Christian Huygens…….
-
Geni, estudiós, inventor, astrònom, físic, matemàtic
-
Plasma la seva visió respecte a la vida extraterrestre
-
En un llibre editat fa 324 anys
-
Va fer grans descobriments astronòmics
“The Celestial World Discover’d: Or, Conjectures Concerning the Inhabitants, Plants and Productions of the Worlds in the Planets”, és un llarg títol per al llibre editat en 1698, obra del segle XVII de l'astrònom Christian Huygens, qui va descobrir la nebulosa d'Orión. La seva traducció correspondria a "El món celeste descobert: o conjectures sobre els habitants, les plantes i la producció dels mons en els planetes", en resum "la vida extraterrestre".
Es tracta d'un llibre de 187 pàgines, rar exemplar (aparentment únic exemplar conegut) que s'encunyo després de la defunció de Huygens i que es va localitzar a la biblioteca d'Hansons Auctioneers, en Bishton Hall de Staffordshire, Anglaterra.
Està escrit en anglès i llatí, l'autor expressa que "És molt raonable creure que hi ha alguna Criatura racional en els altres Planetes, que és el Cap i Sobirana de la resta". Imagina que aquestes races extraterrestres tindrien una gran fascinació per l'astronomia, la música i la navegació. Va teoritzar que els habitants de Júpiter i Saturn havien de posseir "l'Art de la Navegació", especialment "en tenir tantes Llunes per a dirigir el seu Curs.... I quines altres coses es deriven d'aquesta concessió? Si tenen Vaixells, han de tenir Veles i Ancores, Entenimentades, Piles i Timons...", escriu Huygens.
Va tractar de descriure com seria la vida en altres planetes. Ell creia que pot haver-hi animals a Júpiter que siguin 10 o 15 vegades més grans que un elefant i més llargs que una balena.
Quant a l'aparença dels extraterrestres, Huygens creu que han de tenir mans i peus, igual que els humans, perquè això és convenient, tret que poguessin volar. Que també sofreixen la guerra, la pobresa i moltes altres coses desafortunades.
Crec que el més interessant, és la recuperació d'un llibre editat fa 324 anys en què uns anys abans Huygens pogués pensar, imaginar sobre la configuració, el desenvolupament i la vida en altres mons, un tema tan tractat i discutit en els últims anys... existeixen els extraterrestres?
Vols llegir l'original?: PDF-Aquí
Christian Huygens, qui va ser?
Christian Huygens va néixer a la Haia, Països Baixos el 14 d'abril de 1629, i va morir el 8 de juliol de 1695. Educat en la universitat de Leyden, es va destacar com a Astrònom, físic i matemàtic.
Les seves grans aportacions es van donar en el camp de la dinàmica i l'òptica. Va ser l'inventor del rellotge de pèndol i va realitzar la primera exposició de la teoria ondulatòria de la llum. En suma, va descobrir els anells de Saturn i de Tità el seu satèl·lit major. El seu pare va ser Constantin Huygens, una de les més importants figures del renaixement a Holanda. Per això, sempre va estar en contacte amb rellevants pensadors del moment, per exemple, René Descartes qui era amic de la família. La seva reputació en els treballs sobre òptica i dinàmica es van difondre per tota Europa i en 1663 va ser triat soci fundador de la Royal Society.
Posteriorment, va ser convidat per Lluís XIV a França l'any 1666, i mentre va romandre en aquest país, Huygens va ser un dels fundadors de l'Acadèmia de Ciències de França. El seu nom era ja respectat i admirat perquè anys enrere havia dissenyat una estratègia per a polir les lents, aconseguint una imatge més nítida que li va permetre descobrir el satèl·lit més gran de Saturn, Tità, i donar la primera descripció detallada dels anells d'aquest planeta. Més endavant, va estudiar les estrelles de la nebulosa d'Orión i les característiques de la superfície de Mart que ho van portar a concloure la rotació d'aquest planeta sobre el seu eix. En 1656 va inventar un ocular de telescopi que porta el seu nom.
