El futur dels joves......

• Nivell de vida digne 

• Condicions laborals 

• Feines incògnites 

• Salut mental 

• Desigualtat de grups socials 

• Depressió o ansietat

La precarietat és un concepte molt més complex del que ens pensàvem: inclou també significats que van més enllà de les condicions laborals i que estan més relacionats amb la impossibilitat de garantir un nivell de vida digne. L’article mostra que és la percepció d’estar en situació de precarietat, més que no tenir una feina no permanent, la que afecta la salut mental dels joves.

Els nostres resultats també mostren que la precarietat laboral i la inseguretat econòmica es reparteixen de manera desigual entre els grups socials, però el sentiment de precarietat està estès entre tots els joves d’Espanya.

Punts clau

La precarietat laboral no es distribueix de manera igualitària entre els joves, però la sensació de precarietat afecta a tots, sigui quin sigui el seu gènere, edat o origen.

Entre els nostres entrevistats, el 31% estan en risc de depressió o ansietat. Sentir-se precari, i no tenir una feina precària, és el factor explicatiu crucial.

La sensació de precarietat va més enllà de tenir una mala feina; els nostres entrevistats consideren que inclou també la impossibilitat de satisfer necessitats bàsiques o d’accedir a un nivell de vida digne.

En la nostra mostra, el 40,6% afirma patir com a mínim d’un problema de salut física o mental a causa de la inseguretat econòmica. Viure sol està associat amb més inseguretat econòmica.

La seguretat econòmica de les llars s’ha vist qüestionada en la postpandèmia, sobretot per la inflació i l’augment dels costos de l’energia. Un 65% dels qui se senten molt precaris afirmen que aquests dos factors han creat inseguretat econòmica a casa seva.