Creació del laboratori “Ideal” a Barcelona

• La vida d’un mite del segle XX

• 1.000 m² de pantalla

• Projeccions de gran format 360 graus

• Realitat Virtual

• Al carrer Doctor Trueta 196-198

La primera experiència immersiva centrada en la biografia d'una de les figures més influents del segle XX continua oberta tot el mes de febrer a Barcelona, en una combinació única d'arts digitals, projeccions de gran format, realitat virtual i entorns expositius clàssics, proposta del laboratori creatiu Ideal.

Frida Kahlo obre de bat a bat les portes de la seva intimitat, la seva història, els seus pensaments, el seu entorn i els esdeveniments que des de petita va marcar la seva vida fins a convertir-la en un referent ineludible del segle XX, que atrapa, sorprèn, sensibilitza i inspira a través dels records i les anècdotes que desvelen una dona capaç de sobreposar-se a les adversitats gràcies a la seva fortalesa, rebel·lia i talent.

La biografia immersiva de Frida Kahlo es presenta sense reproduccions de pintures de l’artista amb la voluntat de fer un pas més en els nous llenguatges immersius. La innovadora proposta explora la biografia d’artista a través de col·leccions de fotografies històriques, pel·lícules originals, entorns digitals, instal·lacions artístiques, objectes de col·leccionista i música de nova creació que reprodueixen els moments més rellevants de la seva vida convidant els visitants a descobrir la increïble història que va construir el mite.

En ple segle XXI, el mite és més vigent que mai. La seva vida atrapa, sorprèn i inspira a través d’una biografia que revela a una dona capaç de sobreposar-se a les adversitats gràcies a la seva perseverança, fortalesa, rebel·lia i talent, amb una personalitat irrepetible, avançada al seu temps.

Ideal, el laboratori creatiu

“Ideal” té com a objectiu la investigació, experimentació i creació de continguts immersius mitjançant tecnologies XR com la realitat virtual, realitat augmentada, realitat mixta, holografia, 360°, entre altres nous mitjans narratius.

També col·labora amb diverses universitats de Barcelona (UPC, UPF, BAU, ENTI, ESDI, ELISAVA) startups i artistes per a la investigació, aprenentatge i producció de nous projectes audiovisuals immersius.

Compta amb un programa permanent de residències artístiques allotjades en el mateix centre. El propòsit és donar suport a creadors que treballen amb formats digitals, amb la intenció de crear un espai de desenvolupament d’aquests llenguatges artístics. IDEAL vol remarcar la importància de posicionar-se, a més de com a espai d’exhibició, com un espai de desenvolupament d’aquestes disciplines artístiques

Records i transformació del Cine Ideal

L’any 1917 es va inaugurar el Cine Ideal, un dels cinemes de barri més important de Barcelona i que popularment era conegut com “El Rellis o El Rellisquín”, per l’antiga pista de patinatge que hi havia en aquest mateix lloc.

A Mitjans del segle XX aquest cinema va representar un rellevant lloc d’oci popular, en el qual als caps de setmana es formaven cues a l’exterior de l’edifici que provocaven que alguns espectadors haguessin de veure les pel·lícules de peu. El cinema, amb més de 2500 butaques, va estar actiu fins al 13 de maig de 1984.

A l’estiu de 1985 va tornar a obrir com a plató de cine i fins al 2014 es van rodar aquí una gran varietat de sèries i programes de televisió com La Palmera, Tres i l’astròleg, Lo Cartanyà, Força Barça o Polònia, entre d’altres.

El 2019 aquest emblemàtic edifici torna a obrir les portes per continuar explicant i generant noves històries. En aquesta nova etapa l’IDEAL pretén convertir-se en el futur dels cinemes i dels museus. Un espai on l’art, la tecnologia, i la ciència s’uneixen per crear nous continguts audiovisuals en els quals l’espectador és el protagonista. Avui, Frida Kahlo, “la vida d’un mite”.

Breu biografia de Frida Kahlo

La vida de Frida, va ser una mica més que dolor i angoixa. Va voler ser fidel a la seva irresistible personalitat i es va convertir en una artista plena de vida. La seva pintura és festa, color, sang i vida. Va ser una lluitadora que va decidir posar-se el món per esquivadora i una dona apassionada que no es va conformar a estar a l'ombra del seu gran amor, el pintor Diego Rivera. Frida va decidir viure amb intensitat, tant les desgràcies com les alegries que li va oferir l'existència.

