• Alegria, que és festa major!

• Planifiquem la propera festa sense dubtes

Tot l’any estem plens de festes, encara que l’estiu és l’època de l’any en què se celebren més festes majors a tot Catalunya. És moment de castellers, balls, titelles, concerts, correfocs, sardanes, castells de focs… Revisem alguns dels dubtes lingüístics, que ens aniran be per la propera temporada 2022.

Però anem a pams: si aquest apunt fos una festa major, ens tocaria començar pel pregó o crida, que és el discurs que pronuncia una personalitat per anunciar l’inici de la festa. Us anunciem, doncs, que tot seguit fem un recorregut pels actes i activitats de festa major per repassar-ne el vocabulari.

Una de les protagonistes de les festes majors catalanes és sens dubte la cultura popular o folklore, és a dir, el conjunt de tradicions, creences, llegendes, dites, etc. populars, heretades del passat i pròpies d’un territori. Per exemple, per festa major, és tradicional que es faci una cercavila, sovint mal anomenada passacarrers per influència del castellà pasacalle. A la cercavila els vilatans recorren els carrers del poble al so de la música, sovint acompanyats dels gegants, els nans o capgrossos i el bestiari popular de la ciutat o poble. Bestiari és el nom que reben les figures que representen animals i que són exhibides per festes; aquests animals poden ser reals, com l’àguila o àliga i la mulassa, o fantàstics, com el drac i la cuca fera.

En tota festa major no hi pot faltar la teca. En aquest àmbit us resultarà útil saber que el sufix “ada” és molt productiu en català per formar noms amb el significat de “menjada de”. Així, a les festes majors hi podem fer una sardinada, una arrossada o una botifarrada populars. De bon matí, del que gaudireu és d’una xocolatada, on menjareu xocolata desfeta, i no la xocolata a la tassa que alguna vegada copiem erròniament del castellà, chocolate a la taza.

És el moment de fer baixar la xocolata i la coca amb els jocs de cucanya. Podeu jugar a trencar l’olla, a estirar la corda, a arrencar cebes, a curses o cóssos de sacs, a la gallina cega, etc. I si encara teniu gana, podeu anar a fer un volt per la fira i cruspir-vos un cotó fluix de sucre o sucre filat, o unes quantes ametlles garapinyades, que s’escriu amb una sola erra perquè ve del verb garapinyar (‘recobrir d’almívar pres formant grumolls’). Per acabar de passejar-vos per la fira en català, heu de saber que pugeu als autos de xoc (autochoques, en castellà), als cavallets (tiovivo o caballitos, en castellà) i a la roda de fira (noria també és castellà).

Si aquest apunt fos una festa major, hauria arribat l’hora dels adéus. Així que: passi-ho bé i fins la temporada que ve!