Després de 60 anys d’aquell viatge .....

• Els Nens del Vendrell a la Catalunya Nord 

• Del 1964 al 2024 

• Tornen amb una diada, 6 i 7 d’abril 2024, amb tot el cor 

• Més de 200 castellers pel camí d’exili realitzat per Pau Casals 

• Des del Vendrell (la seva llar) fins a Prada de Conflent (Catalunya Nord, França)

Aquest cap de setmana, 6 i 7 d’abril, la Catalunya Nord està de festa, està de Diada castellera com a homenatge i record a Pau Casals, 60 anys després que la colla castellera “Nens del Vendrell” el visites a Prada de Conflent, per al seu exili, en un viatge ple d'esperit i simbolisme català.

Castells i pilars commemoratius a Sant Miquel de Cuixà, Prada de Confluent i el castell de Rià de la Colla castellera “Nens del Vendrell”. A Prada l’actuació més gran junt amb els “Pallagos del Conflent” i els "Castellers del Riberal”. Un programa molt complet d’activitats, actes de germanor i visites a espais històrics. A on les actuacions centrals programades són:

Dissabte 6:
• 15.00 a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà
• 18.00 a Prada de Confluent
Diumenge 7:
• 10.00 al Castell de Rià, bressol de Catalunya a on va néixer Guifré el Pilós
• 11.00 a Vilafranca de Conflent, poble màrtir per als catalans

Els Nens del Vendrell a l’ombra del Canigó

La colla ha tornat a Prada de Conflent aquest cap de setmana després d’haver-ho fet per primera vegada per visitar el Mestre Pau Casals resident a l’exili a causa de la Guerra Civil i el seu posterior desacord amb la dictadura franquista. La visita a Prada, significa també la primera actuació de la temporada per als de la camisa vermella, que millor que amb un homenatge a tots aquells castellers de la colla i vendrellencs que just ara fa 60 anys, l’any 1964, van fer el mateix viatge i a on van descarregar-hi un pilar de 5 en homenatge al Mestre davant la porta de la parròquia de Sant Pere.

Germanor amb la Catalunya Nord.

Un viatge que servei també per enfortir els llaços de la colla vendrellenca amb les colles castelleres “Castellers del Riberal” i “Pallagos de Conflent” de la Catalunya Nord, amb qui s’ha coordinat aquesta sortida de cap de setmana i la recepció oficial dels representants de la colla per part del batlle de la població i també dels representants de l’Ajuntament i l’Associació Musical Pau Casals, perquè a l’Abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà, des de 1950 s’hi celebra el Festival de Música Pau Casals.

Un record personal

En redactar aquest article, he anat recordant un dels viatges que vaig realitzar de jove, bé més que un viatge va ser una excursió, motxilla a l'espatlla...... Era escolta de l'Agrupació de Sants, una època a on els caps de setmana i les vacances eren a la muntanya, fent excursions, travesses, campaments, escalada o espeleologia. En aquest cas concret, he de situar l'escenari l'any 1969, -si, cinc anys després del primer viatge dels Nens del Vendrell-. La nostra aventura, a on participava amb uns 5 o 6 escoltes, va començar a Núria, i l'objectiu final el “Canigó”, amb una ruta que després de travessar la carena dels pics Puigmal, Nou Creus i Nou Fonts, ens va portar a les valls i llacs del Pirineu cara nord, a la “Catalunya Nord”, fins a arribar a Prades (Prada de Confluent) i l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, a on vàrem passar un parell de dies per recuperar forces i emprendre la pujada a l'emblemàtic cim de Mont Canigó de 2.785 m. situat al Rosselló, entre les comarques de Conflent, Rosselló i Vallespir.

Prada de Conflent (Prades)

És una petita i acollidora ciutat amb poc més de 6.000 habitants, al peu del massís del Canigó, en la confluència de diversos rius, és la capital de Conflent i conserva un meravellós patrimoni artístic. Des de la magnífica església de Sant Pere (segles XII a XVII), declarada Monument Històric, és una obra destacada de l'escultor català Josep Sunyer i constitueix el major retaule barroc de França.

