La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat;
Una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent.
Arribada al Vendrell
Aquesta tarda, la flama a arribat a la Plaça Nova del Vendrell, i amb l'escolta del grup de diables, membres de La Lira i Òmnium Cultural ha fet un recorregut per la vila, fins a La Rambla, a on s'ha fet l'encesa de la foguera, tocada de timbals i tronada dels Diables del Vendrell i de Creixell. L’acte de rebuda amb força gent ha finalitzat amb unes sardanes i petita ballada per la Colla de Dansaires del Penedès. Una hora després, la flama ha seguit el seu recorregut....
Història de la Flama
La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent.
La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
Des del Canigó a més de 3.000 punts
El foc que agermana els Països Catalans la nit de Sant Joan es regenerarà, com cada any, al cim del Canigó la matinada del 22 al 23 de juny. Enguany, però, només hi podran pujar 3 excursionistes autoritzats per tal de complir les mesures de seguretat. Són tres persones del Casal del Conflent, que pujaran la flama que haurà recollit prèviament el Cercle de Joves de Perpinyà del Castellet. Amb l’ajuda dels Agents Rurals, la flama regenerada es distribuirà des de Coll d’Ares i arribarà a més de 3.000 punts d’arreu dels Països Catalans la nit de Sant Joan, gràcies als equips de foc.
També, com ja és tradicional, al punt del migdia del dia 23 de juny, la Flama del Canigó serà rebuda al Parlament de Catalunya, en un acte que enguany serà a porta tancada. El missatge que cada any acompanya l’arribada del foc d’aquesta festa ancestral, símbol de germanor entre els territoris de parla catalana, és un manifest coral escrit per 10 ciutadans anònims que han estat al capdavant de la lluita contra la Covid-19, com metges, metgesses i infermers, treballadors de supermercat i l’alimentació, infants, bombers, o el sector de la cultura, entre d’altres.
Xat d'atenció 
