Vol potenciar l'alpinisme d'aventura, l'esquí extrem, l'alpinisme femení

Per els aficionats a la muntanya, segueix a Tarragona l’edició 2020 del Cicle de Muntanya, que va començar el proppassat 20 de febrer. El març, recull quatre conferencies excepcionals, dedicades a l'excel·lència en l'aventura que es realitzen a l'Auditori de la Diputació de Tarragona.

Aquesta nova edició es consolida com a un espai de conferències temàtiques. El marc d'enguany vol potenciar l'alpinisme d'aventura, l'esquí extrem, l'alpinisme femení; tracta la Patagònia, l'escalada en gel per l'Àrtic Rus, un alpinista especialista de salt base i un escalador aventurer realitzant una primera mundial a la Xina.

Aquest cicle, va iniciar amb un merescut homenatge a l'escalador de 81 anys Joan Cerdà (Barcelona 1938).

Membre del Grup d'alta Muntanya (GAM) del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d'Alta Muntanya del centre Excursionista de Terrassa.

Al llarg de la seva vida ha obert vies per tot el món, amb primeres de referència a Montserrat, Pirineus, Pedraforca i Cadí. Ha escalat muntanyes arreu del món: Les Dolomites, a la Patagònia, als Andes peruans o a Groenlàndia.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va fer entrega del guardó “Cicle de Muntanya 2020” a l'alpinista català.

Alpinisme d'aventura

Conferència inaugural a càrrec d'Oriol Baró: realitzada el 20 de febrer a les 19hores

Oriol Baró, pirineista, alpinista, guia de muntanya UIAGM, va liderar l’intent frustrat pel mal temps al pilar sud del Gasherbrum IV, el juliol del 2018. Ho ha escalat quasi tot a la Patagònia, i ha assolit vies importants als Andes, l’Himàlaia, els Alps i els Pirineus. Taüll l’ha vist néixer i créixer. Les seves estimades valls són uns indrets excepcionals per a la pràctica de l’alpinisme en totes les seves variants. En aquest entorn s’ha forjat com a alpinista, i ha dedicat la seva vida en exclusiva a la muntanya.

Pel que fa a ascensions assolides, podem parlar de les següents:
- Als Pirineus més de 150 vies noves i més de mil repeticions en roca, gel i mixt, destacant les ascensions hivernals al Vinhamale, (Diedre jaune, Vides a l’ombra, Despiau-Luquet i Arlaud-Souriac).

- Als Alps, nombroses repeticions d'itineraris clàssics de dificultat al massís del Montblanc i els Écrins.

- Als Andes Peruans, deu noves rutes i nombroses repeticions com la Via nova Tancash, cara NW del Huaguruncho (5.748 m) Cordillera Central el 2003. Via nova Corominas-Baró cara W del Siula Chico (6.265 m) al Huayhuash el 2007. Via Nova Turbera cara N del Huescaràn Sur (6.768 m) a la Cordillera Blanca el 2007. Via Nova Mostro africano cara S del Copa (6.188 m) a la Cordillera Blanca el 2007. Via Nova Pa casa de Zarela cara S del Pucarashta (5.450 m) a la Cordillera Blanca, el 2017.

- A la Patagònia ascensió de totes les agulles del massís del Fitz Roy - Cerro Torre. Via Ferrari al Cerro Torre. Via Nova Nord-africana, cara E Cerro San Lorenzo. Travessa Torres del Paine, tercer encadenament complet el 2015.

- A l'Himàlaia, ascensió al Shisha Pangma Central (8.008 m) via Esprit d'équipe, cara N el 2004. A la vall nepalesa de Rolwaling dues vies noves, Infleti al verge Chukima Oest (5.950m) i Sopeti al Chekigo el 2014, i a la vall del Khumbu el Pilar Dudhkhundo al Karyolung (6.511 m) i Nepalisun. Cinc vies Noves a la vall india de Kange el 2014 i a Zaskar l'obertura de l'esperó W del Chiling (2a ascensió de la muntanya).

Patagònia fins a l'arrel. Torre Central del Paine

Conferència a càrrec de Fátima Gil: realitzada el 27 de febrer a les 19hores

Fátima Gil, alpinista, escaladora, guia de muntanya, actriu, model publicitària, periodista, aventurera i somiadora.

“Somiava a ser alpinista abans fins i tot de saber què significava la paraula”. Així es confessa Fátima Gil, que sempre s’ha sentit captivada i encisada per la natura i per les muntanyes.

L’any 2015 aconseguia fer realitat un dels seus grans somnis, al costat de la seva amiga i companya en l’Equip Femení d’Alpinisme Vicky Vega: escalar el Pilar del Cantábrico (500 m, A2+ / 6b+, 8a+) al Naranjo de Bulnes. I la via Mediterráneo (6b/A3, 540 m), cara oest del Naranjo de Bulnes, l’any 2016. Importants fites per ser les primeres repeticions en cordades femenines.

En el documental “Patagònia fins a l’arrel “ens faran reviure els dies d’intensa escalada que Fátima Gil i el seu company Diego Hernández van patir per coronar la Torre Central de les Torres del Paine, escalant la ruta Británica, més de 800 m amb dificultats de 5.11/A2, culminant així un gran somni i seguint els passos de Chris Bonington i Don Whillans, pioners de l’escalada a la Patagònia xilena.

“El que sento a la muntanya és incomparable. És una barreja de valor, esforç, adrenalina, passió, força, coratge, concentració, companyonia i alegria. Encara que pateixi, passi fred, fam, set, por o em senti extenuada, sempre vull tornar a aquesta màgica incomoditat que em fa sentir viva”.

