aquesta manera un Deute Públic Extern, o bé, una ampliant de la ja existent, que han de pagar amb els interessos corresponents.

Organismos y  el Financiamiento de la Gestión Publica del Turisme

Finançament de la Infraestructura bàsica per al desenvolupament del Turisme

Pel que fa ja al finançament de la infraestructura bàsica i algunes facilitats requerides per al desenvolupament del turisme, la situació és ja més complexa puix que els Organismes Nacionals de Turisme manquen de facultats sobre aquests aspectes, els quals són funcions que competeixen a altres Organismes de l'Administració Pública. Encara que en alguns casos els Governs poden atorgar-los a aquests organismes una competència “temporal” perquè s'ocupi del desenvolupament d'aquestes necessitats, o que puguin recórrer a altres opcions de finançaments, segons es tracti de la Infraestructura bàsica, o de les Facilitats i l'Equipament, aspectes que a continuació passem a comentar.

-Finançament de la infraestructura bàsica
Pel que fa al finançament de la infraestructura bàsica, el mateix pot provenir tant de fonts internes, és a dir de recursos econòmics originats en el propi país, o bé de fonts externes mitjançant préstecs atorgats per agències financeres internacionals.

En el primer cas, la infraestructura bàsica necessària per al desenvolupament del turisme, pot estar contemplada en el Pla Nacional d'Obres Públiques, i considerada en el Pressupost General d'Inversions que encararà el país en determinats períodes, o bé, mitjançant la creació d'un Fons de Desenvolupament Turístic, creat amb una Partida inicial aportada per entitats bancàries financeres oficials. Fons que pot incrementar-se amb préstecs provinents de les citades agències financeres internacionals.

-Finançament de les facilitats i l'equipament

Pel que fa al finançament de les facilitats i l'equipament, especialment el que es refereix a les facilitats hoteleres, aquest presenta característiques diferents, encara que aquí també el mateix pot provenir tant de fonts internes com externes.

Internament aquest finançament pot aconseguir-se mitjançant l'obertura de línies de crèdit per part d'institucions bancàries o financeres oficials destinades a donar suport al desenvolupament del turisme. Lògicament aquestes línies de crèdit provenen de fons públics, a taxa d'interès corrent, encara que poden crear-se línies de crèdit a un tipus d'interès més baix, i fins i tot, atorgar-se un determinat període de gràcia. Però en aquest últim cas adopta ja les característiques d'un incentiu, al qual de seguida ens passem a referir.

Sobre aquest tema direm que efectivament es poden canalitzar també recursos del sector privat a través de l'aplicació d'incentius que estimulin la inversió en l'activitat turística. Cas que es poden considerar, a més de l'esmentat en el paràgraf anterior, els següents incentius; Avantatges tributaris, Subvencions, i Regalies, i fins i tot, considerar la Coinversió amb el sector privat en alguns projectes.

Pel que fa al finançament extern, direm que aquí també és possible recórrer al préstec d'institucions financeres internacionals. Però ha de tenir-se en compte que aquests crèdits requereixen ja del “aval” dels Governs. En altres paraules, de la garantia del país interessat i si els supòsits inversors no compleixen amb el pagament del compromís contret, és el país el que ha de respondre per aquest pagament. Pel que l'esmentat aval ha de ser acuradament analitzat, a l'efecte de verificar la validesa del projecte d'inversió considerat, abans de ser atorgat.

Especialment la validesa dels estudis de mercats amb els quals es justifica la viabilitat econòmica d'aquests , els quals poden no ser veraces quant a les seves veritables possibilitats econòmiques. 

Financiamiento de la Gestión Publica del Turismo

Comentari final a manera de conclusió

Per a finalitzar direm que l'aspecte financer constitueix, igual que en altres sectors de l'activitat econòmica nacional, un element bàsic per al foment i desenvolupament del turisme. Al grau que en molts casos es converteix en el principal problema que ha d'afrontar l'Organisme Nacional de Turisme per a poder dur a terme les seves comeses.

Com s'ha vist, els requisits de finançament en la gestió pública del turisme es relacionen fonamentalment amb les despeses generades a conseqüència de la pròpia gestió administrativa del sector, i per les activitats bàsiques assignades a l'organisme. En altres paraules, els costos de la promoció i desenvolupament de l'activitat.

L'origen dels recursos necessaris per a cobrir aquests requisits pot ser molt diferent, segons es tracti dels costos operacionals del citat Organisme de Turisme, o de les inversions necessàries per al compliment de les seves funcions. En el primer cas els recursos provenen del pressupost general de despesa corrent, i es troba subjecte a les normes i procediments que regeixen la pràctica presupuestal del sector públic. I en el segon cas, relacionat amb la promoció i desenvolupament de l'activitat, es pot optar entre una sèrie d'alternatives de finançament, tant d'origen intern com extern.

En molts casos es recorre a la captació de recursos econòmics provinents del sector privat, amb la finalitat de no desviar els fons públics i poder cobrir així les necessitats més urgents de les comunitats. Sobre aquest tema és convenient recordar que en condicions d'alta desigualtat econòmica i de pobresa, atès que el turisme és una activitat acte creada per les pròpies persones, que té lloc en el temps lliure i forma part de les activitats de l'oci, aquest pot tenir l'última prioritat en elles si les seves necessitats bàsiques no són satisfetes. Pel que s'ha de ser molt acurat en l'assignació d'incentius atès que és una activitat d'alt risc per a qui inverteix en turisme, i els inversors són conscients d'això.

Imatge-portada: kevin-matos-Nl_FMFpXo2g-unsplash
Imatges-interior: Alex-kotliarskyi-QBpZGqEMsKg/Ian-kelsall-dXDHJ1wXEL0/Christian-hess-araya-nVRlLqhZdNY-unsplash
Autor: Miguel Ángel Acerenza
Versió original: castellà