Dia per als enamorats i la cultura.....
-
Entre història i llegenda
-
Roses i Llibres
-
Patró de Catalunya
-
Festa Nacional de Catalunya
Entre llibres i roses, la llegenda catalana de Sant Jordi diu que després d'un combat aferrissat del cavaller i el drac, la bèstia va caure travessada pel ferro esmolat i que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria cada mes d'abril.
Aquesta festa s'ha estes per molts països i se celebra a cada pobla, vila o ciutat de Catalunya, però a vegades no tenim clar des de quant o quin és l'origen de la nostra tradició. Aquest és el motiu que des d'aquest espai recollim algunes dades importants i aclaridores del nostre 23 d'abril.
La Diada de Sant Jordi se celebra el 23 d'abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi l'any 303, que restava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, de qui es va negar a seguir l'ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura com a cavaller i sant. Personatge acollit com a sant i padró en diversos països com Anglaterra, Bulgària, Etiòpia o Geòrgia.
A la Diada 2022, es preveu una venda d'1,5 milions de llibres per valors d'uns 25 milions d'euros i al voltant de 6 milions de roses.
Patró de Catalunya
És el patró de Catalunya des de 1456, ja que el culte a Sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l'edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n'hi havia devoció.
Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la
Renaixença, quan s'instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Catalunya.
Els Enamorats
Sabem que la tradició d'obsequiar amb roses les enamorades ve de lluny. El lligam de Sant Jordi amb el món de la cavalleria i l'amor cortès pot haver estat el germen de la tradició.
També sabem que al segle XV se celebrava a Barcelona l'anomenada Fira dels Enamorats i que al voltant del Palau de la Generalitat s'instal·laven venedors d'aquesta flor. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l'origen en aquesta festa.
Al mateix temps, ja era costum d'obsequiar amb una rosa les dones que assistien a l'eucaristia oficiada a la capella de Sant Jordi del palau. I, finalment, hi ha qui diu que el costum de regalar roses té arrels romanes, concretament de les festes en honor de la deessa Flora, que més tard foren cristianitzades
Com a simbolisme universal sabem que la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l'amor femení. El guarniment de la rosa, per Sant Jordi, també és força curiós i s'hi barregen elements de procedències distintes.
Per una banda, l'amor femení representat per la rosa de pètals vermells, vellutats i fràgils, i a voltes acompanyada d'una espiga que representa la fecunditat, suscita una interpretació molt antiga de les llavors de cereal.
La Diada
Es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop l'any 1436, quan es va formular la proposta a les Corts catalanes, i es va fer efectiva el 1456.
Des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella «com la sang» i un llibre. Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.
L'origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l'escriptor Vicent Clavel i Andrés, director de l'editorial Cervantes, va suggerir a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d'octubre de 1927.
Dos anys més tard, el 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort dramaturg William Shakespeare (segons el calendari julià). Des del principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la Guerra Civil Espanyola.
Declaració de la Unesco
El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor. "El Dia del Llibre, era oficial a tot el món".
Festa Nacional de Catalunya
La de Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la Generalitat de Catalunya, però aquest dia no és festa laboral: és feiner i lectiu per als estudiants. Per Sant Jordi, es fan recepcions oficials al Palau de la Generalitat, Ajuntaments i en el món educatiu, on es realitzen Jocs Florals, és un dia de festa grossa i participació en què la paraula impresa i recitada té tot el protagonisme.
La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la bandera de Catalunya.
Hi ha parades per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per entitats
Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics.
Sobretot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es duen a terme activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural catalana.
A tot Catalunya es venen llibres i roses, però ha sigut tradicionalment a la Rambla de Barcelona on l'esdeveniment a arribat a la seva màxima expressió.
Enguany, les parades s'estendran per diversos carrers, Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, Passeig de Sant Joan, Diagonal, etc... per tal de donar més espai i capacitat a llibreters, editorials i visitants, a on tradicionalment es promou la venda de llibres amb signatures dels autors i descomptes al preu de venda.
Xat d'atenció 
