A donat la volta al món.....

• És la beguda més coneguda per estrangers

• Interminable llista de preparacions i receptes

• A Catalunya, la Sangria de Cava te gran èxit

• Receptes per l'elaboració amb vi negre o amb cava

La sangria és una beguda alcohòlica macerada i refrescant, que no és considerada com a còctel per part de la International Bartenders Association, i que tots el 19 de desembre celebra el "Dia Mundial de la Sangria", un bon motiu per conèixer els orígens i les diverses preparacions, i ingredients que es realitzen no sols a casa nostra, sinó que és coneguda arreu del món.

La denominació "Sangria" està protegida per la Unió Europea des de 2014, i determina que la seva preparació o comercialització a la Unió Europea només es poden haver produït a Espanya o Portugal i han de tenir una base de vi, aromatitzada amb extractes o essències naturals de cítrics, amb o sense el suc d'aquestes fruites. A partir d'aquí les varietats que ens podem trobar és tan llarga com el gust i elaboració de cada família, bar, restaurant o local de festes que la preparen.

Habitualment és una beguda de consum a l'estiu, força freda, però com el cava o com els vins blanc o rosat, es pot gaudir en qualsevol estació de l'any. La sangria acompanya quasi tota classe de menjars, habitualment una bona paella. Té un gran èxit amb els estrangers que ens visiten tant per turisme com per negocis.

L'origen

No està gens clar. Podria ser del portuguès sang, donades les qualitats medicinals de fer "bona sang", però Joan Coromines afirma que el mot prové segurament de l'Índia, del sànscrit "çarkarā", (vi ensucrat).

Els romans preparaven begudes com el “mulsum”, vi barrejat amb mel i altres condiments com dàtils o altres fruits, pebre, flors, resines i herbes aromàtiques. A l'edat mitjana es va mantenir el costum, i a Catalunya apareix el “piment”, un vi especiat amb canyella. Durant el segle XVII van aparèixer els vins fortificats, que estaven elaborats amb alcohol afegit i sovint es consumien rebaixats.

Al segle XVII es prenia a les colònies angleses i franceses del Carib el “sangaree”, a base de vins fortificats (com Porto, Madeira o Malvasia canària), amb suc de llima o llimona, sucre, espècies i fins i tot amb pa torrat. Del Carib es va introduir a l'Amèrica continental, on va ser comú a l'època colonial americana. En llengua anglesa la paraula està documentada des del 1736.

En la literatura espanyola apareix en 1788 quan Esteban de Terreros y Pando documenta el seu consum al Carib, i el mot és acceptat pel diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola en 1803, que la defineix com a "beguda que es compon d'aigua de llimona i vi negre".

La Sangria d'avui

Como dèiem a l'inici "cada elaboració és diferent" i la varietat d'ingredients marquen el paladar de qui la prepara. En general té una graduació alcohòlica real entre els 5 i 13 graus.

La base més elaborada a Catalunya és de vi negre, pell o rodanxes de llimona, pell o rodanxes de taronja, sucre, canyella en branca i aigua gasificada o gasosa i glaçons. També si pot afegir un toc de licor com brandi, rom, ginebra, etc....

A partir d'aquí es podran trobar milers de receptes per elaborar-la, amb cava (deliciosa i més sua), sucs de fruita, amb trossos de préssec, poma, i un llarg, llarg etc.....

Només va de gustos !!!!!!

Un parell de receptes -molt personals-

A.- Sangria de vi negre
1 Litre de vi negre, millor un Penedès de gamma mixa 13°
½ Llimona tallada a mitges rodanxes (fora pinyols)
½ Taronja tallada a mitges rodanxes (fora pinyols)
1 branca de canyella de uns 8 o 10 cm.
300 ml. de Fanta taronja (equivalent a una llauna)
100 ml. de brandi (equivalent a 1 tassa de cafè expresso)
100 ml. de ginebra (equivalent a 1 tassa de cafè expresso)
Sucre i glaçons a gust.
Tot en una gerra de vidre, ben barrejat i ......a gaudir-la

B.- Sangria de cava
1 Ampolla de cava brut, brut nature, o brut ecològic
1 Taronja tallada a daus (fora pinyols)
1 Préssec tallat a daus (fora pell i pinyol)
1 Grapat de maduixes tallades a meitats o quatre trossos segons mida
300 ml. de Fanta taronja (equivalent a una llauna)
100 ml. de brandi (equivalent a 1 tassa de cafè expresso)
100 ml. de cointreau (equivalent a 1 tassa de cafè expresso)
Sucre i glaçons a gust.
Atenció: el cava és posa al final per mantenir les característiques.
Tot en una gerra de vidre, ben barrejat i ...... a gaudir-la