El transport de fusta per cursos fluvials....

• Història, tradició, treball, competició i esport

• Referències i mencions arreu del món

• A Catalunya la força de Noguera Pallaresa i la Ribera del Segre

• Referències a partir dels segles IX i X

• Esforç i reconeixement que ja es Patrimoni Cultural

L’ofici de raier –transport fluvial de fusta- ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco en la 17a reunió del Comitè Intergovernamental per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que se celebra a Rabat (Marroc). En la mateixa reunió, també van ser declarats els tocs manuals de campana.

La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i les pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació, aporten a les comunitats i als grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat considerat essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana. 

Aquesta declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial (UNESCO) s’afegeix a les d’altres elements patrimonials catalans: l’art de la pedra seca, les festes del foc als Pirineus, la metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la bioesfera: l’experiència del Montseny, els castells i la Patum.

En la candidatura de l’ofici dels raiers -transport fluvial de fusta-, Polònia ha liderat els treballs de confecció del dossier amb els ministeris de cultura d’Àustria, Alemanya, Letònia, Txèquia i l’Estat espanyol que, al mateix temps, s’ha coordinat amb les comunitats autònomes implicades (Catalunya, Navarra, Aragó, País Valencià i Castella-La Manxa). Des de Catalunya, el Departament de Cultura -a través del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural- ha dut a terme la tasca de coordinació amb les entitats representatives d’aquest sector, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa i l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre.

L’ofici dels raiers, del qual se’n poden trobar referències i mencions arreu del món des de l’antiguitat, consistia en el transport de fusta per cursos fluvials, aprofitant el corrent d’aigua.

Aquesta tasca es feia principalment mitjançant rais, embarcacions efímeres construïdes per a dur a terme el seu transport amb trams de troncs de fusta units en paral·lel i guiades per dues persones. Històricament els rais eren alhora embarcació i mercaderia quan el transport de fusta responia a motius econòmics.

Els raiers catalans descendien pels rius pirinencs fins arribar a la Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida, Tortosa o Amposta, principalment, depenent del curs fluvial que seguissin. Es pot trobar referències a aquest sistema de transport a partir dels segles IX i X.

A partir de les primeres dècades del segle XX, amb la construcció de preses hidroelèctriques i la generalització d’altres alternatives de transport -fonamentalment per carretera- aquesta activitat va esdevenir poc rendible i per això els comerciants de fusta van anar abandonant progressivament el transport fluvial. El darrer rai actiu al Pirineu català va baixar pel riu Segre l’any 1932-1933.

L’any 1972 es va dur a terme una primera experiència de recuperació festiva consistent en una baixada de rais per un petit tram de la Noguera Pallaresa, descens que a partir de 1979 va esdevenir anual sota el nom de la Diada dels Raiers. L’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa és l'entitat que organitza aquest esdeveniment. A Coll de Nargó, l’any 1982 es va retre el primer homenatge als raiers que encara eren vius. La idea va ser recuperada l’any 1989 i la festa se celebra cada any des de llavors, organitzada per l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre.

L’activitat raiera -transport fluvial de fusta- ha estat present particularment als rius del Pirineu català però també en d’altres punt de l’Estat espanyol i d’Europa amb noms molt diversos. La candidatura internacional s’ha presentat sota la seva denominació en anglès "timber rafting".