El Concert de RIU X......

• Música Tradicional dels Països Catalans

• Especial record d’Ovidi Montllor amb "Cançó de les Balances"

• Una lletra d'avui o de fa 500 anys -tot continua igual-

• La fi del 33è Música a la Vila

L'últim concert del 33è Música a la Vila es va dur a terme ahir amb la participació del grup RIU X a l'escenari muntat a la plaça del Tívoli. Va ser tot un espectacle musical que ens va portar a tots a fer un fantàstic recorregut per la música tradicional dels països catalans.

Com explicàvem a l'article de presentació del concert, RIU continua celebrant els 10 anys de vida, per això el nom de "RIU X", fent un repàs d'una dècada de concerts, gires, produccions i quatre discs, traslladant a l'auditori l'energia, força, potencia i sensibilitat de la Música Tradicional dels Països Catalans, amb arrengaments que porten la seva música i cançons a un so molt especial, únic, propi del grup RIU, i que personalment em recorden els de la música celta..

Un excel·lent concert que va fer vibrar a tot d'auditori de més de tres-centes persones que omplien la plaça, gaudint de la fresca d'aquesta nit d'agost. Els intèrprets Marta Barbero, violí i veu, Iu Boixader, contrabaix, Ciscu Cardona, guitarra i veu, Rubén Fajardo, bouzouki, Ricard Ros, xiulets i gaites, Pau Vinyoles, acordió diatònic, Xarli Oliver, bateria, ens van explicar que principalment són amics de molts anys, molt amics, de les dues bandes del riu Llobregat, d'aquí el nom "RIU".

No vull deixar escapar l'oportunitat d'aquest article, per deixar un record "inesborrable" de la interpretació de la "Cançó de les Balances" del poeta i trobador Ovidi Montllor, un lluitador per als Països Catalans que va morir el 10 de març de 1995 per un càncer.

Una de les seves frases més cèlebres:
“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”

Ovidi Montllor va ser part dels últims anys del moviment "La Nova Cançó" que, en ple franquisme, impulsà la cançó cantada en català als Països Catalans, moviment a on van intervenir molts i molts autors, cantants, poetes i músics per reivindicar el català, els drets i la llibertat. En van formar part: els Setze Jutges, Raimón, Joan Manel Serrat, Guillermina Motta, Lluis Llach, Guillem d'Efak, Núria Feliu, Maria del Mar Bonet, Els Valldemossa, Miquelina LLadó, Enric Barbat, Antoni Parera Fons, Joan Ramon Bonet, Francesc Pi de la Serra, Queta i Teo, Miquel Porter, Delfí Abella, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Grup de Folk, Sisa, Pau Riba.......... Tota una època que vaig poder viure amb ells.

Lletra de la “Cançó de les Balances”:

Doncs era un rei que tenia
I el castell a la muntanya
Tot el que es veia era seu
Terres, pous, arbres i cases
I al matí des de la torre
Cada dia els comptava

La gent no estimava el rei
I ell tampoc no els estimava
Doncs de comptar en sabia
Però amor no li'n quedava
Cada cosa tenia un preu
La terra, els homes, les cases

Un dia un noi del seu regne
Vora el castell va posar-se
I va dir aquesta cançó
Amb veu trista però clara
I va dir aquesta cançó
Amb veu trista però clara

Quan vindrà el dia en què l'home
Valgui més que pous i cases
Més que les terrer més bones
Més que les plantes i els arbres
Quan vindrà el dia en què a l'home
No se'l pese amb les balances

El rei que va sentir el noi
El va fer agafar i amb ràbia
Va ordenar que li donessin
Cent cinquanta bastonades
I a la torre el va tancar
Castigat a pa i aigua

Però el poble encara sap
La cançó de les balances
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten

Poc a dir, el contingut és tan actual com fa 500 anys!!!

Des de Capital2020, os volem donar les gràcies RIU X per al vostre repertori musical.