Al Vendrell sortiran a les 10 del vespre

• Fent l’activitat tradicional per més de 200 anys

• Després de dos anys d’absència per la pandèmia

• O faran des de la Plaça Vella

L'origen d'aquesta tradició és llegendària. Segons aquesta......, Ponç Pilat envià una guarnició de legionaris la mateixa nit de la mort de Jesús per comprovar si, tal com el Messies havia dit, ressuscitava o no. Aquest fet, posteriorment voldria ser recreat amb les desfilades d'uns homes vestits de soldats romans són “els armats”.

Els grups d’armats tenen uns denominadors comuns de vestuari, com són el casc daurat, la cuirassa, les capes vermelles i les sandàlies. Ara bé, el que distingeix uns armats d'altres són principalment el material del qual estan fets. Un altre fet comú és la distinció dels càrrecs, sobretot mitjançant el casc.

Els armats del Vendrell piquen la llança a terra -sempre al ritme de la percussió- que marquen els seus tambors, mentre caminen al pas així com les diferents exhibicions de maniobres de la tropa, anomenades figures o quadres, en què es destaca la perfecta sincronia de tots els components.

Els Armats del Vendrell han esdevingut, avui dia, tota una institució, certament singular dins l’àrea penedesenca, amb activitat des de fa més de dos-cents anys.

Processó del Silenci 2022

El Vendrell tornarà a viure aquest 2022 una Setmana Santa plena d'actes parroquials i de fervor religiós, i els Armats son part d’aquesta respectuosa festivitat.

Aquesta agrupació impulsa la processó del silenci que es realitza el Divendres Sant a les deu del vespre pels carrers del centre de la vila.

El circuit d’avui és: Plaça Vella, carrer Peix, carrer Prat de la Riba, carrer dels Cafès, carrer Montserrat, carrer Sant Magí, carrer de La Pau, carrer Andreu Nin, carrer Progrés, carrer de Santa Anna, carrer de La Muralla, carrer de La Carnisseria fins de nou al punt d’inici a la Plaça Vella.

Els últims 31 anys

Des de l’any 1991, any en què es van recuperar els Armats, han participat en totes les processons del Silenci dels Divendres Sant al Vendrell (quan la climatologia ho ha permès). Aquesta processó comença a les 10 del vespre i, prèviament, la tropa queda formada davant de l’Església, a punt per encapçalar la processó.

En finalitzar l’acte litúrgic, fan una exhibició especial a la plaça Vella, on un nombrós públic cada any ja l’espera amatent.

En aquests trenta-un anys dels Armats per part dels Pastorets del Vendrell, han passat per la tropa cent vint-i-dues persones, però només hi ha hagut vuit capitans Manaies: Jesús Trayner, Jordi Urgell, Lluís Mañas, Sergi González, Jaume Lluís Vallès, Pep Ferré, Ton Llevadias i Carles Guasch.

Breus de la història

L’activitat del cos sembla que va continuar durant tot el segle XIX, la colla estava integrada per dotze soldats, el capità Manaies i un timbaler que l’acompanyava rítmicament. A finals de segle, els trobem vinculats a la Confraria del Santíssim Sagrament o de la Minerva, que té a càrrec seu l’organització de la processó del Sant Enterrament.

Des de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX, la colla està a les mans de diferents particulars, alguns amb certs vincles personals amb l’associació religiosa.

La colla estava integrada gairebé tota per gent de les classes més populars de la vila, que rebien una prestació econòmica per a fer d’armat. L’Ajuntament es feia càrrec d’aquesta prestació, mitjançant la consignació d’una subvenció, costum que se suprimeix a principis del segle XX i se substitueix pel tradicional llevat de taula o per la captació pública dels armats per les cases del veïnat.

La seva presència en la processó i en la recollida i retorn del Misteri Eccehomo, dependent dels Armats, i és constant fins a l’inici de l’etapa republicana.

Després de la Guerra Civil, amb la pèrdua del vestuari, dels estris i del Misteri, els Armats del Vendrell no reapareixen fins a la Setmana Santa de l'any 1954. La recuperació va ser possible gràcies a la subscripció popular amb un nou disseny del vestuari per part del Sr. Josep M. Gual, que tothom va poder veure exposat a l'aparador de Cal Mumbru, a la plaça Nova. Presentada la proposta al rector, es va demanar a diversos joves de la Congregació Mariana que hi participessin. Formen la colla sis soldats i el capità Manaies i l'any següent s'hi afegeixen dos soldats més. La tropa només participava en la Processó del Silenci de Divendres Sant, acompanyada al so d'un timbaler, el Sr. Josep Sonet, que anava vestit de paisà.

Així mateix, es recupera la Guàrdia al Monument durant la diada de Dijous Sant.

Des de l'any 1956 fins a finals dels anys seixanta, van ser diferents els Manaies que van capitanejar la formació, entre d'altres: Josep Ruart, Jesús Trayner, Joan Milà (Miquelot), Joan Güixens (Potis), Jaume Díaz, Jaume Pau Cañas, etc.

Durant els anys setanta i vuitanta la tropa surt molt esporàdicament i, en molt poques ocasions, mostrant un declivi important. Els responsables de posar a punt el vestuari i estris eren el Joan Carles Guitart i el Jordi Urgell.

A finals dels anys vuitanta està en mans del grup anomenat Els Cascantes. Els últims anys d'aquesta dècada ja es palesa certa intermitència en les sortides, que acaba l'any 1990, quan a la Processó del Silenci d'aquest any, a causa de la no compareixença de diferents membres del grup a l'hora de vestir-se, els que queden decideixen no sortir.

Davant del perill que suposava la no continuïtat i desaparició definitiva dels Armats atesa la problemàtica existent, el mateix Divendres Sant, en acabar la Processó, quatre membres de la Junta dels Pastorets: Pep Bargalló, Jordi Urgell, Jesús Trayner i Ton Llevadias, es van posar en contacte amb el rector de la parròquia, mossèn Josep M. Barenys, per oferir-li la col·laboració de l'entitat per fer-se càrrec del Grup d'Armats del Vendrell i vetllar per l'organització, manteniment, conservació i potenciació dels Armats, els quals passarien a formar part de l'entitat com una secció més. Mossèn Barenys hi va donar el seu consentiment sense cap impediment, al contrari, va donar les gràcies als Pastorets per aquesta iniciativa tan encertada i positiva per a la parròquia de Sant Salvador.

El 1991, van sortir els vuit armats i el capità Manaies, acompanyats de cinc timbalers i un bombo. Els components de la percussió anaven vestits de paisà.