En 1673, va calcular la longitud del pèndol simple equivalent i després va descriure una solució al problema del pèndol compost, l'anterior va ser compartit al públic en l'obra Horologium Oscillatorium. En la mateixa publicació va obtenir també una fórmula per a calcular el període d'oscil·lació d'un pèndol simple i va explicar les seves lleis de la força centrífuga per a moviment uniforme en un cercle. Va decidir retornar al seu país natal en 1681, va construir algunes lents de grans longituds focals i va inventar l'ocular acromàtic per a telescopis.
Poc després va realitzar un curt viatge a Anglaterra, on es va trobar amb Newton, va publicar el seu tractat sobre la teoria ondulatòria de la llum. Huygens assegura que la llum és un moviment vibratori en l'èter, que es difonia i produïa la sensació de llum en ensopegar amb l'ull. Basat en la seva teoria, va poder deduir les lleis de la reflexió i la refracció, i detallar el fenomen de la doble refracció. Hem d'indicar que fa part dels més grans científics de la segona meitat del segle XVII, va ser el primer a avançar en el camp de la dinàmica aprofundint en les aportacions de Galileo Galilei i Descartes. Llavors, va ser Huygens qui va resoldre en essència el problema de la força centrífuga.
Lamentablement, a l'ésser una persona abstreta i retreta va ser molt solitari, per això, no va atreure estudiants o deixebles i va trigar molt a publicar els seus descobriments, però va ser ràpidament oblidat després de la seva mort. La seva vida va estar travessada també pels episodis de mala salut, i va ser una d'aquestes malalties qui es va encarregar de llevar-li la vida el 8 de juliol de 1965. El seu valor i aportació estan en diversos camps de la ciència, com el de la matemàtica, va ser un dels pioners en l'estudi de la Probabilitat (1656). En ell va introduir alguns conceptes importants en aquest camp, i resolia alguns dels problemes proposats per Pascal, Fermat i De Méré.
A més, va resoldre nombrosos dubtes geomètrics com la rectificació de la cissoide i la determinació de la curvatura de la cicloide. Les seves aportacions realment van ser infinits: també va esbossar conceptes sobre la derivada segona. Quant als treballs en Física es va enfocar en la mecànica i l'òptica. En aquest sentit, va publicar el seu llibre Horologium oscillatorum (1675); parla sobre la teoria del centre d'oscil·lació, el principi de la conservació de les forces vives, centrant-se essencialment en les col·lisions entre partícules, en aquest punt es va atrevir a corregir algunes idees errònies de Descartes i el funcionament del pèndol simple i del reversible.
Si ens anem a l'àmbit de l'òptica va elaborar la teoria ondulatòria de la llum, partint del concepte que cada punt lluminós d'un front d'ones pot considerar-se una nova font d'ones, aquest postulat va rebre el nom de Principi de Huygens. A partir d'aquesta teoria va explicar, en la seva obra Traité de la lumière, la reflexió, refracció i doble refracció de la llum. Més endavant la teoria va quedar completament validada pels experiments de Thomas Young, a principis del segle XIX. Va arribar a construir diversos telescopis basats en les seves teories i els seus coneixements sobre òptica.
Després de diversos experiments es va dedicar a construir instruments de focals cada vegada majors: va elaborar un sistema especial per a tallar aquest tipus de lents, sent ajudat pel seu amic el filòsof Spinoza, polidor de lents de professió. Gràcies a un d'ells va poder observar el planeta Saturn i un anell (descobert per Galileu amb anterioritat que no va poder identificar-ho clarament) i l'existència d'un satèl·lit, Tità. Després d'una àrdua observació va donar a conèixer la notícia l'any 1656. Hem de dir que, l'astronomia va créixer considerablement per l'estudi de la Nebulosa d'Orión (coneguda també com a M42), va descobrir que en el seu interior existien estrelles diminutes.
En 1658 va dissenyar un micròmetre per a mesurar petites distàncies angulars, amb el qual Huygens va poder determinar la grandària aparent dels planetes o la separació dels satèl·lits planetaris. També va estudiar el canvi en la forma i il·luminació dels anells mentre el planeta girava al voltant del Sol. En honor seu, la sonda d'exploració de Tità construïda per l'ESA porta el seu nom: sonda Huygens.