El col·leccionisme en marxa.....
-
El “Punt de Llibre” té el seu dia
-
23 de febrer del 2023
-
Trobada de col·leccionistes i intercanvi
-
De 10 a 13.30 hores, a Sant Esteve Sesrovires
-
Milers de punts de llibre a les taules
-
Història, tradició i oci a tot el món
Aquest cap de setmana, en concret el diumenge 23 de febrer se celebrarà una trobada per part dels col·leccionistes de punts de llibre, celebrant el “Dia Mundial del Punt del Llibre”. Serà la 9a edició i es realitzarà a la Sala El Celler de Sant Esteve Sesrovires, amb l'organització i col·laboració de diverses associacions i entitats com Contxant, El Troc, Mondopunt, la Federació Catalana d'Associacions de Col·leccionisme i l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.
No hem pogut esbrinar a l’entitat creadora d’aquest “Dia Mundial del Punt de Llibre” que es va celebrant els últims 8 anys, i que aquest mes de febrer 2025 acollirà amb una gran participació de col·leccionistes i visitants la seva novena edició. El món del llibre té moltes diades reconegudes arreu, la principal és el 23 d’abril, Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre, tanmateix, el Dia del llibre infantil i juvenil, el Dia mundial dels amants dels llibres, etc.....
També és cert que cada llibre, necessita un punt de llibre, sigui com avui els anomenen, o improvisats com un bitllet de metro, una targeta de visita, una publicitat de paper, etc..., infinites fórmules per marcar la pàgina fins on hem llegit el llibre o senyals de pàgines del nostre interès per recordar.
”El punt de llibre ens remunta a l’antic Egipte i el seu origen
a milers d’anys, que estan plens de curiositats”
El Punt de Llibre – Orígens
Com dèiem l’origen del punt de llibre està molt lligat al del mateix llibre i, malgrat que podem trobar marcadors als papirs de l’Edat Antiga, és realment a l’Edat Mitjana quan apareixen els marcadors de pàgines amb la forma que tenen avui dia i que tots i totes coneixem. De fet, com els primers llibres impresos eren molt valuosos, s’entenia que era necessari tenir quelcom per poder marcar les seves pàgines sense que es fessin malbé. És així com des del segle XV ja es fan servir a molts monestirs, fabricats amb la vitel·la que sobrava de les cobertes dels llibres, i de diferents formes, des d’un simple fil o una pinça fins a marcadors més sofisticats que, a més d’assenyalar la pàgina, hi indicaven també la columna i la línia.
En aquest context, una de les primeres referències històriques en l’ús dels punts de llibre va ser el 1584, quan l’impressor de la reina Isabel I, Christopher Barker, en agraïment pel privilegi d’impressió que li havia concedit la monarca, va regalar-li una Bíblia amb un marcapàgines de seda terminat en una borla de fregits daurats.
Aquest disseny de punts de llibre es va estendre durant els segles XVIII i XIX, quan era comú que els marcapàgines fossin cintes de seda estretes i brodades, fetes a mà i lligades a la part superior del llom del llibre. En aquesta època, els punts de llibre de Steven Thomas, un teixidor de seda anglès, es van fer molt populars, ja que els personalitzava per a tota mena d’esdeveniments i celebracions. Es tractava dels famosos Stevengraphs, dels que va produir-ne més de 900.
Per aquella època, també era costum que les filles, per demostrar les seves habilitats en la costura a les seves mares, dissenyessin punts de llibre, ja fossin de seda o cosits sobre papers de colors, molts dels quals servien després de regal per Nadal.
El Punt de Llibre – Any 1870, el gran pas
Va ser a partir de la dècada de 1870, amb l’aparició de la cromolitografia que es van començar a fer servir materials com el paper.
Però també el coure, l’or, la plata, el suro, la fusta… i qualsevol material que ens puguem imaginar! Molts d’ells van ser dissenyats per algunes de les joieries més famoses, com Gorham, Kirk&Sons o Tiffany, i tenien forma de punyal o d’espasa, de manera que no només servien com a marcapàgines, sinó que a més permetien separar les pàgines també, ja que els llibres venien amb els plecs sense tallar i aquesta era una excel·lent forma d’unir dues funcionalitats en un únic objecte.
El Punt de Llibre – Objecte de col·lecció
Tot coincidint amb l’augment dels punts de llibre de paper, també en van aparèixer els commemoratius i publicitaris, on s'anunciaven, per exemple, sabons, cotilles, medicaments o aliments. Aquest aspecte va propiciar que es desvinculessin directament del llibre i es comencessin a convertir en objectes de col·lecció.
De fet, també moltes editorials i empreses de tota classe van començar a regalar-los als lectors i lectores per fer publicitat dels seus serveis.
A partir d’aquest moment, i durant tot el segle XX, els punts de llibre s’han fet servir per a tot, fins i tot per a adoctrinar o promoure determinats valors patriòtics durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Però, i sobretot, a partir de la dècada dels 60, es van fer servir com a mitjà d’expressió per a artistes i il·lustradors. I així arribem al segle XXI, on el punt de llibre digital sap quan deixes de llegir un llibre i t’envia una piulada per aconsellar-te que el reprenguis.
Sigui com sigui i es facin servir els materials que es facin servir o tinguin les formes que tinguin, el fet és que els punts de llibre sempre han estat, són i seran un element fonamental per a qualsevol lector.
“Tots sabem que no s'ha de marcar les pàgines d’un llibre doblegant-li les puntes”
Avui dia hi ha milers de col·leccionistes de punts de llibre arreu del món. A Catalunya, per la seva història i tradició tant editora com literària i lectora, els col·leccionistes de totes les edats es mouen per intercanviar exemplars, realitzen impressions especials i troben amb aquest sector de l'oci, una gran satisfacció. Les trobades setmanals que s’organitzen a tot el territori, la participació en fires o mercats donen l'oportunitat per arribar a col·leccions amb milers d'exemplars.