Aloja, es la Fira Medieval Fantàstica

• El 2021, del 8 al 10 d’octubre la XIII edició

• Banyoles, centra l'atenció històrica

• Els cavallers medievals en combat

Banyoles és un poble amb una llarga història. Al centre hi trobem representada l’època medieval en diversos edificis i espais. Els dies 8, 9 i 10 d’octubre el barri vell de la població es transforma i reviu els combats de cavallers.

És per això que, l'Aloja · Fira Medieval Fantàstica de Banyoles, parteix de la història de la ciutat, creant la màgia ideal per tal d'escenificar les diverses llegendes que ens envolten.

Durant aquests dies de tardor, el barri vell de la població es transforma i reviu els combats de cavallers, l’entrada de l’Abat Bonitus, un excel·lent mercat medieval i moltes activitats més com tallers, visites guiades o teatralitzacions per a totes les edats.

Els espais escollits de la vila, se centren en especial a la plaça Major, la Muralla i els carrers del centre històric. Mes info a: www.turisme.banyoles.cat

Baixar el programa de la Fira - PDF

Breu Història de Banyoles:

La ciutat de Banyoles es troba en la comarca Pla de l’Estany, Girona. Habitada des de temps molt reculats “Un exemple il·lustratiu d’aquest fet, és l’existència de la famosa mandíbula preneandertaliana (d’uns 80.000 anys d’antiguitat)”.

Després, a la prehistòria, les vores de l’Estany probablement varen estar poblades, però no en tenim les primeres evidències fins al neolític antic, amb el poblat de la Draga (del 5200 a.C).

D’època romana, s’han trobat algunes restes a la Porta del Forn quan es va recuperar una ara romana i una terracota que representa un cap d’August, el primer emperador romà, la qual cosa fa pensar que hi devia passar una via secundària al segle I d.C.

És possible que en època romana hi hagués alguna mena de banys públics a la zona de Banyoles, sobre les terrasses travertíniques, per damunt dels aiguamolls. D'aquí pot venir el nom primitiu de Banyoles, derivat de la paraula llatina Balneolae que significa banys petits.

El primer topònim conegut és el de “Baniolas”, documentat en el precepte de Lluís el Pietós (822 d.C.). Posteriorment el nom sofrirà diverses modificacions, en època medieval i moderna, fins a arribar a la grafia actual de Banyoles.

La ciutat de Banyoles es comença a formar al segle IX. Va néixer al voltant del Monestir benedictí de Sant Esteve fundat cap a l’any 812 per l’abat Bonitus sobre un antic temple possiblement tardoromà.

Prop del Monestir s’hi varen aplegar els primers habitants, que durant segles varen estar sota el poder feudal dels seus abats. Aviat, es varen dessecar els aiguamolls, es varen construir uns recs de sortida de l'Estany i es varen posar els fonaments d’una Banyoles pròspera.

Més tard, la vila es va expandir a l’entorn de l’església de Santa Maria dels Turers (construïda entre 1269 i 1333) i de la plaça porticada de la Vila Nova (l’actual plaça Major, del segle XIII). La presència dels monjos va marcar la seva vida uns mil anys, fins a l’expulsió de la comunitat religiosa el 1835.

A l’edat mitjana el poder de la vila, la representació popular en l’administració municipal, va adquirir importància. En un primer moment, el Monestir va assumir tots els poders judicials i administratius, però en el decurs dels anys la vila va anant assolint llibertats i privilegis.

L’església de Santa Maria dels Turers va tenir un paper destacat en aquesta llarga pugna amb el poder feudal dels abats. El 1303, l’abat Bernat de Vallespirans va concedir a la vila una carta municipal i, des d’aquest any, va quedar regida per un Consell de Prohoms amb quatre jurats i deu consellers.

En el segle XII, Banyoles era un dels principals centres drapers de Catalunya i els famosos “draps banyolesos” s’exportaven a tota la Mediterrània. La gran època d’expansió econòmica correspon als segles XIII i XIV. Els molins drapers es concentraven sobretot al rec Major, però també s’hi trobaven d’altres activitats com els molins blanquers, el tint els teixits i els molins fariners. Llavors, la vila va créixer a l’interior d’un recinte emmurallat que s’havia començat a construir l’any 1209 i es va acabar al segle XV.