Barcelona, arranca avui amb la Festa Major de Gràcia 2021

• De l'15 al 21 d'agosto, Gràcia de festa 

• 204 anys de història 

• Jordi Cuixart, pregoner de la Festa Major 2021 

• La Fundació va celebrar el 2017 el Bicentenari de la Festa Major de Gràcia (1817-2017).

L’actual Fundació de la Festa Major de Gràcia, que va celebrar el Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, està composta per un comitè de Direcció format per 7 persones de diferents carrers presidits per Carla Carbonell, la primera dona presidenta de l’entitat. El patronat està compost per 22 patrons que representen els 22 espais guarnits durant Festa Major i per 11 patrons físics.

Jordi Cuixart, pregoner de la festa major 2021, quins són els seus primers records de la festa?......”Les primeres imatges que tinc de la festa són de fa molts anys, passejant com a visitant pels carrers engalanats. Recordo preguntar-me per la quantitat d’hores i nits de poc dormir que feien possible aquella meravella, i veure en les recreacions, amb tantíssims detalls, no només un gran compromís veïnal, sinó sobretot una consciència que anava molt més enllà dels carrers de Gràcia”.
Pregó 2021: https://www.festamajordegracia.cat/noticies/2021-08-15/recupereu-el-prego-integre-de-jordi-cuixart

Agenda  2021

Enguany amb totes les mesures de seguretat: Cal fer reserva prèvia per assistir als actes, és obligatòria la mascareta en tots els actes de festa major, guardar la distància interpersonal de seguretat establerta, desinfecció sovint les mans amb gel hidroalcohòlic, és recomanable arribar a les activitats amb 15 minuts d'anticipació i seguir en tot moment les indicacions que doni el personal d'organització.
Enllaç-Agenda: https://www.eventbrite.es/o/festa-major-de-gracia-placa-den-joanic-34101369233

Història de la Festa Major de Gràcia

La Festa Major de Gràcia està documentada des de l'any 1817, quan al llibre de "Muralles Enllà" de l'historiador Francesc Curet apareix la cita que parla de la primera celebració ocorreguda a Gràcia el dia 15 d'agost de 1817. Aquesta, exposa que en aquell dia es va fer una processó festiva per tal de retornar la imatge de la Mare de Déu de la Masia de Can Trilla on estava amagada de la possible destrucció durant la Guerra del Francès al convent de Jesús, d'on era originària.

Quan la imatge va retornar al seu altar, els vilatans van celebrar balls i berenars populars i es va decidir fer festa cada any pel 15 d'agost. Des de llavors, podem veure amb regularitat com al Diario de Barcelona apareix la informació que avisa de la celebració de la festa de Gràcia pel 15 d'agost. Cada cop, la festa fou més acceptada per la població. La societat gracienca decidí enriquir la programació amb balls durant aquella setmana i guarnint els seus carrers per tal que passés la processó del dia 15.

Aquells primers guarniments fets amb ornaments vegetals simulaven els salons de ball de l'època.

La Festa originària de 1817 va anar evolucionant i creixent amb el temps fins al punt que a principis del segle XX es parlen de més de 100 trams de carrers guarnits per comissions de veïns amb programacions independents. No obstant, no apareix la necessitat d'organitzar-se comunament sota una entitat paraigües fins a l'any 1935, un projecte que es va veure truncat per l'esclat de la Guerra Civil i no es va poder recuperar fins l'any 1956, quan neix la Federación de Comisiones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gracia presidida per Gaspar Ribé i Carbó. Aquesta entitat neix amb la voluntat d'establir vincles entre els diferents carrers i places que celebraven Festa Major, organitzar de manera comuna els actes centrals, editar un sol programa on apareguessin tots els espais que guarnien el carrer o tenien envelat amb cadascuna de les seves programacions i crear un lloc de debat i trobada entre festers i festeres. No obstant, sent fruit de l'època en què va néixer, també sorgeix sota l'auspici i supervisió del moviment falangista del Districte de Gràcia, que després de la primera part de postguerra volia fomentar una imatge de tranquil·litat i normalitat social amb una Festa Major popular i participativa.

Amb la recuperació de la democràcia i la lliure associació, la Festa Major de Gràcia viu un moment daurat on sorgeixen un munt de noves associacions de veïns i comissions de festes que volen organitzar-se, associar-se i gaudir amb respecte i llibertat de l'espai públic. La Federación es pot expressar lliurement i pot utilitzar, per fi, el seu nom en català, passant a anomenar-se Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia.

És en aquest moment en el qual la Federació pot actuar com a motor de la cultura popular catalana i màxima insígnia del moviment associacionista a la Vila de Gràcia. Presidida i constituïda per ciutadans voluntaris, organitza la Festa Major d'agost, un dels actes més populars i de major envergadura de la ciutat de Barcelona, però també organitza d'altres activitats que serveixen per cohesionar i difondre la cultura popular catalana.