Segons la seva acta de naixement Magdalena Frida Kahlo, va néixer a Coyoacán, Ciutat de Mèxic el 6 de juliol de 1907 i va morir el 13 de juliol de 1954 al mateixa ciutat.

Frida va començar a valorar la cultura autòctona, apreciant els valors estètics de l'art popular de Mèxic, demostrant en la seva pintura un sentit dramàtic i violent que es pot trobar també en alguns exvots populars, dels quals en tenia una gran col·lecció. Va formar part, durant els anys 1925 i 1929, d'una tendència estètica de tipus avantguardista europea sorgida a Mèxic, anomenada “estridentisme”, que tenia com a actitud la construcció d'una nova societat a partir de l'eliminació del vell ordre. La seva pintura va desenvolupar-se a partir de la influència de diferents estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme.

El treball de Kahlo ha estat celebrat internacionalment com a emblemàtic de les tradicions nacionals i indígenes de Mèxic i per les feministes pel que es considera com la seva representació inflexible de l'experiència i la forma femenines.

Durant tota la seva vida va tenir una salut fràgil, patint poliomielitis als sis anys.

L'any 1922, va entrar a la Escuela Nacional Preparatoria de Mèxic DF, la més prestigiosa institució educativa del país, que per primera vegada admetia noies com a alumnes. Allà, les seves trapelleries la van convertir en «líder» d'un grup majoritàriament format per nois rebels anomenat «Los Cachuchas», amb els quals va realitzar innombrables malifetes a l'escola. Va ser precisament en aquesta escola on va entrar en contacte amb el seu futur marit.

El 17 de setembre del 1925 un accident amb autobús la va deixar amb lesions permanents. Li va quedar la columna vertebral fracturada -gairebé trencada- i es va fracturar diverses costelles, el coll, la pelvis i una cama per onze llocs diferents. Es va haver de sotmetre a trenta-dues operacions quirúrgiques. Aquest tràgic accident va marcar-li la vida: «Va ser un xoc estrany: no va ser violent, sinó sord, lent i va sacsejar tothom. Però a mi molt més», va escriure Frida sobre el tema.

L'avorriment que li provocava la seva postració la va dur a pintar. La majoria de les seves pintures les va fer estirada al seu llit i al bany. No obstant això, la seva gran força i energia per a viure li van permetre una important recuperació.

El 1929, es va casar amb l'artista Diego Rivera i, com ell, va donar suport al Partit Comunista.

El 1938, el poeta i assagista del surrealisme André Breton va qualificar la seva obra de surrealista, en un assaig que escriu per a l'exposició de Kahlo a la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant això, ella mateixa va declarar més tard: «Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pròpia realitat». El 1939, exposa a la galeria Renou et Colle París gràcies a Breton. Durant la seva estada a la capital francesa, va relacionar-se amb el pintor Picasso i va aparèixer a la portada del Vogue francès. El Museu del Louvre va adquirir un autoretrat seu.

A finals del 1939, Frida va participar en l'Exposició Internacional del Surrealisme a la galeria d'Art Modern de Ciutat de Mèxic i a l'Exposició de San Francisco.

Els últims anys de la seva vida, la seva pintura es va inclinar cap a les natures mortes, en què va representar normalment fruits amb símbols polítics, com la bandera mexicana clavada en una síndria o la col·locació del colom blanc de la pau entre la fruita.

La primavera del 1953, la Galería de Arte Contemporáneo de Mèxic li va organitzar, per primera vegada, una important exposició individual. La salut de Frida era molt fràgil i els metges li van prohibir assistir-hi. Minuts després que tots els convidats es trobessin a l'interior de la galeria, es van començar a escoltar sirenes des de l'exterior i la gent embogida es va dirigir a l'exterior. Allà, hi havia una ambulància acompanyada d'un escorta amb motocicleta. Frida Kahlo havia estat acompanyada en un llit d'hospital a la seva exposició.

Els fotògrafs i els periodistes es van quedar impressionats. Se la va col·locar al centre de la galeria i la multitud va anar a saludar-la. Frida va explicar acudits, va cantar i va beure tota la tarda. L'exhibició havia estat un èxit rotund. Aquell mateix any li van haver d'amputar la cama per sota del genoll per culpa d'una infecció de gangrena.

Va morir a Coyoacán el 13 de juliol del 1954. Les seves últimes paraules en el seu diari van ser: «Espero que la marxa sigui feliç i espero no tornar». Va ser vetllada al Palau de Belles Arts de Ciutat de Mèxic.