L’emprenedoria és clau.......

• Rellevància de les micro, petites i mitjanes empreses 

• El treball com autònom 

• Desenvolupar projectes 

• Creativitat, innovació i estratègia

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos, del paper clau que juga l’emprenedoria en la societat i de la rellevància de les micro, petites i mitjanes empreses en l’economia. Però, aleshores, com és que la figura de l’empresari està tan mal vista? Per què ningú fa res per trencar aquests estereotips i posar en valor el paper que desenvolupen?

Personalment, com a part d’un projecte estratègic de PIMEC Joves, fa anys que visito escoles per explicar l’opció de treballar per compte propi i sobretot valoro les virtuts d’aquesta opció. Quan ens presentem a les escoles i preguntem si fem pinta d’empresaris, la gran majoria respon que no.

No s’imaginen que una persona jove, vestida com ells i amb el seu mateix llenguatge, pugui ocupar una posició tan important de l’empresa. I això es deu, en part, a la preconcepció de persona autoritària, sense escrúpols i avariciosa que acostumen a tenir (fent un resum de les respostes que ens donen en aquestes xerrades).

I el que més sobta és la gran diferència entre emprenedor i empresari: tothom realça la figura de l’emprenedor. I jo em pregunto, que no és el mateix? Per què volem diferenciar conceptes quan en ambdós casos es tracta de treballar per compte propi, desenvolupar un projecte empresarial i aportar valor a la societat? Que potser no era un emprenedor el meu avi?

Considero que estar al capdavant d’una empresa és una feina com qualsevol altra, ja que s’han de desenvolupar unes tasques concretes a canvi d’un sou, però amb la gran diferència que si les duus a terme correctament estàs creant llocs de treball.

Sovint arrisques tot el que tens, treballes moltes més hores que les considerades “normals” i la teva jornada no acaba quan arribes a casa; i sembla que l’únic que la societat percep és que només busques guanyar diners.

I, evidentment, la finalitat de tenir una empresa és convertir-la en solvent i poder guanyar diners, però sovint s’oblida tot el que aporta a la societat (pagament d’impostos, creació de llocs de treball, desenvolupament de persones, formació, riquesa per al país on es desenvolupa l’activitat).

És molt trist veure que només un 3% de les empreses sobreviuen a una segona generació; és una taxa de mortalitat elevadíssima i no sempre aquestes empreses tanquen per motius empresarials. Estic segur que, amb una major conscienciació a nivell polític i social en general, posaríem menys traves i reduiríem aquest percentatge.

Caldria fer més pedagogia entre tots i abandonar aquest concepte antiquat, ja que, cada cop més, les nostres empreses són estructures més planes, menys jeràrquiques, i l’empresari ha entès que una empresa sense persones no té sentit. És hora que s’entengui que sense un bon funcionament de les nostres empreses no hi ha feina.

Cal que la nostra generació pugui dir amb orgull, allà on sigui: soc empresari!