Comença la nova carrera espacial tancant el 2021....

• És el telescopi webb de la NASA

• Alliberament de l'observatori a 1.400 quilòmetres aprox.

• Per veure mons llunyans

El telescopi espacial James Webb de la NASA es va llançar el 25 de desembre a les 7:20 am- est amb un coet Ariane 5 des del port espacial d'Europa a la Guaiana Francesa, a la costa nord-est d'Amèrica del Sud.

Un esforç conjunt amb l'ESA (Agència Espacial Europea) i l'Agència Espacial Canadenca, l'observatori Webb és la missió insígnia revolucionària de la NASA per buscar la llum de les primeres galàxies de l'univers primerenc i per explorar el nostre propi sistema solar, així com els planetes que orbiten altres estrelles, anomenades exoplanetes.

"El telescopi espacial James Webb representa l'ambició que mantenen la NASA i els nostres socis d'impulsar-nos cap al futur", va dir l'administrador de la NASA Bill Nelson. “La promesa de Webb no és el que sabem que descobrirem; és el que encara no entenem o encara no podem entendre el nostre univers. No puc esperar a veure què descobreix!"

Els equips terrestres van començar a rebre dades de telemetria de Webb uns cinc minuts després del llançament. El coet Arianespace Ariane 5 va funcionar com s'esperava, separant-se de l'observatori al cap de 27 minuts de vol. L'observatori es va alliberar a una altitud d'aproximadament 870 milles (1.400 quilòmetres). Aproximadament 30 minuts després del llançament, Webb va desplegar la seva matriu solar i els responsables de la missió van confirmar que la matriu solar proporcionava energia a l'observatori. Després del desplegament de la matriu solar, els operadors de la missió establiran un enllaç de comunicacions amb l'observatori a través de l'estació terrestre de Malindi a Kenya, i el control terrestre de l'Institut de Ciència del Telescopi Espacial de Baltimore enviarà les primeres ordres a la nau espacial.

Els enginyers i controladors terrestres realitzaran la primera de les tres cremades de correcció a mig curs unes 12 hores i 30 minuts després del llançament, disparant els propulsors de Webb per maniobrar la nau espacial en una trajectòria òptima cap a la seva destinació en òrbita a uns 1 milió de milles de la Terra.

"Vull felicitar l'equip per aquest assoliment increïble: el llançament de Webb marca un moment significatiu no només per a la NASA, sinó per a milers de persones a tot el món que han dedicat el seu temps i talent a aquesta missió al llarg dels anys", va dir Thomas Zurbuchen, administrador associat de la Direcció de la Missió Científica a la seu de la NASA a Washington. "La promesa científica de Webb està ara més a prop que mai. Estem preparats a la vora d'una època de descobriment realment emocionant, de coses que mai abans hem vist ni imaginat".

L'observatori de ciències espacials més gran i complex del món començarà ara sis mesos de posada en funcionament a l'espai. Al final de la posada en marxa, Webb lliurarà les seves primeres imatges. Webb porta quatre instruments científics d'última generació amb detectors d'infrarojos altament sensibles amb una resolució sense precedents. Webb estudiarà la llum infraroja dels objectes celestes amb molta més claredat que mai. La missió principal és la successora científica dels emblemàtics telescopis espacials Hubble i Spitzer de la NASA, construïts per complementar i promoure els descobriments científics d'aquestes i altres missions.

"El llançament del telescopi espacial Webb és un moment crucial: aquest és només el començament de la missió Webb", va dir Gregory L. Robinson, director de programes de Webb a la seu de la NASA. "Ara veurem els tan esperats i crítics 29 dies de Webb al límit. Quan la nau espacial es desplega a l'espai, Webb patirà la seqüència de desplegament més difícil i complexa mai intentada a l'espai. Un cop finalitzada la posada en marxa, veurem imatges impressionants que capturaran la nostra imaginació".

La tecnologia revolucionària del telescopi explorarà totes les fases de la història còsmica, des del nostre sistema solar fins a les galàxies observables més llunyanes de l'univers primerenc, passant per tot el que hi ha entremig. Webb revelarà descobriments nous i inesperats i ajudarà la humanitat a entendre els orígens de l'univers i el nostre lloc en ell.

La seu de la NASA supervisa la missió de la Direcció de la Missió Científica de l'agència. El Goddard Space Flight Center de la NASA a Greenbelt, Maryland, gestiona Webb per a l'agència i supervisa el treball en la missió realitzada per l'Institut de Ciència del Telescopi Espacial, Northrop Grumman i altres socis de la missió. A més de Goddard, diversos centres de la NASA van contribuir al projecte, com ara el Johnson Space Center de l'agència a Houston, el Jet Propulsion Laboratory al sud de Califòrnia, el Marshall Space Flight Center a Huntsville, Alabama, l’Ames Research Center a Silicon Valley de Califòrnia i altres.