La vulneració de drets.....

• Intersecció entre gènere i salut mental

• La credibilitat de les persones afectades

• L’estigma i la discriminació

• Afecten a dones i persones LGTBIQ+

• La campanya “Gènere i Salut mental”

La Federació VEUS, a través del seu Observatori de Salut Mental, dona continuïtat a la campanya de comunicació “Gènere i Salut Mental”, amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les múltiples formes d’exclusió, discriminació i violències que pateixen especialment les dones i les persones amb identitats de gènere i orientacions sexuals diverses en l’àmbit de la salut mental.

Tot sovint, la intersecció entre gènere i salut mental comporta no només una experiència de malestar psíquic sinó també una doble vulneració: primer per la mateixa vivència de dolor i trauma, i després per com aquesta experiència és percebuda i tractada per les estructures socials i de servei. Les dones, les persones LGTBIQ+ i les persones supervivents de violències seqüencials pateixen discriminacions que agreugen l’impacte de la seva salut mental i retard en l’accés a cures de qualitat.

Algunes dades que no podem ignorar

Segons l’informe publicat el passat novembre de 2025 per Salut Mental Catalunya i Federació VEUS, el 58,9 % de les persones que pateixen discriminació per motius de salut mental són dones. Els actes discriminatoris més freqüents són les agressions físiques i/o verbals (39 %), seguides del tracte diferenciat (30 %). A més, les dones representen el 73,2% dels casos registrats amb agressions físiques i/o verbals.

Les vulneracions de drets en salut mental es produeixen de manera majoritària en espais públics (64,8 %) i en centres hospitalaris (38,3 %). Els motius de discriminació interseccionals inclouen, a més del gènere (19,3 %), factors com el socioeconòmic (7,1 %), la discapacitat (6,4 %) i l’edat (4,1 %).

Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut destaca que 1 de cada 4 persones tindrà un problema de salut mental al llarg de la vida. Alhora, l’Informe de Drets i Salut mental de la SMC i la Federació Veus, que recull 1.066 drets vulnerats, recull que 6 de cada 10 denúncies de discriminació per motius de salut mental són presentades per dones. Per altra banda, l’Agencia de Derechos Fundamentales de la Unión Europea l’any 2023 posava de manifest que les persones LGTBIQ+ reporten més del doble d’intents de suïcidi i autolesions, amb tres de cada quatre persones LGTBIQ+ sentint-se deprimides.

Veus que interpel·len

Diversos testimonis recollits en el marc de la campanya evidencien com la intersecció entre gènere i salut mental impacta de manera directa en la vida quotidiana de moltes dones. La Nieves, “activista, supervivent d’abusos sexuals i víctima de violència masclista” definida així per ella mateixa, descriu un impacte que no és només emocional sinó també corporal: estat d’alerta constant, ansietat, por, episodis de bloqueig i desconnexió, així com una autoestima profundament afectada. Assenyala que aquesta intersecció es manifesta també en patrons socials d’educació de gènere que empenyen les dones a callar, a aguantar i a dubtar de si mateixes, fet que sovint retarda la cerca d’ajuda i incrementa la vergonya i l’aïllament.

En el seu relat, explica una experiència clara d’estigma institucional durant el judici per maltractament: “Em van preguntar si tenia un trastorn i si m’estava medicant. Vaig sentir que s’utilitzava la meva salut mental per posar en dubte la meva credibilitat, en lloc de centrar-se en els fets”. El seu testimoni posa de manifest com, en contextos de violència, les reaccions al trauma poden ser patologitzades i utilitzades per qüestionar les víctimes, generant por, vergonya i processos de retraumatització.

Altres relats recollits en la campanya posen el focus en com determinades pràctiques i mirades dins del sistema poden esdevenir noves formes de vulneració. Una altra testimoni explica que, "durant un ingrés psiquiàtric, vaig presenciar comentaris masclistes i una resposta verbal violenta entre pacients que van reactivar els meus símptomes traumàtics; malgrat haver presentat una queixa formal per escrit, la meva reacció va ser interpretada des d’un prisma patologitzador i va acabar sent etiquetada amb un trastorn de la personalitat." La Federació Veus també recull el testimoni d’una persona que ha exercit durant anys com a cuidadora principal de familiars amb diagnòstics psiquiàtrics i que, després d’emmalaltir ella mateixa, no ha rebut suport ni reconeixement pel pes de les cures sostingudes, sinó judicis i una lectura exclusivament clínica del seu patiment.

Aquests casos evidencien com el gènere i els rols associats a les cures poden influir en la manera com s’interpreten les experiències de malestar i en la resposta que reben dins els serveis de salut mental.

Aquests relats no només exposen dolors personals, sinó que posen de manifest les barreres sistèmiques que moltes persones troben quan busquen suport.

Objectius de la campanya

Amb la campanya gènere i salut mental, l'Observatori de drets de la Federació Veus vol:

• Situar la discriminació de gènere com un factor estructural que travessa i condiciona l’atenció en salut mental.
• Fomentar pràctiques assistencials sensibles especialment gènere però també a altres factors interseccionals, com l’origen.
• Reivindicar la necessitat d’atendre testimonis, vetllar pels drets i combatre l’estigma que acompanya les experiències de trauma.
• Promoure dades rigoroses i narrativa transformadora per canviar pràctiques i polítiques públiques.

Per què és urgent abordar aquesta realitat?

Quan qui viu patiment mental és també una dona o forma part del col·lectiu LGTBIQ+, i té una història de violència, la simple experiència de ser escoltada o atesa adequadament pot ser un acte de justícia. La discriminació dins del sistema de salut, i en la societat en general, no només agreuja el malestar sinó que perpetua una espiral de silenci, vergonya i exclusió.

Aquesta campanya està impulsada per l'Observatori de drets de la Federació Veus amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Departament de Drets Socials i treball de la Generalitat Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

“La salut mental no és només una qüestió clínica:
és una qüestió de drets humans i de justícia social”