Aquest divendres s’inaugura el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, que posa el focus en els abusos de règims autoritaris, els migrants i el medi ambient, i compta amb la participació de la Nobel de la Pau Narges Mohammadi.

Una Selecció internacional.......

• De Violacions de drets humans

• Documentals, llargmetratges i curtmetratges

• A la 22a edició del Festival

• Del 5 al 10 de desembre del 2025

• Als Cinemes Maldà, Barcelona (Carrer del Pi, 5)

• Inauguració: divendres 5 desembre a les 18 h

• Descarrega els Tràilers -ENLLAÇ AQUÍ-

Del 5 al 10 de desembre, els Cines Maldà acolliran la 22a edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (FCDHBCN). La inauguració, divendres 5 a les 18 h, comptarà amb un videomissatge de l’activista iraniana Narges Mohammadi, Premi Nobel de la Pau 2023, i la projecció del documental que ella mateixa ha dirigit, Tortura blanca (White Torture), adaptació cinematogràfica del seu llibre homònim que recull testimonis de víctimes d’aïllament extrem i d’empresonament en condicions inhumanes a l’Iran.

“L’edició reuneix una selecció internacional de documentals, llargmetratges i curtmetratges
que exposen violacions de drets humans:
la repressió a opositors empresonats pel règim dels aiatol·làs a l’Iran;
la lluita de les dones afganeses contra el règim talibà;
l’explotació de migrants al canal de la Mànega,
així com temes ambientals i històries de superació personal”

Mohammadi ha denunciat recentment a X que les autoritats iranianes li han prohibit sortir del país i no li expedeixen el passaport necessari per poder visitar els seus dos fills, a qui no veu des de fa onze anys. Va sortir de la presó fa un any per problemes mèdics, després d’haver estat empresonada per última vegada el 2021. Tot i les reiterades condemnes, ha continuat denunciant les violacions dels drets humans al seu país, com l’aplicació de la pena de mort o la violència contra les dones que no utilitzen el vel islàmic. El 2023 va rebre el Premi Nobel de la Pau “per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i per promoure els drets humans i la llibertat per a tothom”. És vicepresidenta del Centre de Defensors dels Drets Humans (DHRC) i Premi Mundial de la Llibertat de Premsa de la UNESCO.

El seu marit, el periodista i activista Taghi Rahmani —que ha passat gran part de la seva vida empresonat per les seves denúncies al règim iranià—, participarà en l’acte inaugural del festival representant la Premi Nobel, atenent la premsa i conversant amb el públic en el col·loqui posterior.

Toni Navarro, director del festival, afirma: “Durant 22 anys hem treballat des de la societat civil per convertir Barcelona en un epicentre global de la defensa dels drets humans. Rebre la veu de la Premi Nobel Mohammadi valida la nostra missió i ens impulsa a continuar utilitzant el cinema per promoure la Declaració Universal dels Drets Humans i les llibertats”.

És la segona vegada que un Premi Nobel de la Pau participa en aquest certamen històric que, amb 22 anys de trajectòria, és el festival de cinema independent sobre drets humans més antic d’Espanya. La seva tasca posiciona Barcelona com un referent internacional en la defensa de les llibertats. Al festival hi han participat figures de màxim prestigi mundial, com la Premi Nobel de la Pau Tawakkol Karman, que va inaugurar l’edició de 2023, o el filòsof Noam Chomsky, que va clausurar-lo el 2022.

Drets humans i llibertats sota amenaça

El FCDHBCN 2025 arriba en un context global marcat per una greu erosió dels drets fonamentals. Mentre la despesa militar arriba a xifres rècord i la diplomàcia s’afebleix, les llibertats es veuen amenaçades per fenòmens com la militarització social, la judicialització massiva i l’expansió d’eines digitals de control i vigilància. El festival alerta d’una preocupant deriva autoritària global.

Programació: 40 pel·lícules que visibilitzen lluites globals

La 22a edició reuneix una selecció internacional de documentals, llargmetratges i curtmetratges que aborden realitats urgents i habitualment invisibilitzades. A continuació destaquem alguns dels treballs que es projectaran al festival dividits en àmbits temàtics:

Veus de resistència internacional
● Shot the Voice of Freedom (Afganistan), dirigida per Zainab Entezar. La lluita clandestina de dones afganeses contra l'opressió talibana.
● Calais Dover: The Endless Exile (França), dirigida per Julien Goudichaud. La realitat dels migrants i les màfies al Canal de la Mànega.
● Against the Rubble (Pakistan), dirigida per Gulzar Nayani. Resistència comunitària dels barris marginals de Karachi contra les demolicions forçoses impulsades per projectes estatals.
● Mientras regresas (Espanya/Nicaragua), dirigida per Leonor Zúniga. La lluita d’una família per l’alliberament d’un pres polític empresonat pel règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo a Nicaragua.

