Que vols saber?: Províncies, vegueries, comarques...... axis es Catalunya

Naixement de les provincies

Tenim que a retrocedir a prop de dos segles per arribar a l'any 1833, aquests va ser el moment a l'història a on el govern de Madrid va dividir Espanya en quaranta-nou províncies, en un intent de centralitzar l'Estat.

A Catalunya se li van atorgar quatre províncies: Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona, divisió que encara segueix vigent.

Per tant, la breu descripció de Catalunya que trobareu a continuació està dividida de la mateixa manera. Ara bé, molts catalans consideren que allò de les províncies es una imposició artificial i fa temps que hi ha debats al parlament català sobre com reemplaçar-les per una divisió més racional del territori, per exemple en vuit vegueries.

També s'hauria de tenir en compte que les comarques catalanes que es van formar a l'època medieval a l'entorn de les viles on hi havia mercats. En l'actualitat són 41 comarques i 1 entitat territorial més "l'Aran".

Comarques

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme (govern espanyol de Francisco Franco).

Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. El 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca històrica del Moianès.

Como explicàvem abans, actualment Catalunya està dividida en 42 entitats: 41 comarques, cadascuna administrada pel seu Consell Comarcal (amb l'excepció del Barcelonès on el consell comarcal va ser suprimit el 2019), i l'Aran, una entitat territorial singular administrada pel Consell General d'Aran. Sovint es fa servir la simplificació de «42 comarques» (malgrat que l'Aran no és pas una comarca), que permet agrupar informacions equivalents utilitzant una única denominació.

Sovint les comarques són molt diferents les unes de les altres en termes tant geogràfics com gastronòmics, turístics, productius o econòmics encara que pertanyin a la mateixa província

Breu pinzellada de les províncies:

Barcelona

Aquesta província, on hi ha la capital catalana (Barcelona) s'escolten tots els idiomes del món, es plena d'edificis modernistes. La seva Ciutat Vella, també conté una plètora de ciutats atractives, pobles costeruts i una muntanya considerada màgica (Montserrat). La cultura recull història, totes les arts, exposicions, mostres i fires, i la més gran diversitat de productes i oferta gastronòmica, que ha d'esser acompanyada pel cava de Sant Sadurní d'Anoia i altres indrets.

Girona

És la Llar del Museu Dalí, a Figueres, i la seva antiga casa a Cadaqués, la Costa Brava el blau del mar i les pinedes a la seva bora, acull alguns dels millors restaurants de Catalunya, un llac interior (Banyoles) pobles medievals i, es clar, la ciutat extraordinària de Girona, sovint descrita com a 'tres vegades immortal'.

Lleida

De vegades dita el 'wild west de Catalunya', Lleida té rius torrencials, parcs naturals, muntanyes immenses, molta fruita, terres de conreu, terra ferma, esports d'aventura, una ciutat i capital important a la bora del riu Segre, i una quantitat ingent de caragols com a part de la seva gastronomia.

Tarragona

Antigament la capital de la meitat de la península, la ciutat de Tarragona "antiga Tàrraco" és coneguda pels seus monuments romans; i la seva província per uns pobles i viles tranquil·les i impressionants, uns llocs d'estiueig farcits d'estrangers com la Costa Daurada i un delta de l'Ebre únic a Europa. Excel·lents vins, caves, peix i marisc.

Ara coneixem algunes coses mes de Catalunya respecte a la seva configuració geogràfica-política iniciada fa dos segles. Aquest és un primer article al qual seguiran uns altres, que des de Capital2020 esperem que siguin del vostre interès.