Objectius del món de la lectura i els llibres

• Enfortir interès de nens i joves

• Accés i impuls en les Zones rurals

• Aprofitament de les xarxes socials i internet

• Respecte dels drets dels autors

Des de Capital 2020 volem recordar que... "Una societat que llegeix, és una societat culta, informada, i amb criteri".

Com atreure a la lectura a la població dels entorns rurals, així com a les noves generacions han estat dos dels assumptes que s'han debatut durant la primera jornada professional de LIBER, la fira internacional del llibre que ha tancat avui.

Si bé les dades del Baròmetre d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres de 2020, elaborat per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), mostraven un creixement del nombre de lectors en totes les àrees geogràfiques, encara continua havent-hi un desequilibri dels índexs de lectura entre les diferents comunitats autònomes, entre les grans ciutats i la població rural.

És per això que ja s'estan desenvolupant iniciatives amb l'objectiu de despertar l'interès lector en els àmbits rurals com les biblioteques humanes, o tallers de lectura com ‘La Silla de Anea” que s'estan convertint en espais de sociabilització en l'àmbit rural. En paraules de Maribel Medina, escriptora i iniciadora de ‘El meu poble llegeix’, “cal buscar maneres diferents de fomentar la lectura en aquestes zones, de crear interès per la lectura. Llegir en zones rurals eixampla els horitzons”.

Un aspecte que han volgut deixar clar els qui han participat en aquestes jornades és que, al contrari d'una creença popular, les persones que viuen en aquests llocs també estan interessats en la lectura. Podem posar l'exemple de pastors i pastores que, en estar la majoria del temps sols es converteixen en grans lectors.

“La lectura els ajuda a viure la seva solitud d'una altra manera, a viure històries emocionants en el seu dia a dia”.

L'experiència d'aquestes iniciatives està convertint a la lectura en un element capaç de forjar comunitat, la qual cosa, al seu torn permet que s'aconsegueixi un major arrelament en zones que s'estan veient castigades per la despoblació.

En opinió de Teresa López, presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR), “un dels problemes de l'Espanya buidada és l'absència de joves i la necessitat de treballar la transmissió cultural d'aquestes àrees. Les àrees rurals tenen una població envellida. Aquestes iniciatives, i amb l'ajuda de les xarxes socials, estan permetent, a través del contacte amb els llibres i la lectura, crear llaços que permetin recuperar aquesta memòria i que pugui continuar transmetent-se”..

La lectura, els joves i les xarxes socials

Un altre dels focus per a millorar els hàbits de lectura dels espanyols està en els joves. Els llibres han de competir amb altres “estímuls” que els arriben a través de les pantalles. El repte que es presenta és aconseguir que puguin veure que la lectura pot conviure amb altres activitats.

May R. Ayamonte, booktuber i escriptora, ha apuntat en la seva intervenció en aquestes jornades que és important acostar-se als joves a través dels canals que ara estan utilitzant: “Els joves clar que llegeixen, però no coneixem els seus canals ni com acostar-nos a ells i aquest és el problema”. En concret, ha explicat el paper fonamental que juguen les xarxes socials en la promoció de la lectura, “són la clau perquè els més joves llegeixin. Funcionen perquè permeten crear comunitats per als més petits. Si volem que llegeixin, hem d'utilitzar el seu mateix llenguatge i canviar la manera d'ensenyar la lectura a l'aula mitjançant tallers, debats pràctics, lectures en grup, creació de story tellings en xarxes socials”, ha apuntat.

Ayamonte que dedica gran part del seu temps a oferir xerrades i tallers en col·legis ha apuntat que, avui, la major part dels alumnes de 6è de primària llegeixen, “però he arribat a classes de 1r d'ESO i m'he trobat amb què només llegia el 10%. Això ocorre simplement perquè el contingut que els proposaven no era atractiu per a ells”.

Pel seu costat, Iván Sánchez, investigador en narratives digitals ha afirmat que apartar les xarxes socials de l'educació “és un error perquè estem deixant fos una part imprescindible de pedagogia quant a literatura”. A través de les xarxes socials, s'aconsegueix despertar l'interès lector i donar visibilitat a la literatura fora dels centres d'ensenyament. “Es tracta d'unir el treball col·lectiu en els col·legis i la visibilitat externa fos de les aules, però en cap cas podem deixar fora de l'ensenyament els canals a través dels quals ells es comuniquen”, ha conclòs.

Consens per a abordar els drets d'autor

Un altre dels aspectes que s'ha debatut en la primera jornada de LIBER ha estat la defensa de la propietat intel·lectual com a element per a salvaguardar la creació. Diversos representants de Cultura han subratllat la importància del consens polític per a tirar endavant mesures que protegeixin i enforteixin els drets d'autor a Espanya. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la taula rodona "El futur digital de la propietat intel·lectual", que ha organitzat Cedre.

Els participants han coincidit en la necessitat d'aconseguir, en un moment de canvi social impulsat per la tecnologia, l'equilibro entre les possibilitats que Internet ofereix per a accedir a la cultura i el respecte dels drets dels creadors.