La bonica plaça adjacent a l'església acull un mercat de productors els dissabtes al matí, per a gaudi dels amants dels productes locals.

El festival Pablo Casals va ser creat en 1950 pel mestre violoncel·lista català Pablo Casals. Dedicat íntegrament a la música de cambra, se celebra cada estiu en diferents monuments dels Pirineus Orientals, com són l'església de Sant Pere de Prades, l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, l'abadia de Sant Martí del Canigó o l'església de Corneilla-de-Conflent. Una cita imprescindible per als apassionats de la música clàssica i on per a conèixer millor al gran músic català, es pot visitar el museu Pablo Casals que il·lustra la trajectòria de l'artista mitjançant cartes, fotos, instruments, gravacions i vestits de concerts.

Prades és un lloc estimat pels catalans, per quatre raons més:
• El fundador de Catalunya, el comte Guifré el Pilós (840-897), tenia un castell a Conflent prop de Prades, i va acabar la seva vida en l'abadia de Sant Martin du Canigó.
• El Canigó és la muntanya sagrada dels catalans i molta gent la puja cada any a partir de Prades.
• Pompeu Fabra, un gramàtic de renom, va codificar la llengua catalana elaborant una gramàtica i un diccionari que encara conserven la seva autoritat. Està enterrat en el cementiri de Prades.

I per la seva gastronomia: Les especialitats culinàries, saboroses i típiques de la comarca, començant per la "cargolade" (caragols a la planxa sobre sarments), la "ouillade" (tradicional sopa de col semblant a l'estofat), el "bunyete" (rosquilla catalana, tradicionalment feta per Setmana Santa, però es troba durant tot l'any) o la famosa "crema catalana" (a base de rovells d'ou, cítrics, sucre i llet). És o no part de Catalunya?

Abadia de Sant Miquel de Cuixà

Al peu del Canigó, Sant Miquel de Cuixà aixeca el seu campanar, la seva església i el seu claustre romànic. L'abadia, seu d'una comunitat monàstica des de fa més de mil anys, és un monument remarcable de la història de Catalunya, una meravella de l'arquitectura i l'escultura romàniques i un monument viu del segle XX, a través del seu renaixement.

Cap a l'any 840 una comunitat de monjos benedictins es va instal·lar a l'Eixelada, en un congost de la Tet, prop de l'actual Olette. Però, l'any 878, una riuada va destruir completament aquest monestir. Els supervivents es van reagrupar a Cuixà i s'hi van quedar. L'any 956 es va iniciar la construcció de l'església gran, que encara es manté en peu. És un monument rar per la seva antiguitat, l'església preromànica més gran que es conserva a França. Els seus arcs de ferradura mostren la seva pertinença al patrimoni del món antic.

Al segle XI, Oliba, tant abat de Ripoll com de Cuixà, va governar l'abadia durant quasi quaranta anys i va construir nombrosos edificis dels quals només en queden avui un campanar i la cripta, amb la rotonda del Pessebre. Aquestes construccions pertanyen al primer art romànic. Al segle XII es va construir un claustre de marbre sota l'abat Grégoire.

L'any 1791, arran de la supressió dels ordes religiosos, van marxar els darrers monjos i es va vendre l'abadia.

L'any 1919, Cuixà va tornar a ser una abadia. La seva restauració al llarg del segle XX va ser un autèntic renaixement: l'església va trobar un sostre, més de la meitat del claustre es va reconstruir gràcies als capitells trobats, les criptes es van netejar. Als anys 50, el famós violoncel·lista català Pau Casals, exiliat a Prades, hi va fer concerts i va fundar el festival que porta el seu nom. Des de l'any 1969, l'Associació Cultural Cuixà hi dona vida els estudis sobre l'art romànic. Una comunitat de monjos benedictins de Montserrat segueix en aquests llocs una vida monàstica que va començar fa 11 segles.

Col·lecció d'Imatges