La transició educativa per els i les joves....

• De l'educació obligatòria a la postobligatòria 

• Que fem després de l'ESO?, és la tria real 

• Comprensió de l'Abandonament 

• Objectiu: Abandonament Zero 

• Informe 2024 -PDF AQUÍ-

Les transicions educatives tenen un rol central per explicar la (re)producció de les desigualtats socials i representen un paper clau en la comprensió de l'Abandonament Escolar Prematur (AEP). La transició entre l'educació obligatòria i la postobligatòria és especialment rellevant per entendre les trajectòries educatives dels i les joves, perquè és en aquest moment quan, per primer cop, s'enfronten a una «tria real» que els porta a haver d'escollir entre Batxillerat o Cicles Formatius de Grau Mitjà.

La transició de l'etapa obligatòria (4t d'ESO) a la postobligatòria, Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) o Batxillerat, és un dels moments més determinants de la trajectòria educativa. És el primer cop que els i les joves s'han d'enfrontar a una "elecció real" sobre la seva trajectòria educativa futura i triar entre l'itinerari acadèmic o el professional. Aquesta transició és una de les baules més febles del sistema educatiu, ja que és quan es produeix el gruix d'Abandonament Escolar Prematur (AEP).

Prioritzar i millorar aquest moment educatiu decisiu, acompanyant els i les joves en les seves tries, és clau per reduir l'abandonament escolar.

Però com es construeix aquesta tria?.
Quines opcions valoren en el moment de decidir sobre el seu futur educatiu?

Analitzar les transicions educatives a partir de les veus dels i les joves és imprescindible tant per abordar la profunditat de les desigualtats educatives que es reprodueixen en aquest procés com per identificar les principals claus de política educativa. Els seus relats evidencien que les tries estan condicionades per factors que es construeixen al llarg de l'escolaritat i que impacten en la imatge que es van formant sobre el seu futur. Alhora, l'absència de polítiques robustes que acompanyin les tries i facilitin la transició a la postobligatòria condicionen el marc en el qual els i les joves acaben escollint.

Prenen la decisió desemparats, sense prou elements per decidir i influïts per les experiències i els estereotips acumulats al llarg de l'escolarització. Sovint és una tria feta en negatiu, per desconeixement o per una experiència escolar malmesa.

L'oferta d'estudis postobligatoris és desigual i inequitativa, i amb una estructura que prima el Batxillerat com a opció de continuïtat. L'orientació que se'ls dona és insuficient esbiaixada i tardana, i no permet assegurar una transició exitosa.

És necessari que el sistema educatiu sigui capaç d'oferir els suports necessaris que permetin a tot l'alumnat, i especialment a aquells en situació de major vulnerabilitat, disposar dels coneixements, competències, experiències i eines per prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i en particular en el pas entre l'ESO i els estudis postobligatoris.