Passat, present, futur.....

• La història està condemnada a repetir-se? 

• El món està disposat a oblidar? 

• L’ombra del feixisme reviu?, s'enforteix? 

• Auschwitz i tants altres són terribles realitats!

Avui, 27 de gener del 2025 es compleixen 80 anys de l'alliberament del camp més gran d'extermini creat pels nazis. Un horrorós lloc que, no obstant això, ha estat declarat patrimoni de la humanitat. Representants de més de 20 països i uns pocs supervivents ho celebraran en el lloc dels fets, quan aquesta ombra del passat ens preocupa en el present i atemoreix cap a un futur.

En un dels vells barracons de presoners d'Auschwitz, el major dels camps d'extermini construït pels nazis, convertit avui en un impressionant museu, es pot llegir la coneguda frase: "Els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la", original de George de Santayana, encara que repetida per molts. Pot ser que aquesta frase resumeixi perfectament el perquè es conserva gairebé intacte un lloc que va ser escenari de tant de sofriment i com es va decidir que aquest terrible lloc fos declarat Patrimoni la Humanitat per la Unesco.

Una altra frase, aquesta en alemany "Arbeit macht frei" (El treball et fa lliure), gravada en un arc metàl·lic a l'entrada del camp de concentració exhibeix, ja des del començament, el cinisme i la mentida que presidia en aquell moment. La tercera frase que ve a la memòria per a recordar Auschwitz no està escrita en cap paret. Apareix a la porta de l'Infern i és llegida per Dante en companyia de Virgili, en la Divina Comèdia: "Abandoneu tota esperança". Aquesta és la frase que hauria de presidir la porta d'Auschwitz.

El passeig pel camp –avui centre de peregrinació més que atracció turística i visitat per un milió i mig de persones a l'any–, com el que Dante fa a través de l'infern, es va fent cada vegada més intens fins a arribar al màxim horror. En els primers dels antics barracons de presos convertits en museu, es mostren fotografies i mapes que il·lustren com es va dur a terme l'elecció i construcció del camp i la seva situació “privilegiada” en el centre de l'Europa dominada pels nazis. Després, venen en aparadors amb algunes restes trobades en el camp després de l'alliberament per l'exèrcit soviètic: tones de cabell humà que s'utilitzaven per a fer mantes, milers d'ulleres i pròtesis dentals, centenars de maletes, sabates i roba. Hi ha fins i tot vitrines amb roba, joguines, xumets i altres accessoris per als bebès.

El final de visita és l'anomenat "Bloc de la Mort", que conserva intactes les cel·les de càstig i l'habitació dels “Judicis”, el lloc on les execucions eren “exemplars”, els crematoris i la cambra gas. Un espectacle de l'horror i la degradació humana.

Però entre tanta tristesa i dolor, hi ha històries que aixequen l'ànim, en una situació extrema com la que es va viure a Auschwitz (el nom de la ciutat polonesa és en realitat Oswiecim), va haver-hi moltes manifestacions i heroisme; fins i tot la santedat. La majoria d'elles, no obstant això, es mantenen en l'anonimat.

Encara que no hi ha xifres oficials, es creu que a Auschwitz, van morir en cinc anys entre un milió i mig i tres milions de persones; en alguns dies es batia el trist rècord de 5.000 execucions. Els primers a arribar al camp van ser els presoners polítics de l'exèrcit polonès, però no van trigar a seguir-los membres de la resistència, intel·lectuals, homosexuals, gitanos i jueus.

De l'horror a la cultura

Auschwitz mereix en si mateix una visita, però, clar, estant a pocs quilòmetres de Cracòvia, segurament la més bella ciutat polonesa, és imprescindible gaudir de la que té el merescut títol de Capital Cultural de Polònia.

La capital de la regió de Malopolska (Petita Polònia), és una ciutat dinàmica i universal. Gairebé 800.000 habitants viuen en l'antiga capital de Polònia, bressol i panteó de reis, ciutat del Papa i de la bohèmia. Va ser triada capital cultural l'any 2000 i des de sempre ha estat la seu de la cultura polonesa i punt de trobada cultural entre l'Europa oriental i l'occidental.

Compta amb una de les universitats més antigues d'Europa, la Universitat Jagiellonski de 1364, escola d'il·lustres personatges com Copèrnic, el mític doctor Faust i el jove Karol Wojtyla. Els seus cent mil estudiants aporten una identitat científica i juvenil a Cracòvia, i la converteixen en un escenari intercultural del qual són bona mostra la trentena de museus i els nombrosos teatres i clubs de jazz de la ciutat. Destaquen el Museu Nacional, que juntament amb el de Varsòvia, reuneix la riquesa més gran del país.

A diferència d'altres ciutats poloneses, Cracòvia, va quedar intacta durant la Segona Guerra Mundial, perquè allí estava la caserna general nazi i van tenir temps de destruir-la com van fer contra ciutats del país. Tota ella és un gran monument i encara conserva l'antiga estructura urbana que es va traçar fa segles. El seu impressionant barri antic, Patrimoni de la Humanitat, atresora nombrosos monuments històrics, desenes de museus i més de 30 esglésies i sinagogues, ja que a Cracòvia han conviscut ortodoxos, catòlics, luterans i jueus.

L'escenari de Schindler

Queda molt per veure a Cracòvia. Sí que cal fer, almenys, un breu esment al barri de Kazimierz, antiga ciutat independent, i integrada a Cracòvia des de 1801. Aquí va començar a formar-se una puixant comunitat hebrea a partir de finals del segle XV. Jueus procedents de Bohèmia, Moràvia, Alemanya, Itàlia i Espanya es van anar congregant en successives onades en diferents llocs de Polònia. El país va ser denominat “Terra sense fogueres” i en ell van trobar refugi no sols els jueus, també catòlics, protestants, ortodoxos i cristians. La comunitat jueva a Cracòvia sempre va ser important.

Encara que durant la Segona Guerra Mundial, Kazimierz va ser convertit en gueto i finalment els seus gairebé 70.000 habitants van ser deportats al camp de concentració de Plaszow o exterminats, el barri, a diferència del de Varsòvia, a penes va sofrir danys. Avui poden contemplar-se nombroses sinagogues, places i mercats que conserven el seu ambient original. També hi ha un espectacular cementiri hebraic, amb bells sepulcres renaixentistes. En Kazimierz es va rodar bona part de la pel·lícula de Steven Spielberg, “La llista de Schindler”.