Adhesió al Conveni de Treball en el Domicili.....

• Entrarà en vigor el 25 de maig de 2023

• Directrius i definicions

• Espanya ha tardat 27 anys (1996-2023)

• Estem preparats ???

Després de dos anys de pandèmia i la forçosa necessitat de realitzar en molts casos el teletreball i treball a domicili, Espanya ratifica el conveni de treball a domicili de l’Organització Internacional del Treball.

Finalment s’ha publicat l’esperat “Instrument d’adhesió al Conveni de Treball a Domicili que es va fer a Ginebra el 20 de juny de 1996.

L’entrada en vigor de l’adhesió serà el pròxim 25 de maig de 2023.

La recomanació sobre treball a domicili, 1996 (recomanació número 184 de l'OIT), estableix una sèrie de directrius per als estats que s’hi adhereixen, entre les quals és necessari destacar:

• Una sèrie de definicions relatives al tipus de treball que és considerat treball a domicili (en què s’engloba el treball a distància en llocs diferents del domicili) i els requisits per a considerar-lo com a treball a domicili.
• L’obligació dels Estats de designar una sèrie d’autoritats que puguin en tot cas recavar dades referents al treball a domicili, així com oferir informació a les persones que treballin en aquesta modalitat. Així mateix, també desplega una sèrie d’informacions i registres que hauran de complir les empreses i entitats que comptin amb persones treballadores incloses en la modalitat de treball a domicili.
• L’obligació, per mitjà de la negociació col·lectiva o de l’autoritat competent, de definir les “taxes” salarials mínimes pel treball a domicili i la compensació de despeses.
• L’obligació per part de l’autoritat competent de difondre directrius que s’han d’observar en matèria de seguretat i salut laboral. Obligació que, un cop definida per l’autoritat, es trasllada a les persones ocupadores.
• La igualtat de condicions entre persones que prestin els seus serveis a domicili i presencialment en matèria de: hores de treball, descansos, permisos, protecció per a naixement i per a les extincions contractuals. Preveu que la legislació nacional hauria de fixar les condicions en les quals les persones treballadores a domicili haurien de gaudir de dies festius retribuïts, vacances anuals remunerades i llicències de malaltia pagades, igual que les altres persones treballadores.
• L’instrument implanta l’obligació d’assegurar-se que existeixen mecanismes per a la resolució de conflictes i, tanmateix, que es doni suport a programes informatius, de foment d’aquest tipus d’organització del treball, de formació, de seguretat i salut, per facilitar el crèdit, millorar les condicions de l’habitatge, etc.

Amb això, i essent la normativa de treball a distància de recent creació, l’Estat té un període d’aproximadament un any per a adaptar-se i donar compliment a la recomanació de treball a distància de 20 de juny de 1996 realitzada a Ginebra.