Els gegants ballen.....

• A la plaça de la Mercè de Barcelona 

• El dissabte 27 de juliol 2024 

• Actes des de les 6 de la tarda 

• Cercavila de gegants

• Amb motiu de Sant Jaume

Com es costum, any a any, pels vols de la diada de Sant Jaume, el 25 de juliol, la colla gegantera de Sant Jaume celebra una trobada de gegants en honor del seu patró. Enguany es farà el dissabte 27 de juliol.

L’acte començarà a les 18 h amb la plantada a la plaça de Ramon Berenguer, a les 18.30 h s’iniciarà la cercavila pel barri Gòtic i a les 19.30 h hi haurà la mostra de balls amb el final de festa a la plaça de la Mercè.

Cercavila de gegants

El recorregut serà el següent: Plaça Ramon Berenguer el Gran, Carrer de la Tapineria, Plaça de l’Àngel, Carrer de Jaume I, Plaça Sant Jaume, Carrer de Ferran, Carrer d’Avinyó, Carrer de Simó Oller, Carrer de la Mercè i Plaça de la Mercè.

En Ferran i la Mercè són la parella de gegants nobles vinculats a l’església de Sant Jaume Apòstol, originàriament situada a la plaça de Sant Jaume. La història dels gegants comença l’any 2007, quan es constitueix l’Associació Gegantera dels Gegants de Sant Jaume amb l’objectiu de recuperar uns antics gegants de la parròquia. Els integrants de la colla començaren una tasca de documentació, però pràcticament no van poder trobar informació i per això decidiren de construir-ne uns de nous a partir de la imatge arquetípica del gegant català: ell amb casc i porra i ella com una elegant dama amb ventall i pomell de flors a la mà.

De la construcció dels gegants, se n’encarregà l’escultor solsoní Manel Casserras i Solé. La geganta, batejada amb el nom de Mercè en honor a la patrona de la ciutat, es va estrenar l’any 2009. L’any següent van presentar el gegant, que anomenaren Ferran perquè al carrer que du aquest nom és on actualment hi ha la parròquia de Sant Jaume Apòstol.

Història

L’església de Sant Jaume Apòstol era situada originalment a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’ampliació de la plaça en va fer variar la ubicació i es va transportar pedra a pedra fins a l’actual al carrer de Ferran. Aquesta parròquia segons sembla ser, igual com d’altres esglésies de la Ciutat, disposava d’una parella de gegants dels quals en tenim constància gràcies a Joan Amades, que en el seu Costumari Català va recollir: “Ara fa un segle, hi havia cinc parelles de Gegants a Barcelona, que amb tota llur majestat presidien la processó del Corpus: els de la Ciutat, els de la parròquia de Santa Maria, els de Sant Jaume i dues parelles de la del Pi”. Malgrat això més recentment s’ha posat en dubte aquesta teoria i hi ha qui apunta que Amades els podria haver confós pels gegants de Sant Cugat del Rec.

Gegants de Sant Jaume segons Joan Amades

La història dels gegants no era gens clara fins que la investigació realitzada per al llibre “Barcelona Gegantera” (2023), de Nicolàs Alonso, va trobar evidències documentals de la seva estrena l'any 1859 i de la seva vida durant els anys posteriors. A finals del segle XIX se’n perd la pista i no se n’han trobat fins ara més apunts. Per tant, els indicis ens porten a creure que els històrics gegants de Sant Jaume potser van ser abandonats, amagats o destruïts. Continua sent un misteri què se’n devia fer.

Els Gegants de Santa Maria del Mar i els Gegants de Sant Jaume segons un full de rengle de la processó del Corpus al primer terç del segle XIX segons el Costumari Català de Joan Amades.

A les representacions que trobem d’antics gegants, en general, podem identificar el gegant com un guerrer lluint una porra sobre l’espatlla, espasa lligada a la cintura, escut o casc plomat sobre el cap. Les seves vestimentes són les pròpies d’un noble de temps anteriors. La geganta, en canvi, vestia segons els costums de l’època, tal com era habitual entre les figures femenines del moment i marcava tendència entre les dames.

El juliol de 2007 constituïm la colla de geganters de Sant Jaume, amb l’objectiu ferm de tornar a posar en el mapa aquests gegants. Es du a terme un procés de documentació que ens porta a diversos arxius com el de la parròquia de Sant Jaume (ara incorporada a l’arxiu del Pi) o a la casa de l’Ardiaca per seguir la pista als vells gegants. De tots els documents i escrits recollits en prenem inspiració, però no se’n troba cap prova gràfica. És per això que decidim prendre l’essència i trets característics de l’arquetip de gegant clàssic català i reflectir-ho en uns gegants que, a més d’hereus de la història, tenen vocació de contemporanis. L’encarregat de fer-ho és en Martí Ribé, dissenyador i geganter de la colla. Amb els seus esbossos i il·lustracions, dona la forma als que han de ser els actuals gegants.

La materialització d’aquests esbossos ve de la mà d’en Manel Casserras Solé. L’escultor de Solsona dona vida i volum a una geganta de 3,73 m d’alçada i 44 kg de pes que bategem en honor a la patrona de la Ciutat amb el nom de Mercè. La Mercè és presentada el 25 de gener de 2009 i té com a padrins els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar. També hi són com a padrins de carn i ossos el grup de músics dels gegants del Prat de Llobregat.

En Ferran i la Mercè

Durant un any i mig, voltem per Catalunya amb la Mercè, però encarreguem a en Manel que es posi en marxa de nou per donar forma al gegant. Finalment, coincidint amb la nostra “II Trobada de gegants”, el 24 de juliol de 2010 presentem el gegant de Sant Jaume, que mesura 3,94 m i pesa 52 kg. Hi actuen com a padrins els mateixos que ho van ser de la Mercè. El bategem amb el nom de Ferran per l’emplaçament actual de la parròquia de Sant Jaume Apòstol en el carrer homònim.