Uns moments de la nostra història......

• De l’any 1702 al 1716

• Al voltant de l’onze de setembre

• Efemèride

• Context polític internacional del segle XVIII

• Posició catalana davant la guerra

• Tractat d'Utrecht

• Setge de Barcelona

• Conseqüències de la derrota

• Reconeixement legal actual

• Estatut d'autonomia de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya, es un bon dia per repassar uns moments de la nostra història, la de Catalunya i els motius d’aquesta celebració que fem l’onze de setembre.

L'11 setembre 1714 va marcar la fi de la Guerra de Successió a Catalunya i l'arrencada d'una època en la qual es van perdre les llibertats seculars.

El Dia o Diada Nacional de Catalunya recorda la derrota i la pèrdua de llibertats, en una jornada, l'Onze de Setembre, per a la reivindicació i la resistència activa enfront l'opressió.

Consulta el significat de l'efemèride, els personatges rellevants de la Diada, com es reconeix legalment la festivitat, com s'ha celebrat la festa al llarg dels anys i els escenaris de la Guerra de Successió.

Efemèride

L'11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i l'arrencada d'una època en què es van perdre les llibertats seculars. Europa sortia aleshores d'un dels conflictes bèl·lics més importants de la seva història, la Guerra de Successió espanyola, en què Catalunya havia jugat un paper protagonista.

La Diada Nacional de Catalunya recorda la derrota i la pèrdua de llibertats, en una jornada, l'11 de setembre, per a la reivindicació i la resistència activa enfront de l'opressió.

La darrera ciutat de capitular va ser la vila de Cardona, el 18 de setembre de 1714, seguint les condicions de la rendició de Barcelona, que ho va fer l'11 de setembre.

Context polític internacional del segle XVIII

El 1714 Catalunya estava immersa en la Guerra de Successió espanyola, que es lliurava pel tron hispànic. El 1700 va morir Carles II d'Espanya sense descendència i es van presentar dos aspirants a la Corona: per un costat, el duc Felip de Borbó, i per un altre, l'arxiduc Carles d'Habsburg, membres de les dinasties més poderoses de l'època.

Contra l'amenaça que significaria una possible unió de França i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermànic van crear una coalició, la Gran Aliança de l'Haia, que va declarar la guerra als Borbó el 1702. A Espanya, el contenciós va adquirir caràcter de guerra civil, ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits pel tot el territori: els filipistes o borbònics estaven majoritàriament a la Corona de Castella (Castella, Andalusia i el nord-oest de la Península Ibèrica); i els austriacistes estaven a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca).

Posició catalana davant la guerra

Catalunya temia que una monarquia encapçalada per Felip V, de tarannà absolutista, topés amb l'organització política catalana, de tall parlamentari i pactista. A més, els mercaders del país aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model holandès, que se sustentava en una base republicana. Aquests sectors volien usar les Constitucions i les institucions catalanes, com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, per impulsar el seu projecte.

Tot i això, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V fins al 1705, quan l'actuació hostil dels representants reials va causar el malestar del poble i les autoritats del Principat. Una representació de prohoms catalans va signar a Gènova un pacte amb Anglaterra pel qual, a canvi del respecte cap a les nostres lleis, es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Efectuada aquesta operació, els caps borbònics van ser expulsats i l'arxiduc Carles, ja amb el nom de Carles III, va establir la seva cort a Barcelona.

L'empenta aliada, però, va ser breu. Mentre a Europa les seves armes assolien victòries, a la península Ibèrica no van aconseguir cap èxit rotund. Per contra, el triomf borbònic a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril del 1707, va permetre la conquesta de València i d'Aragó, la supressió dels seus furs i l'inici de la invasió de Catalunya.
Sabies que...
A Catalunya, l'arxiduc Carles es coneixia amb el nom de Carles III, però finalment va ser coronat com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Tractat d'Utrecht

El 1711 va morir sense descendència l'emperador austríac, germà de Carles III. Aquest va marxar cap a Viena per assumir la corona imperial, i el joc d'aliances se'n va ressentir. No era convenient una unió dels trons espanyol i imperial en una sola persona. Això i l'esgotament econòmic dels contendents van dur a converses de pau en què, a canvi de conservar el tron, Felip V va cedir territoris i privilegis comercials, sobretot a favor dels britànics, però sense oblidar el greuge que, segons ell, havien comès els catalans en revoltar-se contra seu.

Amb aquestes condicions, es va signar el Tractat d'Utrecht l'abril del 1713, que cloïa la guerra i ignorava les llibertats de Catalunya malgrat l'afany dels ambaixadors catalans per fer-se sentir en les negociacions. Les garanties del Pacte de Gènova s'havien esvaït.
Sabies que...
Gràcies a aquest Tractat, Anglaterra va conservar l'illa de Menorca i Gibraltar, Frederic Guillem va obtenir el reconeixement del títol de rei de Prússia, i Savoia va rebre una part del Milanesat i l'illa de Sicília, que més tard canvià a Àustria per Sardenya (Tractat de Londres).

