Les dones d'ahir i d'avui ho mereixen.....
-
La igualtat ha de ser el present, i serà el futur
-
170 anys d'història per arribar al 2022
-
1975, any de la declaració per l'ONU
-
Catalunya i el moviment feminista
El dimarts, 8 de març 2022, de nou es convertirà en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
"El Dia Internacional de la Dona, és un dia per a lluitar per la igualtat, la participació i l'apoderament de la dona en tots els àmbits de la societat."
Recordem breus històrics
En l'origen de la commemoració del 8 de març com a "Dia Internacional de la Dona", tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d'establir el Dia Internacional de la Dona, amb l'objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d'aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l'inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d'aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l'origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Declaració de Nacions Unides
En 1945, la Carta de les Nacions Unides es va convertir en el primer acord internacional que estableix el principi d'igualtat entre dones i homes. Dos anys després, el desembre de 1947, l'Assemblea General va aprovar una resolució per la qual es proclamava el Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional, que els Estats membres han d'observar cada dia de l'any, de conformitat amb les seves tradicions històriques i nacionals.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data. El 1972 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar a tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional: el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
La força que aconsegueix un moviment de dones a tot el món traspassa davanteres, diferències culturals, econòmiques, ideològiques i de qualsevol tipus. Les dones unides tenen el poder de canviar el món i aconseguir la igualtat en tots els àmbits de la societat.
El Feminisme als Països Catalans
El feminisme català va començar a principis del segle xx. Era de signe cultural i social, qüestionant l'exclusió de les dones del món de la cultura i la subalternitat femenina.
Es va centrar en la promoció dels drets de les dones en els àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol no foren propícies per a l'emergència d'un feminisme liberal de signe polític, orientat cap a la consecució del sufragi i dels drets polítics individuals, com havia succeït en països com la Gran Bretanya.
Així, es fundà la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona (1891), Dolors Monserdà creà el Patronat d'Obreres de l'Agulla i es va propugnar una Lliga Patriòtica de Dames. La revista Feminal (1907-17), dirigida per Carme Karr, va reivindicar un programa de culturització de les dones de classe mitjana que els permetés de treballar al mateix nivell que els homes. Durant el primer quart del segle xx van sorgir la Federació Sindical d'Obreres (1912) (fundada per Maria Domènech de Cañellas), el Cercle de la Dona de l'Avenir (1919), l'Institut de la Dona que Treballa (1920) o Acció Femenina (1921), a Barcelona, l'Agrupació Concepció Arenal (1920), a València, etc.; i foren publicades obres com Breus consideracions sobre la dona (1904), de Joaquima Santamaria, El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista (1919), de Dolors Monserdà, Ço que deu ésser el feminisme (1915), de Maria Poal-Aragall, etc.
Amb la Segona República, es concedí el sufragi femení. Frederica Montseny, com a ministra de Sanitat, defensà el decret sobre l'avortament, aprovat el 1936, i exigí una participació real de les dones en les tasques com la indústria de guerra i els serveis públics. El 1937 es creà l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona.
El 1937 se celebrà el Primer Congrés Nacional de la Dona, on es decidí la creació d'una Unió de Dones de Catalunya, que organitzà la Jornada Internacional de la Dona.
Durant el franquisme, l'única organització femenina autoritzada fou la Secció Femenina feixista.
A partir dels anys seixanta Maria Aurèlia Capmany va escriure obres com El feminisme a Catalunya. En la transició democràtica, l'any 1976 va aparèixer la publicació Vindicación Feminista i, l'any 1978, el Partit Feminista, celebracions de jornades com l'Emancipació Femenina, Utopia, realitat o engany, sobre el patriarcat i les Segones Jornades de Deu Anys de Lluita del Moviment Feminista, campanyes públiques contra els maltractaments a les dones, a favor del dret a l'avortament i d'una escola no sexista, i la constitució de la Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya.
Xat d'atenció 
