Gelida, megalítica, ibèrica, romana......

• Un funicular centenari i 1 km. de recorregut

• Castell, funicular, miradors i senderisme

• Tot per gaudir del turisme

Buscant unir el poble amb la muntanya, va néixer l’any 1920, ara farà 102 anys l’idea i projecte del funicular de Gelida, quatre anys després (1924) es va poder inaugurar.. Gelida també a fet un gran canvi de 2.000 habitants d’aquells anys inicials, fins a 7.800 habitants de l’actualitat, un municipi de l'Alt Penedès a on gaudir de diverses propostes i activitats.

Gelida, tres propostes per gaudir de la visita

El Castell de Gelida
Les edificacions que formen el Castell de Gelida són el resultat d’una multiplicitat d’obres realitzades al llarg de gairebé un miler d’anys.

El Castell de Gelida s’estén sobre un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i de Sant Miquel. Documentat des de l’any 945, el castell forma part de la línia de fortificació que controlava el Penedès, un territori fronterer on entraven en contacte els comtats catalans i Al-Àndalus.

Vistes panoràmiques
Sobre l’Anoia i Montserrat, des del Passeig Rosell i Massana o des del mateix Castell.

Senderisme
Si tens ganes de caminar o anar amb BTT, Gelida t’ofereix una xarxa de cinc itineraris senyalitzats pel territori. Totes les rutes s’inicien a l’estació del Funicular i els seus recorreguts cobreixen part nord i sud del municipi per un paisatge divers que engloba zona urbana, paisatge agrícola, forestal i part industrial.

Cinc propostes de senders, de diferents nivells de dificultat i durada per tal d’adaptar-se a tots els caminants. Descobrir masies i cases d’estiueig, boscos d'imponents alzines i grans roures, un castell que vigila i protegeix a dalt del turó, o el funicular que porta del poble a l’estació de tren, fonts d’aigua fresca, vinyes i camps, però també us sorprendreu amb joies de patrimoni, ermites que ens recorden la història de la població.

Curiositats dels dos vehicles que fan 1 km. de recorregut

Els dos vehicles van ser fabricats pels tallers de Martorell de FGC la caixa de fusta seguint l'estil del funicular original l’any 1981 (restaurada als tallers de Rubí entre 2017 i 2018) amb nous bastidors amb 4 rodes independents (en lloc de 2 eixos) fabricats per Doppelmayr-Garaventa a Suïssa el 2019. La longitud dels cotxes és de 8,05 metres de llarg, 2,05 metres d’amplada i 2,50 metres d’alt.

Els cotxes tenen un compartiment únic esglaonat a 5 nivells (3 nivells per als viatgers), amb 8 seients longitudinals de 3 places cadascun, oferint 24 places assegudes totals. L’accés als cotxes es realitza per una única porta corredissa central d’1,25 metres d’amplada ubicada al costat esquerre, que queda anivellada amb l’andana i permet crear un espai a l’interior dels cotxes per a persones amb mobilitat reduïda, cotxets, etc.

Als dos extrems dels cotxes hi ha les cabines de conducció, separades del departament de viatgers per unes mampares de fusta i vidre amb una porta corredissa central. Les dues cabines també tenen accés directe des de l’exterior per portes ubicades al costat esquerre. L’alimentació dels cotxes es fa mitjançant bateries que es carreguen a les estacions terminals. Inicialment, la capacitat dels cotxes era de 60 viatgers (27 asseguts i 33 dempeus), amb la reforma de 1982 es va rebaixar a 50 viatgers i amb la darrera reforma del 2019 s’ha passat a una capacitat màxima de 28 viatgers o 2.100 kg.

L’història del funicular

El projecte del funicular de Gelida neix l’any 1920, quan el poble tenia dos mil habitants i era un lloc d’estiueig. Buscaven la manera d’unir el poble, a la muntanya, amb l’estació de ferrocarril, a la vall, distanciats 1 km. També se’n beneficiarien els treballadors de la Gelidense i Can Guarro. El trajecte llavors es feia en mitja hora en tartana o per un tortuós camí a peu.

Es va valorar fer un tramvia similar al de Montgat – Tiana, però per l’orografia es va veure més adient construir un funicular. Mitjançant subscripció popular, se’n va encarregar a l’enginyer menorquí Santiago Rubió i Tudurí la seva construcció. Les obres es van iniciar l’abril de 1923 i, un any i mig més tard, l’1 de novembre de 1924 es va inaugurar. El funicular aprofitava la maquinària del primitiu funicular del Tibidabo, amb els cotxes construïts a la fusteria Estrada de Sarrià i el bastidor a Suïssa. Els llocs de conducció inicialment tenien un balcó descobert a cada extrem, fins que el 1936 es van tapar.

L’alimentació dels cotxes per a la llum i la calefacció es feia amb un cable a poca altura paral·lel a la via a 220 volts, sense cap protecció. L’auge de l’automòbil va afectar també al funicular, que a partir de 1972 va començar a disminuir els seus ingressos. A primers 1977 es va intentar que FEVE assumís el funicular, però no va prosperar. El 1980 es va iniciar el procés de traspàs a la Generalitat de Catalunya, després d’uns anys assumint el dèficit el propi ajuntament gelidenc.

El 30 d’abril de 1980 es va fer el darrer viatge per part de l’antiga companyia; l’endemà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumia l’explotació. La Generalitat va apostar per la reconstrucció total del funicular, circulant l’antic funicular per darrer cop el 12 d’octubre de 1981. El 3 d’abril de 1982 es va inaugurar el funicular renovat: s’havia fet la via nova (aprofitant els carrils de 1923), cable tractor, politges i motor nous, s’havia tancat el traçat i eliminat l’antic cable d’alimentació.

Als tallers de Martorell dels FGC el 1981 s’havien construït noves caixes de fusta però mantenint l’estil antic, sobre el bastidor d’origen. El 1987 se li posen vidres basculants tipus "gravent" a les finestres per ventilar els cotxes. El 1995 s’adapten les estacions a persones amb mobilitat reduïda i el 1999 s’instal·len tanques de protecció a les andanes. El 2008 es va renovar el carril de la via i als cotxes s’hi van col·locar finestres abatibles, nova tapisseria i es van pintar, a més d’instal·lar una nova regulació electrònica. El 2012, amb les retallades per la crisi econòmica, el funicular passava a funcionar només els caps de setmana. El 6 de març de 2016 se suspèn el servei en detectar esquerdes en elements de rodadura.

El 6 d’abril de 2019 es reobre el funicular com a servei turístic (només dissabtes i diumenges), amb nous bastidors construïts a Suïssa, les caixes de fusta convenientment restaurades als tallers de Rubí entre 2017 i 2018 i un nou cable de tracció.