Una fira a prop dels seus 1.000 anys d’història....
-
27a Fira de Formatges Artesans del Pirineu
-
Dies 15, 16 i 17 d’octubre 2021
-
A la Seu d’Urgell
La 27a Fira de Formatges Artesans del Pirineu serà els dies 15,16 i 17 d’octubre 2021. L’any 1048 se cita per primera vegada la fira de la Seu d’Urgell, considerada la primera fira documentada que es realitza a la península Ibèrica.
“Durant el tercer cap de setmana del mes d'octubre, la Seu d'Urgell celebra la mil·lenària Fira de Sant Ermengol”
La Fira de Formatges Artesans del Pirineu acull, en un espai comú, una quarantena de formatgers artesans provinents de tot l’arc pirinenc, del Mediterrani a l’Atlàntic i dels vessants nord i sud de la serralada. Els visitants podran trobar formatges elaborats als Pirineus catalans, aragonesos, navarresos, bascos i francesos.
Cada formatgeria disposa d’un estand d’exposició i degustació, i són els mateixos productors qui ofereixen els seus formatges, tant al nombrós públic que any rere any visita la mostra, com als professionals de la distribució i la restauració d’arreu del país que, cada vegada més, tenen la Seu com a punt de referència del formatge artesà.
L’entrada al recinte dels formatges és gratuïta, i els visitants poden comprar un tiquet de degustació amb què poden tastar 5 formatges diferents i prendre una copa de vi, un got de cervesa artesana o un d’aigua.
En aquesta 27a edició, destaca la gran qualitat i varietat dels formatges que participen en la Fira de Sant Ermengol, que s’ha convertit en un aparador immillorable per a conèixer i difondre la situació i tendències del sector formatger artesà d’arreu del Pirineu.
A més de la venda i degustació dels formatges, la “Fira de Formatges Artesans del Pirineu” és el paraigua sota el qual es desenvolupen altres accions estretament relacionades amb l’elaboració i el consum de formatges, com ara les jornades tècniques, el Concurs de Formatges, les Aules de tast i les activitats gastronòmiques per als més petits.
Història de la Fira
L’any 1048 se cita per primera vegada la fira de la Seu d’Urgell, considerada la primera fira documentada a la península Ibèrica. En aquell moment, la fira se celebrava per la Marededéu d’Agost i tenia un retorn per Sant Miquel de Setembre. La ubicació de la ciutat, al mig del Pirineu i en un important nus de comunicacions, és fonamental per entendre aquest dinamisme econòmic en el segle XI. Ja uns anys abans de la fira es troba documentat també el mercat de la ciutat.
No sabem en quin moment es va començar a celebrar la fira per Tots Sants. L’any 1370, per evitar la coincidència de dates amb la de Puigcerdà, que també començava per Tots Sants, el rei Pere el Cerimoniós va autoritzar que la fira de la Seu s’iniciés per Sant Simó i Sant Judes, el 27 d’octubre, una data i una denominació que s’acabarien consolidant.
L’interès per mantenir i promoure les fires es va mantenir durant segles. El 1452 el rei Alfons el Magnànim va concedir un privilegi per a fer la fira dos cops l’any, per una durada de vuit dies, després de Pasqua i després de Sant Joan respectivament. Més endavant, a les Corts de Montó de 1542, es va obtenir un nou privilegi de l’Emperador Carles per celebrar dues fires durant vuit dies cada una, una per Carnestoltes i una altra novament per Sant Simó i Sant Judes.
Sembla que durant segles es van mantenir les dues fires, a la primavera i a la tardor. El 1862, la nova fira de bestiar que se celebrava el primer diumenge de Quaresma es va traslladar al cap del Passeig en lloc del Firal, ja que era un lloc més cèntric, tot i que el 1915 es va acordar celebrar-la novament al Firal. En tot cas, la fira de tardor es va mantenir, i la proximitat de les dates va fer que es conegués amb el nom de Fira de Sant Ermengol, patró del bisbat, la festivitat del qual se celebra el 3 de novembre. La dita popular manté viva aquesta denominació: “Per Sant Ermengol, la fira es mou!”.
El progressiu canvi econòmic de l’entorn urgellenc, amb un pes cada cop més clar del sector terciari en substitució del tradicional sector agrari i ramader, va provocar un canvi important en la concepció de la fira a finals del segle XX.
Sense deixar de costat un notable pes de la venda ambulant, l’any 1995 es va celebrar la I Fira de Formatges Artesans del Pirineu. Una iniciativa i un format, amb concursos, venda i degustació, que s’ha consolidat extraordinàriament i ha convertit la Fira de Sant Ermengol en un referent per al món del formatge artesà del nostre país.
Fira mil·lenària
Les següents imatges corresponen a l’Arxiu capitular d’Urgell on apareixen els documents originals que fan referència a la data de creació de la Fira de Sant Ermengol, anomenada aleshores “fira de Santa Maria”. Aquest escrit, datat de l’any 1048, converteix la Fira de Sant Ermengol en la fira documentada més antiga de la península Ibèrica.
En el text ampliat es pot llegir: “homines qui venerint ad firam Sante Mare”, que significa “homes que han vingut a la Fira de Santa Maria”. A continuació es presenten les pàgines originals on apareix la cita esmentada i els privilegis citats anteriorment.
Arxiu Capitular d’Urgell, 4 d’abril de 1048, Liber dotaliorum I, fol.27 v. doc. 42
Ampliació de l’Arxiu Capitular d’Urgell, 4 d’abril de 1048, Liber dotaliorum I, fol.27 v. doc. 42
El datat el 1452 del rei Alfons el Magnànim que concedia poder realitzar la fira dos cops l’any durant 8 dies.
Deu anys després durant les Corts de Motó de 1542 es va obtenir l’altre privilegi de L’Emperador Carles
per celebrar dues fires més, una per Carnestoltes i una altra novament per Sant Simó i Sant Judes.
Xat d'atenció 
