Pau Casals i Defilló, el gran home!.....

• Va néixer al Vendrell, el 29 de desembre de 1876

• Missatge a l’ONU, el 24 d’octubre de 1971

• Ens va deixar el 22 d'octubre de 1973

Aquesta setmana ha sigut molt especial, plena de records al voltant del gran mestre, director i compositor musical català Pau Casals, un lluitador nat per la pau i defensor de la catalanitat.

El Vendrell recorda cada any a Pau Casals

Tots els 22 d’octubre, amb motiu de l’aniversari de la seva mort, les entitats culturals i públiques del Vendrell participen en l'ofrena floral que es realitza com homenatge a Paul Casals, acte que organitzat per l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell es realitza en el sepulcre del cementiri de la vila, a on reposa d'acord amb el desig de retornar a la seva terra natal el dia que es restablís la democràcia.

Enguany, al voltant de les onze del matí d’aquest dijous 22, van ser unes cinquanta persones les que van rendir-li el seu respecte deixant les roses blanques en el seu sepulcre. Paraules del record i la interpretació del “Cant dels Ocells” per part de dos dels estudiants de violoncel de l’Escola de Música Pau Casals de la Vila, van donar fi a un sentit acte.

-Reportatge fotogràfic de tot l'acte al peu de l'article-

Mes tar, l’ofrena va ser musical oferint un concert de violoncel amb Roger Morelló en el Auditori del Tívoli. 

Notes breus de la seva vida

La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'”El cant dels ocells” ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català.

En proclamar-se la segona República espanyola el 15 d'abril del 1931, va fer un concert a Montjuïc per celebrar aquest fet. El 1933 va rebutjar la invitació d'anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín a causa de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i les persecucions dels nazis.

Gran aficionat als castells humans, i proper a les colles castelleres de l’època, va presidir els concursos de castells a Tarragona de 1932 i 1933.

Quan les tropes de Franco ocupen Barcelona es va veure obligat a exiliar-se a París. Pau Casals l'any 1940 hagué d'abandonar la capital francesa a causa de l'entrada de les tropes alemanyes i se'n va anar a Amèrica del Nord.

El 1958 va fer un concert i el «missatge de pau» que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

El 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari general de les Nacions Unides U Thant li lliurà la "Medalla de la Pau". Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase “What is more, I am a Catalan”.

“Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè- van reunir-se a Toluges avui França, per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra”.

Al llarg de la vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears.

En 1973 va patir un atac de cor irreversible. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973.

Va ser traslladat a Catalunya l'any 1979, d'acord amb el desig de retornar a la seva terra natal el dia que es restablís la democràcia. Reposa al cementiri del Vendrell.