El 30 de gener es celebra en el món el “Dia Internacional del Croissant”, amb l’objectiu de destacar un deliciós producte de la vieneseria i rebosteria, que és molt popular a totes les llars, tant per petits com per grans.

Per gaudir en qualsevol moment del dia........

• De cruixents, de diversos sabors o farcits

• Els croissants, crussants, crusants, mitges llunes o cornets

• Des de 1689 son part de la vieneseria i rebosteria

• D’origen a Viena, son part del món actual

El 30 de gener es celebra en el món el “Dia Internacional del Croissant”, amb l’objectiu de destacar un deliciós producte de la vieneseria i rebosteria, que és molt popular a totes les llars, tant per petits com per grans, acollit a tots nivells i societats, gràcies al seu exquisit sabor, la seva atractiva aroma i la textura cruixent, que es pot gaudir en qualsevol moment del dia, i en diversos sabors per elaboracions internes com externes.

És incert d'on surt i des de quin any se celebra aquest dia internacional; des de Capital2020, creiem que segurament des d'algun gremi de pastissers o forners europeus (segurament d’Àustria, França, Itàlia o Catalunya).

El que tenim tots clar, és que és una pasta o pastís en forma de lluna quart creixent elaborat com a base, amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega, que segons el país té diverses denominacions: croissant, crussant, crusant, mitja lluna, cornet, etc... i que el seu nom d’origen té a veure amb “creixent” i “cornet” (originalment Hörnchen).

L’origen

És considerat el “pastís vienès” que es va elaborar l’any 1689, en record de la victòria austríaca al setge de Viena dels otomans (turcs), amb al·lusió a l’ensenya turca de la "mitja lluna". Més tard, entorn del 1840, les vieneseries van aparèixer a París per mà d'August Zang, un oficial austríac que, juntament amb obrers forners vienesos, va obrir una fleca on fabricava un pa fermentat per la primera vegada únicament amb llevats. Aquest nou tipus de panificació va tenir un succés immediat i es va estendre sota el nom de "pa vienès".

Un altre mite o història recull que va ser Maria Antonieta, que era austríaca, i probablement gaudia dels “kipferl” podria haver jugat un paper en la introducció d'aquesta delícia a la cort i l'alta societat francesa, ajudant a popularitzar-los quan es va casar amb Lluís XVI.

Segurament, qualsevol d’aquests dos lligams amb París, ha portat a creure que l’origen del “croissant” és francès.

La recepta professional del Croissant clàssic actual

Ingredients

• 1,4 kg de farina de blat
• 2 cullerades de sal fina
• 115 gr de llet en pols
• 450 gr de sucre
• 450 gr de mantega
• 29 gr de llevat
• 3 tasses d’aigua
• 850 gr de pasta per a empastar

Preparació

1.- Barregi bé la farina, la sal i la llet en pols. Agregui els altres ingredients i pasti durant deu minuts fins a aconseguir una bona elasticitat.

2.- Col·loqui la massa enfarinada i amb ella formi un rectangle de 20 x 40 centímetres.

3.- Cobreixi una tercera part de la massa amb la pasta per a empastar. L'Empastament consisteix en una mescla de tota la matèria grassa amb part de la farina total empleada. Ha de posseir la mateixa consistència que la massa elaborada amb els ingredients, ja que si està massa dur trencarà la massa; i pel contrari si està massa tou s'escaparà d'aquesta.

4.- Faci-li una volta senzilla, estengui la massa i formi un rectangle de 80×40 cm, faci-li una volta doble i estengui una altra vegada, fins a aconseguir un gruix de mig centímetre.

5.- Talli tires longitudinals de 18 centímetres d'ample, després talli amb triangles i formi els croissants.

6.- Posi en fermentació i deixi reposar la massa perquè es refredi i augmenti la seva grandària durant trenta minuts.

7.- Brilli amb ou batut i enforni durant 15 minuts a 250 graus.

Aquesta recepta té un temps de preparació de mitja hora com a màxim si té a mà tots els ingredients.