Les Bruixes tornen a ballar ........

• 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre del 2025

• A les 21.00 i 22.30 h (2 presentacions)

• A les 24.00 h Ball de Pagès (a la Plaça Major a càrrec de Tururut Bonaigua)

• Tot a la vila de Viladrau

• 28è edició del Ball de Bruixes

• Programa complet -BAIXAR PDF AQUÍ-

Les bruixes de Viladrau tornen a ser les protagonistes al voltant de la foguera aquest proper cap de setmana, des de la nit del divendres 31 d’octubre fins al diumenge 2 de novembre del 2025, és el tradicional "Ball de Bruixes".

Des de l’any 1997, el 31 d’octubre de cada any, tot just comença a entrar la "Nit de Tots Sants", Viladrau commemora un dels seus episodis històrics més tràgics: La Persecució de les Bruixes (Antònia Rosquellas, Francesca Trèmol –àlies Bacada–, Maria Joaneta, Lluïsa Estranya, Esperança Marigó, Margarida Puig –àlies Cassadora–, Margarida Xemenina, Beneta Noguera, Maria Puig, Elisabet Martina, Beneta Romeua, la Pentinada i la Robina).

Conte la tradició que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon la nit de Tots Sants de l’any 1617.

“Viladrau va ser el poble de Catalunya on més bruixes es van ajusticiar”

El Ball de Bruixes és un espectacle de carrer teatralitzat de música, dansa, llum i foc en el qual 14 dones de Viladrau es reuneixen per celebrar la seva última junta abans de ser condemnades i executades. Tota una experiència cultural i emocionant que transporta el públic a una època de supersticions i creences, convertint-se en un dels festivals familiars i culturals més singulars del Montseny.

Representacions

• 21.00 hores: 1a Sessió
• 22.30 hores: 2a Sessió
• 24.00 hores: Ball de Pagès a la Plaça Major a càrrec de Tururut Bonaigua

Reserva i Entrades

Reserva i compra la teva xapa (5€ entrada) * Menors de 3 anys gratuït. Aforament limitat!

• Venda d'entrades en línia -AQUI-
• Espai Montseny: 93 884 80 35 (De dimarts a dijous de 10 a 14 hores. Divendres, dissabte i festius de 9 a 14 hores i de 16 a 19 hores. Diumenge de 9 a 14 hores).
• 31 d'octubre: De les 18.00 a les 22.00 hores a la parada de la Plaça Major.

Aquest any 2025 els actes del Ball de Bruixes s'allargaran amb el "Cap de Setmana de Bruixes" el 1 i 2 de novembre, consulteu el programa al PDF a l'inici.

Les Bruixes de Viladrau

Aquesta és la interessant crònica escrita per Òscar Farrerons Vidal, publicada al llibre “Històries del Montseny” de la Editorial Gavarres el 2021.......

A Catalunya la bruixeria és tractada per primer cop per Jaume Roig el 1459 en el seu Llibre de les dones, però no hi havia una persecució sistemàtica contra les bruixes. És el 1617 que a Catalunya s’inicià una autèntica caça de bruixes, just coincidint amb una època plena de fam, catàstrofes climàtiques, bandolerisme i por, molta por. Moltes de les persecucions van tenir més a veure amb revenges i incultura que no pas amb processos eclesiàstics.

A Viladrau, entre els anys 1618 i 1622, es van perseguir, jutjar, torturar i penjar catorze dones acusades de bruixes. No podien ser cremades perquè no eren processos religiosos, sinó emparats per la justícia civil. Les bruixes viladrauenques foren acusades de matar criatures, de donar goll –malaltia molt comuna aleshores per manca de iode en l’alimentació–, de sacrificar bestiar i de fer caure pedra per destruir les collites.

