El sistema educatiu.....

• Qualitat, gravetat i tendència 

• Baix nivell de ciències i matemàtiques 

• Afeccions negatives a la concentració i càlcul mental 

• Conseqüències per la societat actual i futura 

• Revertir i millorar el nivell dels estudiants en les matèries bàsiques

El país s'enfronta a una crisi educativa que no podem continuar ignorant. Tots els estudis, informes i resultats es fan ressò de la deterioració del sistema educatiu. Si comparem respecte a fa deu anys, els alumnes de primària tenen un nivell equivalent a mig curs escolar inferior. Però, som realment conscients de la gravetat d'aquesta situació? Sense anar molt lluny, els resultats de l'informe TIMSS confirmen aquesta tendència.

L'estudi reflecteix els baixos nivells en matèries com a ciències i matemàtiques entre els estudiants de primària, en comparació amb la mitjana europea, això ha encès totes les alarmes sobre la qualitat de la nostra educació i les conseqüències per a les generacions futures.

Una de les principals raons és la distracció provocada per l'ús excessiu de les pantalles, que afecta de manera negativa a les habilitats essencials com la concentració i el càlcul mental. Sens dubte, el temps que els estudiants utilitzen al dia diferents dispositius electrònics ha augmentat de manera exponencial en els últims anys, desvirtuant la seva capacitat per a enfocar-se en tasques acadèmiques. En altres paraules, "les pantalles, lluny de ser només una eina d'entreteniment, ja ocupen un lloc central en la vida dels joves, interferint en la seva destresa matemàtica, la resolució de problemes i la memòria a curt termini".

Un altre problema arrelat en el nostre sistema educatiu és l'anomenat “efecte remolc”: mentre alguns estudiants més avançats marquen el ritme de la classe, la majoria queda ressagada, sense haver afermat els coneixements essencials en els cursos anteriors. Aquesta situació genera un efecte acumulatiu que afecta, no sols al rendiment individual, sinó també al nivell general de les aules i dificulta la labor dels docents, ja que han d'equilibrar les classes amb estudiants de nivells molt diferents.

Per això, és fonamental abandonar els models tradicionals d'ensenyament i posar el focus a "implementar un model educatiu personalitzat, que reconegui la individualitat de cada estudiant". Això no sols optimitza l'aprenentatge, sinó que també motiva als alumnes: els permet avançar al seu propi ritme, consolidant els coneixements en lloc de sentir-se pressionats o exclosos.

A més, veiem com cada vegada més "els alumnes passen de curs sense haver aconseguit els estàndards mínims, la qual cosa agreuja encara més aquesta situació". Encara que la intenció sigui evitar estigmatitzar o desmotivar als estudiants, aquesta pràctica només perpètua les mancances formatives i complica el seu progrés en algunes matèries, especialment en matemàtiques.

Finalment, un altre dels problemes estructurals als quals ens enfrontem en el sistema educatiu espanyol és la fragmentació dels plans educatius entre les diferents comunitats autònomes. Aquesta diversitat d'enfocaments no sols afecta els estudiants que es muden, sinó que també crea confusió sobre quins són els objectius educatius nacionals entre els docents. Per a assegurar una educació equitativa i de qualitat, és imprescindible unificar els plans d'estudi, establint directrius clares i consensuades en l'àmbit nacional, que permetin a tots els estudiants, sense importar la seva ubicació, tenir accés a la mateixa qualitat educativa i les mateixes oportunitats d'aprenentatge.

En aquesta línia, és obvi que "la qualitat del sistema educatiu depèn, en gran manera, dels docents, els qui tenen la responsabilitat d'inspirar, guiar i formar a les futures generacions". Per això, és imprescindible invertir en la formació i motivació dels professors, assegurant que comptin amb les eines pedagògiques i coneixements necessaris per a enfrontar els desafiaments de l'ensenyament actual.

En resum

Urgeix revertir les estadístiques i millorar el nivell dels estudiants en les matèries bàsiques.

Per a això és necessària la implicació de tots els actors responsables en l'educació dels nens: professors, polítics i pares. Continuar instaurant polítiques en les quals els joves redueixin les hores davant de les pantalles i fomentar el càlcul mental i la concentració a les aules. Això no sols millorarà el rendiment acadèmic, sinó que també fomentarà hàbits més saludables. És responsabilitat de tots prioritzar l'educació i tornar a elevar la importància de la figura del docent per a garantir un futur per a les pròximes generacions. Una generació amb menys coneixements és una societat amb menys oportunitats.