Cardona, entre la història i llegenda........

• Una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya 

• La torre de la Minyona amb 15 metres d'alçada, del segle XI 

• Castell d'estil romànic i gòtic 

• Centre de la resistència als exèrcits de les Dues Corones 

• Des del 1976, acull el Parador de Turisme de Cardona. 

• Els fantasmes de Adalés i Abdal·là 

"Des de fa segles el fantasma té el seu espai", molt s'ha escrit, fins i tot una bona quantitat d'experiències de tota mena han intentat desbrinar quina pot ser la realitat del Castell i el misteri del fantasma que ronda per una de les habitacions del que avui és el Parador de Cardona.

Breu història del Castell de Cardona

Si bé es creu que els seus inicis tenen al voltant de 2.500 anys, el Castell apareix documentat per primera vegada en el segle VIII, època carolíngia, quan consta com a destruït pels sarraïns en una de les seves ràtzies inicials. Posteriorment, Lluís el Pietós el féu ocupar i restaurar l'any 798 per tal de preparar la reconquesta de Barcelona.

El testament sacramental jurat l'any 1076 del comte Ramon Berenguer I, deixa ben explícitament el castell de Cardona als seus fills. La jurisdicció feudal comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.

La fortalesa de Cardona va ser la plaça militar catalana que va resistir més enfront l'exèrcit borbònic durant la guerra de Successió. Des del setembre del 1705, la vila s'havia posat sota l'obediència de Carles III, l'arxiduc, i així es va mantenir durant tot el conflicte.

A finals del 1713, abandonada Catalunya pels exèrcits aliats que havien pactat la pau d'Utrecht, només van resistir a l'ocupació borbònica Barcelona i Cardona. Un any després, amb la derrota de la capital catalana l'11 de setembre, el Duc de Berwick va exigir l'entrega del Castell de Cardona com a condició per evitar que la població barcelonina fos represaliada.

La fortalesa de Cardona va capitular el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona. La seva entrega va ser una de les condicions principals imposades pel mariscal duc de Berwick. La capitulació de Cardona, respectava per escrit la vida i les hisendes dels soldats i oficials que residien a la fortalesa i de tots els habitants de la vila de Cardona.

El 1931, la canònica de Sant Vicenç va ser declarada Monument Nacional i, l'any 1949, la resta del conjunt patrimonial.

Des del 1976, acull el Parador de Turisme "Ducs de Cardona".

La gestió i conservació del Castell de Cardona van ser transferides a la Generalitat de Catalunya, l'any 2001.

El Parador, un Hotel de luxe 4****

A 80 km de la ciutat de Barcelona, i dins el conjunt del castell de Cardona, si troba el Parador, un Hotel de luxe, amb qualificació de quatre estrelles, que té 54 habitacions, quasi totes dobles, i ben equipades.

Des de les seves instal·lacions a moblades amb la inspiració medieval podem veure tot l'entorn, la serra del Cadí, el Pedraforca, Port del Comte, als peus la vila de Cardona, i a pocs passos l'església romànica del segle XI, la Torre de la Minyona, i tota la fortalesa que ens envolta.

Tot plegat, ens transporta a l'edat mitjana i a totes aquelles vivències de fa segles, que podrem conèixer des de la seva història i la de Catalunya. (et suggerim una visita guiada).

Com en una visita o estada no pot faltar un bon àpat, us puc recomanar la cuina tradicional catalana del seu restaurant, a on es pot gaudir d'especialitats com l'escudella amb galets, l'espatlla de cabrit de llet amb patates al caliu, uns caragols a la muntanyesa, el bacallà amb ali-oli, i per finalitzar amb un timbal de mató amb mel de flors.

La llegenda i els fantasmes

Tot comença l'any 1976 quan entren en funcionament els serveis del Parador de Turisme........ i arriben els primers viatgers i turistes que utilitzen una de les seves habitacions. Se'n concrets la núm. 712 (ara tancada), si no és sol·licitada especialment per qui vol tenir una "experiència especial".

Especial, perquè no sabem col·locar-la en l'àmbit com paranormal, de percepcions, al·lucinant o tenebrosa. Els relats dels quals fins ara han viscut l'experiència, és que han sentit tota mena de sorolls, mobles desplaçats del seu lloc, cortines que es mouen, aixetes que ragen, sensacions de presències, visió de personatges momentanis, habitualment tot de nit, el qual ha produït insomni, temors i també algunes retirades intempestives de clients del allotjament o canvis d'habitacions. Tot al·ludit a la presència dels fantasmes.

D'aquí que la llegenda s'hagi estès i l'habitació només s'obri a clients que ho demanin expressament, és a dir que vulguin experimentar aquesta presència fantasmal o paranormal descrita.

La llegenda....

Inicia amb una història del segle XI, època del conflicte entre moros i cristians.

El Vescomte de Cardona Ramon Folc, per protegir les seves terres de la invasió musulmana, va convidar a una recepció en el Castell de Cardona al príncep Abdal·là que encapçalava la conquista. En aquesta festa Abdal·là va conèixer a la filla del vescomte de nom Adalés.

Abdal·là (berber - musulmà) i Adalés (cristiana) es van enamorar, situació en aquell temps i marc impossible de ser acceptat per al pare i vescomte Ramon Folc, motiu per el qual la parella es veien d'amagades, doncs sabien que si els descobrien els dos pobles entrarien en guerra.

Finalment van ser descoberts, i el pare d'Adalés (el vescomte) va castigar a la seva filla tancant-la per sempre a l'actual Torre de la Minyona, al príncep Abdal·là el prohibí tornar al castell i terres, tanmateix va declarar la guerra.

Adalés va quedar sense contacte amb el seu enamorat, ni cap altra persona. Va estar tancada molts anys, fins que el vescomte va decidir perdonar-la. Però.... havia mort d'amor i pena.

Finalitza aquesta llegenda, amb la mort dels dos enamorats, Adalés i Abdal·là, que són els dos personatges que ronden de nit per al Castell de Cardona, fins que aconsegueixin trobar-se de nou.

Esteu convidats per Adalés i Abdal·là !!