Un bon exemple és l'Aplec de la Sardana de Gràcia que en aquella època es celebrava al Parc Güell i que va esdevenir un dels més importants de Catalunya: amb presència de fins a 10 cobles, centenars de visitants i una programació ininterrompuda de 12 hores de sardanes. 

La consolidació de la festa i de la nova Federació es fa evident quan l'any 1997, la Generalitat de Catalunya cataloga la Festa Major de Gràcia com a festa patrimonial concedint el distintiu de Festa Tradicional d'Interès Nacional. És aquest un període fructífer quant a nombre d'associacions de veïns i comissions de festes que de manera altruista i voluntària s'organitzen entre ells per engrandir encara més un dels trets característics graciencs i barcelonins: el teixit associatiu i cultural.

L'arribada del segle XXI suposa a l'entitat una època propícia pels canvis. La Junta de la Federació de Carrers de la Festa Major de Gràcia considera que per a garantir la transparència de l'entitat, per aglutinar totes les activitats que realitza durant l'any a banda de la setmana de Festa Major, així com per guanyar atractiu davant de les empreses privades en un moment de davallada de les subvencions, la Federació s'havia de convertir en Fundació. Així és com l'any 2009 neix la Fundació de la Festa Major de Gràcia. Com totes les Fundacions, aquesta està regida per un patronat compost per un membre de cada carrer o plaça guarnida que actua com a patró. A més a més, també hi ha la figura del patró físic que és aquella persona aliena a les comissions i associacions de carrers que pel seu bagatge, experiència, trajectòria i vinculació a la Festa es considera oportú que estigui en l'òrgan de presa de decisions de la Fundació. Aquest patronat, delega les decisions aprovades a un òrgan executiu que s'anomena Comitè de Direcció, format també per voluntaris que es presenten a eleccions per desenvolupar aquestes tasques.

El canvi de nomenclatura de Federació a Fundació no va suposar cap canvi en l'esperit de la Festa Major que, basant-se en els seus principis bàsics de creativitat, cohesió social i transversalitat, va continuar aquesta etapa de consolidació iniciada amb l'arribada de la democràcia. Per aquest motiu, l'any 2012, la Generalitat de Catalunya va decidir atorgar a la Fundació de la Festa Major de Gràcia la "Creu de Sant Jordi". Aquesta distinció a la nostra entitat es va expressar en les següents paraules: "Pel fet de contribuir amb eficàcia a la continuïtat d'una tradició que es remunta a les primeres dècades del segle XIX i que constitueix un dels esdeveniments festius més populars de Barcelona i una de les millors expressions de cultura democràtica en l'espai urbà. I per la voluntat de fer-ne un àmbit de convivència que és capaç d'atreure, des d'una identitat genuïna, gent vinguda d'arreu".

L'actual Fundació de la Festa Major de Gràcia, que ha celebrat el Bicentenari de la Festa Major de Gràcia (1817-2017), està composta per un comitè de Direcció format per 7 persones de diferents carrers presidits per Carla Carbonell, la primera dona presidenta de l'entitat. El patronat està compost per 22 patrons que representen els 22 espais guarnits durant Festa Major i per 11 patrons físics. L'activitat d'aquesta entitat no es limita a la conservació i difusió de la Festa Major de Gràcia, va més enllà, i conscient de la seva funció com a motor cultural de la vida gracienca i generadora de teixit associatiu organitza un seguit d'activitats que marquen el calendari festiu de la Vila de Gràcia.

D'aquesta manera, la Fundació organitza un cicle nadalenc, amb exposició relacionada amb les dates, el muntatge de l'únic pessebre monumental de la Vila, la Festa en homenatge a la Gent Gran de Gràcia, el Cant de la Sibil·la la nit de Nadal i la cavalcada de les Carteres Reials. A més a més, organitza la Rua de Carnestoltes de dissabte de Carnaval, el tradicional Aplec de la Sardana de Gràcia i un seguit de concursos literaris, de pintura i fotografia que pretenen dinamitzar la vida cultural de Gràcia, així com intentar derivar el mur imaginari que separa la cultura popular de l'alta cultura.

La Fundació de la Festa Major de Gràcia, vetlladora d'una Festa Major de dos-cents anys d'història, no es vol limitar a ser un exemplar d'un passat gloriós, sinó que vol ser al present, respectant la tradició que ha rebut en herència de centenars de festers que ens han precedit, però interpretant-la en un concepte de contemporaneïtat que asseguri que l'entitat sigui present a l'activitat diària d'una Vila i d'una ciutat que batega al ritme de la societat organitzada, el seu millor actiu.