Han obert el 33è Música a la Vila.....
-
Plaça de Tívoli del Vendrell
-
Tots els dimecres a les 22.00 hores
-
La Cornamusa, orígens?
Avui hem estat i gaudit davant d'un escenari a on Francesc Sans, Maria Fort, Manel Martorell, Titus Prats i Josep Mateu, han mogut a tot un auditori amb unes 300 persones que no han parat d'aplaudir interpretació darrera interpretació a la plaça Tívoli del Vendrell.
Ha sigut la primera presentació i per tant inici del 33è Música a la Vila, Festival de Música Tradicional, que ha aconseguit per una hora i mitja portar les sensacions d'aquest "Infinit" de Francesc Sans i el seu instrument "cornamusa" a cada un dels presents.
Un excel·lent treball d'aquest "Infinit", que formen aquests músics i veu, i hem de fer rellevant un instrument, poc conegut, poc present a les presentacions musicals, és la "cornamusa", que m'atreviria a dir que va ser "l'estrella de la nit", clar.... no ho hauria sigut sense en Francesc Sans, el seu aire, la composició i les notes ben encertades.
Les melodies d’infinit...Tres Tocs, un Cant, JNavarro, Les Quintes, Amoretes, Tres Ninetes, El Meu Sud, A la Nit de Nadal, L'Horitzó, A Les Fosques Pel Call, Dolors Gegants, L'aloseta
Els nostres previs: https://www.capital2020.cat/ca/seccions/cultura-3/1047-33e-musica-a-la-vila
Avui volem saber mes de la CORNAMUSA....
També conegut amb el nom de sac de gemecs, xeremies, i bagpipes en anglès.
Instrument aeròfon constituït per un bot petit de cuir, sovint de pell de cabra, que serveix de dipòsit d’aire, el qual dipòsit té tres forats on s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit (tudell, o bufeta, o bufador), serveix per a insuflar l’aire amb la boca. La forma més habitual d'aportació de l'aire és bufant a través d'un bufador
D’un segon forat penja un altre tub (grall o xeremia), amb forats que permeten de fer la melodia. Del tercer forat surten un nombre variable d’altres tubs (bordó); actualment el bordó més greu és el que produeix un so únic i continu que serveix d’acompanyament.
Aquest bordó és afinat a l’octava inferior de la gralla o xeremia amb els forats tapats, i a la quinzena amb els forats oberts. La sortida de l’aire i, doncs, del so és aconseguida bo i fent pressió amb el braç damunt el bot; la intensitat del so varia segons la pressió del braç. En alguns tipus de cornamusa, com la musette francesa, l’aire hi és introduït amb una manxa, a l’estil d’un acordió.
És un instrument de tipus pastoral d’origen molt antic, del qual hom coneix una descripció ja al s. X. Hom troba variants de cornamusa per tot Europa i bona part d’Àsia. La més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és considerada l’instrument nacional; també ho és a Irlanda i a Galícia; és molt popular a Bretanya, a Astúries, a Lleó i en algunes zones dels Balcans.
Als Països Catalans data del s. XII, i hom l’anomena també sac de gemecs o xeremies, el darrer nom dels quals només a Mallorca i a Menorca, on l’instrument encara es conserva, mentre que a la resta del país gairebé ha desaparegut del tot.
Mirant els orígens a l'antiguitat, una possible referència textual es pot trobar en l'obra d'Aristòfanes "Els acarnesos", que data del 425 a. J.C., si bé alguns consideren que no es refereix a la cornamusa sinó a l'aulos. Alguns segles més tard, Suetoni va descriure l'emperador romà Neró tocant la tibia utricularis, que probablement era alguna forma de cornamusa.
Xat d'atenció 
