Un món de llegendes e històries....
-
Les bruixes de Catalunya
-
Cultura Popular del nostre país
-
Des de la òptica del segle XXI
-
Per l’iCat i Catalunya Ràdio
-
10 capítols
ICAT a estrenat la sèrie 'L'última bruixa', produïda pel Departament de Cultura. Una sèrie de deus capítols en format de podcast produïda pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Les històries es poden escoltar de manera separada i tenen un fil conductor comú i una protagonista central. Una bruixa, que escapa contínuament a la repressió a què volen sotmetre-la, es trasllada a diferents localitats de Catalunya en diferents moments de la història, repassant episodis i paisatges històrics del país.
Paral·lelament en l'actualitat, un home que està confinat a casa seva, arran d'una pandèmia, viu obsessionat per una presència estranya.
Mantenint una mirada feminista sobre la història i les llegendes i des d'una òptica del segle XXI, L'ultima bruixa aborda l'imaginari popular i vol provocar un canvi de la percepció que es té cap a les dones titllades de bruixes. Moltes d'aquestes dones van ser acusades injustament, maltractades i assassinades, en la comunitat patriarcal de la Catalunya d'entre els segles XV i XVII.
El projecte es basa en l'oralitat, en tant que memòria personal i col·lectiva.
L'última bruixa és una iniciativa innovadora i singular que cerca noves vies per a la difusió de la cultura popular catalana des de l'entreteniment, la divulgació i la ficció en català.
Els deu capítols de L'última bruixa estan disponibles a la pàgina web d'iCat i Catalunya Ràdio.
Introducció
"En temps diferents". Una bruixa busca un lloc on quedar-se a viure, un lloc on pugui estar tranquil·la. Està intentant escapar-se d'un home, un caçador de bruixes que la persegueix. La seva recerca farà que passi per diferents localitats del país durant anys i segles diferents. A cada lloc on s'atura, és testimoni d'algun fet que, després, es convertirà en llegenda.
"Al segle XXI". Un home està confinat a casa seva arran d'una pandèmia. Una nit sent sorolls estranys al pis del costat on, suposadament, no viu ningú. Aquesta presència l'obsessionarà cada dia més. L'home viu amb una gata que, de vegades, parla, tot i que ell no la sent.
Les llegendes i les històries que han inspirat el podcast
La bruixa Napa: La llegenda de La Napa diu que captava l'atenció dels nens oferint-los llavors de carbassa, un cop a casa els tallava els cabells, els clavava una agulla al cap i acabaven morint. La Napa era en realitat la Maria Pujol, una dona de Prats de Lluçanès que va ser acusada de matar una nena. La van jutjar i penjar per homicidi (present al capítol 1).
L'ocell de la Pesta: Les burles d'uns nens cap a una vella captaire fan que aquesta, juntament amb altres bruixes, provoquin una tempesta mortal a Sant Feliu de Guíxols i després enviïn un ocell que porta la pesta a la població. (present al capítol 2)
La Cala del Peix: L'any 1912 una gran balena es va encallar en una de les platges de la costa guixolenca. Aquest fet va marcar la població i va donar nom a la cala (present al capítol 3).
Castell d'Arbeca: El duc de Cardona ordena construir un castell impressionant i perquè ningú pugui tenir-ne cap de semblant fa tallar les mans i la llengua del mestre d'obres (present al capítol 4).
Els emparedats: Hi ha moltes llegendes que expliquen que hi ha antigues edificacions amb gent emparedada de la qual encara se'n poden escoltar els seus laments (present al capítol 4).
Les dones valeroses de Tortosa: Tortosa és a punt de ser envaïda altre cop pels sarraïns i els homes són amb l'exèrcit a conquerir Lleida i Fraga. Les dones decideixen alçar-se en armes per defensar la ciutat. El comte Berenguer IV crearà l'Orde de l'Atxa com a homenatge al seu valor (present al capítol 5).
Joan Malet: Va ser un mestre fuster, coix, pobre i un dels caçadors de bruixes més coneguts a mitjans del segle XVI. Va assenyalar desenes de dones que van ser jutjades i torturades. En Joan Malet cobrava per cada "suposada" bruixa desemmascarada (present al capítol 6).
La bruixa de Biosca: Teresa Guàrdia, anomenada La Baquiol. era una llevadora que vivia a Biosca i que va ser cremada en una foguera acusada de bruixeria per la mort d'un nen (present al capítol 8).
La cacera de bruixes a Terrassa: Al segle XVII, sis dones de Terrassa van ser torturades i penjades acusades de bruixeria (present al capítol 9)
El castell de Balsareny: El senyor de Balsareny fa un pacte amb el diable: li donarà l'ànima d'un vassall si li construeix un castell amb cent cambres. El diable fa la seva feina en un temps rècord i quan és a punt de finalitzar la cambra número cent, el senyor se'n penedeix i s'encomana a la Mare de Déu. El castell acaba amb noranta-nou habitacions per sempre més (present al capítol 10).