"Antònia Rosquellas, Francesca Trèmol –àlies Bacada–, Maria Joaneta, Lluïsa Estranya, Esperança Marigó, Margarida Puig –àlies Cassadora–, Margarida Xemenina, Beneta Noguera, Maria Puig, Elisabet Martina, Beneta Romeua, la Pentinada i la Robina són bruixes viladrauenques que celebraven les seves juntes o aquelarres a coll Formic, Sant Segimon o Espinzella". En aquestes juntes l’Antònia Rosquellas explica que es tenia tracte carnal amb el diable, ballaven, prenien els seus ungüents i volaven per anar a fer mal arreu, cosa que no és d’estranyar perquè les pomades que preparaven i bevien estaven fetes amb belladona, estramoni i cascall, totes elles plantes amb propietats al·lucinògenes, de manera que les bruixes ben bé s’ho creien, que volaven amb l’escombra. Així ho explica la Rosquellas en la transcripció de la seva tortura: «Al cap de pocs dies nos ne anarem untades dels ungüents que na Bacada portava a la volta de Montserrat, a una muntanyola, en companya de na Mas-romeua, na Riffana, na Pentinada, que han penjades per bruxas, y na Bacada y dita Maria Joaneta y jo, y quan foren en dita muntanyota nos aparegué lo Satanas, tot peludot, y nosaltres totas adorarem a dit dimoni.»

La Bacada també confessarà que es feien aquelarres a Osor, Susqueda, la Castanya i el Pla de l’Adrobau, i que prop de Sant Segimon, la nit del 2 de novembre de 1617, van fer caure el gran diluvi que va arrasar tots els ponts de pedra del riu Ter de la comarca. La Maria Joaneta explica que, quan se li va aparèixer el dimoni, el va adorar renegant de Déu, la Verge Maria i de tots els sants, i amb una altra bruixa «dit dimoni tingué tractes carnals ab totas duas per lo detras, me feu mal, y’m posa per lo detras una cosa freda». També un jove pastor de la comarca va ser temptat pel dimoni i es convertí en bruixot, a canvi de curar-lo del mal de queixal que patia.

Un dels crims de què més s’acusa les bruixes és d’infanticidis, en una època d’alta mortalitat infantil. Així, en la seva tortura, l’Antonia Rosquellas declararà: «Me recorda que alguns quatre anys fa que na Robina me digué un día, a la Sagrera de Viladrau, que ella havia mort un minyó de Gaspar Vila de Viladrau, que li havia tret lo fetge per lo costat y que quan ho feu y eran na Bacada y na Joaneta […] y també se jo molt bé que aquest any passat dita Maria Joaneta matà y bruxà lo minyó Guillem Llorell.» Se solia creure que les bruixes tenien una marca característica a la pell, fruit del seu pacte amb el dimoni. Els perseguidors de les bruixes buscaven en les dones acusades aquesta marca, que podia prendre moltes formes, com una berruga. Es creia que la marca es feia visible després de fregar-les amb aigua beneïda o per altres procediments. Es comprovava que era la marca del dimoni quan se les punxava en aquell lloc i no sentien dolor. L’afer de buscar les marques de les bruixes sovint podia degenerar en un espectacle denigrant, ja que les dones eren posades nues davant dels tribunals. Hi ha constància que en algun moment des del bisbat es va donar ordres per evitar aquestes arbitrarietats, però això no evitava la condemna segura de les candidates a bruixa.

Les bruixes de Viladrau s’organitzaven amb la resta de les del Montseny, Collsacabra i part de la plana de Vic –com explica Antoni Pladevall Font–, sobretot per fer caure pedra i arruïnar la collita, sempre amb un cerimonial que consistia a barrejar ungüents màgics amb aigua i batre-ho tot amb vergues fins que s’aixecava un gran núvol amb trons i llamps que viatjava fins al lloc per fer mal.

Les tortures, un procediment perfectament legal a l’època, van aconseguir la confessió de les coses més inversemblants, en una època de grans calamitats naturals i molta por; en quatre anys, catorze dones van acabar penjades en una plaça pública o un camí ral. A Castella les bruixes eren cremades perquè allà actuava la Inquisició. A Catalunya, en canvi, era la justícia la que duia a terme la persecució, i en cap procés no hi havia ni inquisidor, ni cap eclesiàstic, per això les bruixes no podien ser cremades, i eren penjades a la forca.

Les bruixes van acabar desapareixent de Viladrau… o no, perquè des de 1997, cada nit de 31 d’octubre l’Antònia Rosquellas i totes les altres fetilleres protagonitzen el Ball de Bruixes al centre del poble, un espectacle de llum i ombres en què també apareix Satanàs.

Us el perdreu?