La igualtat ha de ser el present, i serà el futur.....

• Catalunya, sempre respectuosa i oberta

• Al 1891 es funda la Societat Autónoma de Dones de Barcelona

• Tots els drets: educatius, culturals, polítics, familiars, sexuals, laborals, etc.

La Dona als Països Catalans

El feminisme català va començar a principis del segle XX. Era de signe cultural i social, qüestionant l'exclusió de les dones del món de la cultura i la subalternitat femenina.

Es va centrar en la promoció dels drets de les dones en els àmbits educatius, culturals i laborals, perquè les característiques del desenvolupament polític espanyol no foren propícies per a l'emergència d'un feminisme liberal de signe polític, orientat cap a la consecució del sufragi i dels drets polítics individuals, com havia succeït en països com la Gran Bretanya.

Així, es fundà la Societat Autónoma de Dones de Barcelona (1891), Dolors Monserdà creà el Patronat d'Obreres de l'Agulla i es va propugnar una Lliga Patriòtica de Dames. La revista Feminal (1907-17), dirigida per Carme Karr, va reivindicar un programa de culturització de les dones de classe mitjana que els permetés de treballar al mateix nivell que els homes. Durant el primer quart del segle xx van sorgir la Federació Sindical d'Obreres (1912) (fundada per Maria Domènech de Cañellas), el Cercle de la Dona de l'Avenir (1919), l'Institut de la Dona que Treballa (1920) o Acció Femenina (1921), a Barcelona, l'Agrupació Concepció Arenal (1920), a València, etc.; i foren publicades obres com Breus consideracions sobre la dona (1904), de Joaquima Santamaria, El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista (1919), de Dolors Monserdà, Ço que deu ésser el feminisme (1915), de Maria Poal-Aragall, etc.

Amb la Segona República, es concedí el sufragi femení. Frederica Montseny, com a ministra de Sanitat, defensà el decret sobre l'avortament, aprovat el 1936, i exigí una participació real de les dones en les tasques com la indústria de guerra i els serveis públics. El 1937 es creà l'Institut d'Adaptació Professional de la Dona.

El 1937 se celebrà el “Primer Congrés Nacional de la Dona”, on es decidí la creació de la “Unió de Dones de Catalunya”, que organitzà la “Jornada Internacional de la Dona”.

Durant el franquisme, l'única organització femenina autoritzada fou la "Secció Femenina feixista".

A partir dels anys seixanta Maria Aurèlia Capmany va escriure obres com “El feminisme a Catalunya.” En la transició democràtica, l'any 1976 va aparèixer la publicació “Vindicación Feminista” i, l'any 1978, el Partit Feminista, celebracions de jornades com “l'Emancipació Femenina, Utopia, realitat o engany”, sobre el patriarcat i les “Segones Jornades de Deu Anys de Lluita del Moviment Feminista”, campanyes públiques contra els maltractaments a les dones, a favor del dret a l'avortament i d'una escola no sexista, i la constitució de la “Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya”.

Veiem un recull de cartells publicats per el Dia Internacional de la Dona

Declaració de Nacions Unides l’any 1975

En 1945, la Carta de les Nacions Unides es va convertir en el primer acord internacional que estableix el principi d'igualtat entre dones i homes. Dos anys després, el desembre de 1947, l'Assemblea General va aprovar una resolució per la qual es proclamava el Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional, que els Estats membres han d'observar cada dia de l'any, de conformitat amb les seves tradicions històriques i nacionals.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d'aquesta data. El 1972 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar a tots els estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional: el 8 de març, "Dia Internacional de la Dona".

La força que aconsegueix un moviment de dones a tot el món traspassa davanteres, diferències culturals, econòmiques, ideològiques i de qualsevol tipus. Les dones unides tenen el poder de canviar el món i aconseguir la igualtat en tots els àmbits de la societat.

Des de Capital 2020, desitgem l'èxit més gran de totes les accions preparades per avui, com a un pas més de conscienciació social.