"La riquesa, en el seu sentit més general, és qualsevol cosa que satisfaci necessitats o desitjos. I un sistema de riquesa és la forma en què es crea riquesa, monetària o no".
Alvin Toffler en el seu llibre la Revolució de la Riquesa (títol original Revolutionary Wealth), publicat per Aflred A. Knopf, Inc. Nova York, en el 2006. Dels diversos i interessantíssims llibres d'Toffler que he llegit, va venir a la memòria l'abans esmentada publicació, després de la tragèdia viscuda, amb motiu d'un fort terratrèmol.
El per què d'aquest record, és perquè l'anàlisi que fa en relació a l'econòmica invisible que genera i mou en el món iguals valors o més que l'economia monetària, és generada pel voluntariat, ja sigui individual o col·lectiu de les persones, ONG i altres institucions similars, que com a artífexs, no perceben salaris o ingressos per la feina de tasques i aportacions.
El terratrèmol va evidenciar un cop més la gegantina tasca del voluntariat, que va superar en la seva resposta immediata, la seva organització, entrega i sacrifici, a les institucions de l'Estat. Això va generar una sèrie d'agressions, controls i manipulacions de la maquinària estatal, gelosa i afectada pels èxits del voluntariat que va evidenciar les seves deficiències, els seus interessos polítics i electorals, oposats a l'autèntica i desinteressada acció d’aquest voluntariat i al seu eficient accionar.
Alvin Toffler en el seu llibre abans citat, defineix amb la seva paraula inventada << prosumidors >>, als que creen béns, serveis o experiències per al seu propi gaudi, ús i el d'altres, abans que per vendre'ls o intercanviar-los, ens diu: "Quan com a individus o col·lectius PRODUIM o CONSUMIN el nostre propi output, estem "PROSUMINT" que és el contrari de estem "CONSUMINT".
Si no existís aquesta economia invisible dels "prosumidors", que no està comptabilitzada ni considerada en xifres en l'economia mundial o en la de cada país, el món no funcionaria. Són milers d'éssers humans que en els camps de la salut, educació, capacitació, atenció d'emergències, alimentació, cura de nens, d’adults, drogoaddictes, delinqüents, cura d'animals, protecció de la natura, lluita i defensa dels drets humans de nens, dones, ancians i tantes altres àrees de la tasca, vida i desenvolupament de la humanitat, en els quals feliçment actuen amb un lliurament admirable i sense remuneració, el nostre planeta i la humanitat estarien perdudes i sense esperança.
El voluntariat a nivell mundial, i en molts casos en col·laboració conjunta, permet que el món funcioni, que contínuament es restaurin equilibris, evitant que el materialisme i el consumisme no destrueixin els nostres valors i ens converteixi a tots en xifres econòmiques rendibles i productives o no, en aquest últim cas de el no, descartables.
Per la dignitat de la vida i per la profunditat, sentit i fortalesa que és el "ser" més que el "tenir", en aquest article expresso el meu més profund i sentit agraïment als voluntaris del món, de què em sento part, per permetre'ns tenir ànima, ment i cor més que cos i instints bàsics.