Setge de Barcelona

El juny del 1713, després del tractat que va acabar amb la guerra a Castella, la Junta de Braços, l'organisme superior convocat per la Generalitat i equivalent a unes Corts, va proclamar la resistència armada contra els borbònics, tot i la retirada de les tropes aliades i la traïció d'Anglaterra. La defensa de la ciutat va quedar en mans d'una força armada no professional formada per menestrals i artistes, la Coronela, de la qual Rafael Casanova fou el comandant en cap.

La voluntat d'implicar la majoria dels ciutadans en la defensa de Barcelona era una conseqüència del model polític de la ciutat, en què els sectors populars també participaven en els òrgans de govern del Consell de Cent a través de les organitzacions gremials i d'artistes. Així doncs, l'ingrés a la Coronela era percebut com un deure cívic dels ciutadans, inherent a l'exercici dels seus drets polítics. L'abandonament de les autoritats reials i dels exèrcits aliats va fer recaure la resistència de la ciutat exclusivament en les institucions catalanes, que van recórrer a la mobilització ciutadana apel·lant a la defensa dels drets i les lleis pròpies dels catalans.

La darrera fase del conflicte es va centrar en el setge de Barcelona, entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714, que va captar l'atenció de tot el continent. La ciutat va ser defensada per les companyies creades pels gremis, sota les ordres d'Antonio Villarroel i Rafael Casanova.

L'assalt definitiu a la ciutat es produí l'11 de setembre, quan les tropes borbòniques van atacar als punts on la muralla estava més malmesa, entre els baluards del Portal Nou, Santa Clara i Llevant. Casanova va liderar el contraatac i va ser ferit. Per la seva banda, Villarroel va contraatacar a la plaça del Born però també va ser greument ferit. A la tarda, Barcelona va capitular.
Sabies que...
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives. Formada per artistes i menestrals, s'organitzava en companyies i s'encarregava de la defensa de la ciutat amb el privilegi militar de custodiar els portals i muralles.

Conseqüències de la derrota

La derrota del 1714 va tenir conseqüències que van afectar tothom. Els Decrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V després de la guerra per implantar l'absolutisme en els seus dominis, van significar l'abolició de les constitucions catalanes i de les institucions pròpies amb la intenció de reduir els territoris de la monarquia hispànica a les lleis de Castella.

Els catalans van perdre drets seculars com les garanties processals, mitjançant les quals ningú no podia ser empresonat sense l'exprés manament del jutge i s'assegurava que tothom tingués accés a la justícia. També va ser suprimit el dret que permetia que el dany que provoqués un empleat públic a un ciutadà fos immediatament reparat, i la legislació a propòsit de la inviolabilitat del domicili i de la correspondència.

En conclusió, els Decrets de Nova Planta van suposar per a Catalunya la pèrdua del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d'una capacitat legislativa tradicionalment avançada a la seva època. Les seqüeles encara es perceben en àmbits com el cultural, ja que va ser aleshores quan la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatòria a l'Administració i a la judicatura, i el fiscal, atès que el país no ha tornat a tenir en aquest aspecte la sobirania anterior als esmentats decrets.

D'altra banda, després del setge borbònic, els vencedors van decidir aixecar una fortalesa per controlar la població de Barcelona. La construcció de la Ciutadella va provocar més destrucció a la zona més dinàmica de la ciutat, el barri de la Ribera, que la causada pels mesos de setge. L'1 de març del 1716 es col·locà la primera pedra de la Ciutadella.
Sabies que...
De l'estructura original de la Ciutadella actualment només se'n conserven tres edificis: l'arsenal, seu del Parlament de Catalunya; la capella, que ara és una parròquia militar, i la casa del governador militar, convertida en un institut d'educació secundària.

Reconeixement legal actual

La Diada de l'Onze de Setembre va ser declarada Festa Nacional de Catalunya l'any 1980, amb la recuperació de la democràcia. L'oficialització de la declaració es va fer mitjançant la primera llei promulgada pel Parlament de Catalunya restaurat l'any 1980.

El primer acte de commemoració de la Diada fou una missa oficiada a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona, en honor als màrtirs morts, que se celebrà l'11 de setembre de 1886.

Estatut d'autonomia de Catalunya

Així mateix, l'Estatut d'autonomia de Catalunya de l'any 2006 estableix al seu article 8, quins són els símbols nacionals de Catalunya. Símbols de Catalunya:
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l'himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
4. L'himne de Catalunya és Els segadors.

Vols conèixer el TEXT CONSOLIDAT de l'Estatut de Catalunya amb vigència des de l'1 de gener del 2023 fins avui dia? - BAIXA PDF AQUÍ-

Imatge-portada: Cartell - disseny Redacció Capital2020
Fonts i Imatges: Generalitat de Catalunya