Medi ambient, territori i migracions
● Renovables Forzosas (Espanya), dirigida per Francisco Javier Fernández Bordonada. Documental sobre l’impacte dels projectes d’energies renovables en comunitats rurals, com la tala d’oliveres centenàries a Jaén.
● Pirineos, el muro invisible (Espanya/França), dirigida per Elsa Putelat i Nicolas Dupuis. Rutes migratòries i fronteres invisibles.
● Mikoko (Togo/França), dirigida per Angela Aquereburu. Justícia social i conflicte urbà-comunitari.
● La voluntad (Espanya), dirigida per Jon Elicegui. Enmig del caos produït per la DANA a València, es mostra com cada gest solidari reconstrueix la confiança i el teixit social.

Vigilància i control social
● Pantalla Total (Suècia/Xina), dirigida per Unai Aranzadi. Documental experimental sobre el control social massiu.

Drets fonamentals
● The Collective Singing (Iran), dirigida per Shahab Abroshan. Documental sobre Sima, una jove la cerca de llibertat de la qual és castigada en un crim d’honor.

Històries de superació personal
● Fanantenana (Espanya/Madagascar): Música per a l’esperança. Dirigida per Salud García Jurado-Centurión. La importància de l’ensenyament artístic en la infància al sud de Madagascar, amb la participació de Jairo Zavala (Depedro).
● Te protegerán mis alas (Espanya/Togo), dirigida per Antonio Cuadri. Història real de superació de Wentinam, un nen orfe que troba un horitzó d’esperança amb el suport d’un missioner espanyol.

Altres projeccions destacades inclouen "Los guerreros del amor" (Índia), sobre els “loves commandos”; ESBEC 37 (Cuba/Espanya/Burkina Faso), sobre infants de Burkina Faso formats a Cuba; "Nacimiento sin miedo" (Espanya), sobre el part viscut amb informació i consciència; "The Weaver" (Xipre), animació sobre Aracne; "Nancy" (Argentina), sobre una treballadora de la neteja que treballa en un poble costaner; i "Sweet Death" (México), que clausurarà el festival el dia 10, centrada en el Dr. Philip Nitschke, defensor de l’eutanàsia.

Independència i monitoratge de la gestió pública

L’entitat organitzadora del festival, Drets en Acció, té estatus consultiu especial davant l’ECOSOC de l’ONU, cosa que la converteix en un observatori cultural independent amb la responsabilitat de presentar informes institucionals periòdics davant les Nacions Unides. En aquest marc, l’entitat observa irregularitats en la gestió pública actual de les ajudes a la cultura a Catalunya, especialment les destinades a promoure els drets i les llibertats des de la societat civil de manera independent.

Sobre el festival

El Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona ha aconseguit convocar figures de rellevància mundial gràcies a la seva independència editorial i a la seva dedicació continuada. És el certamen organitzat per la societat civil més antic del país en la seva temàtica. Compta amb la programació més àmplia de pel·lícules sobre els drets humans i és una referència internacional en aquest àmbit. Disposa de dues mencions de l’ICCAR de la UNESCO pel seu compromís amb la promoció dels drets humans.

El festival està dirigit per Toni Navarro, premi Nicolás Salmerón en Drets Humans 2024 atorgat per la Fundació Internacional de Drets Humans, i també director del Festival de Cinema i Drets Humans de Nova York. Ha comptat amb la participació de personalitats d’àmbit mundial del camp dels drets humans, de l’activisme, del cinema i de la cultura, com el lingüista i filòsof Noam Chomsky; l’activista Julian Assange; l’advocada Wassyla Tamzaly, durant anys vinculada a la UNESCO; el director de cinema ucraïnès Oleg Sentsov, premi Sàkharov; el relator especial de l’ONU sobre la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumans o degradants Nils Melzer; el filòsof espanyol Antonio Escohotado; el fotoperiodista Gervasio Sánchez; i la premi Nobel de la Pau Tawakkol Karman, entre d’altres.