La meva elecció

Conferència a càrrec de Krzystof Wielicki: 5 de març a les 19 hores

Krzysztof Wielicki, alpinista polonès, va entrar en la llegenda de l’alpinisme un dia del 1980, quan va coronar l’Everest en ple hivern. Només queda un pic per conquerir quan el fred és més intens, el K2.

Ell va capitanejar l’any 2018 una expedició que ho va intentar sense èxit, però diu que caldrà seguir lluitant, que l’obstinació i la passió acaben per trepitjar tots els cims.

Va ser pioner en tres formes d’alpinisme: hivernals, escalades llampec i ascensions solitàries. Està associat a ascensions memorables i excepcionals, i també amb l’obertura de noves rutes al Manaslu, el Dhaulagiri i el Shisha Pangma, i escalades solitàries en sis vuitmils: Broad Peak, Lhotse, Dhaulagiri, Shisha Pangma, Gasherbrum II i Nanga Parbat, a estil alpí en molts d’ells i en horaris de rècord, com ho són les setze hores de camp base a la cimera del Broad Peak i al Dhaulagiri.

Krzysztof es considera un privilegiat: el seu cos és capaç d’extreure amb cada inspiració més mil·lilitres d’oxigen que la resta dels mortals, i a més suporta l’esforç de les grans altituds sense menjar ni beure.

El supervivent Krzysztof Wielicki és avui un símbol, és el gran estendard viu, digne i significatiu representant d’una generació única i llegendària de grans himalaistes que van superar els límits del que es considerava humanament possible a l’Himàlaia. Una generació, la dels vuitanta, que va escriure part de la història.

Ens diu que el secret és l’experiència. És molt important el coneixement adquirit, perquè a la muntanya no es poden prendre dreceres. Com més experiència tens, més segura és l’escalada. I a la fi hi ha la sort. “He sobreviscut a tantes situacions diferents… Alguns ho hem aconseguit i altres no. Hi ha una prima línia vermella a partir de la qual la sort ho vol dir tot. El meu èxit principal és estar viu, estadísticament no hauria de ser així!”.

L’alpinisme és un somni infinit, és una passió i les passions no es poden abandonar: són per a tota la vida!

Territoris inexplorats, gel i nòmades a l'Àrtic rus

Conferència a càrrec de Rafa Vadillo: 12 de març a les 19 hores

Rafa Vadillo, alpinista i explorador. Instructor d’alpinisme i escalada. Ha escalat cascades de gel arreu del món, amb primeres ascensions a Sibèria, Lapònia, el Canadà, els Estats Units, Turquia, Eslovàquia, França, Itàlia i els Pirineus. També ha fet ascensions a diferents muntanyes dels Andes, Kènia, Tanzània, els Alps i els Pirineus, i escalades en roca als Estats Units, els Alps, les Dolomites i els Pirineus. El projecte no podia ser més atractiu, i la passió per l’exploració de cascades de gel, en un lloc que ningú abans havia explorat, va impulsar el grup fins a l’Àrtic rus, on van superar temperatures de –25°.

Un cop aterrats a la ciutat de Norilsk, van caldre tres dies per arribar al camp base. La primera part de l’aproximació es va haver de fer amb els Trekol, uns vehicles tot terreny amb sis grans rodes, específics d’aquesta zona, per poder recórrer prop de 100 km de llacs i rius glaçats, amb un gran gruix de neu a sobre que dificultava l’accés. El segon dia el desplaçament es va fer amb motos de neu, amb una caixa remolc, per acabar el tercer dia recorrent més de 22 quilòmetres amb esquís.

A partir del camp base, es van explorar diferents valls molt exposades al risc d’allaus. Això va provocar que en algunes de les valls explorades s’haguessin de retirar davant l’evident risc d’allaus, sense arribar a les cascades indicades als mapes.

Finalment, en una de les valls menys exposades i després de més de 4 hores d’aproximació amb els esquís, van arribar a un fantàstic cercle amb cinc cascades de gel. La cordada catalana integrada per David Graells, Daniel González i Rafa Vadillo va escalar el 12 d’abril de 2019 la cascada més estètica del cercle, que van batejar com a Leon & Tudela Fall, amb una dificultat WI 5/5+.

Muntanyes de llibertat

Conferència a càrrec de Carlos Suárez: 19 de març a les 19 hores

Carlos Suárez s’ha enfrontat a tots els seus límits dins del món de l’aventura. Inquiet, compta amb un extens historial d’expedicions i viatges pels cinc continents. Muntanyes de 8.000 m, salts base des de 6.000 m i ascensions de vuitè grau sense corda o competicions. La seva història personal és una reflexió sobre el risc que comporta superar-se un mateix en un medi salvatge tan natural com autèntic. La seva essència el porta a explicar-ho: conferències, escriure i tornar a entrenar. Córrer, escalar, esquiar i volar són a les seves pròpies empremtes.

Descobriment personal de l’alpinisme, una etapa apassionant relatada en primera persona per Carlos Suárez, que es considera tan atrapat pel seu costat més racional com per fer grans aventures. No obstant això, arrisca la vida escalant en solitari o mitjançant el salt base, buscant al seu interior difícils respostes. El Carlos es proposa, principalment, l’estudi del risc inherent a l’enfrontament amb cada muntanya.

Què és el risc? A on ens porta? És l’alpinisme la conquesta de l’inútil, com deia Lionel Terray? Després de l’ascensió del primer vuitmil, Maurice Herzog diu: “Hi ha altres vuitmils en la vida dels homes”.

Suárez ens parlarà sobre les seves últimes expedicions en diferents massissos muntanyosos, i especialment a la Patagònia, on va passar l’hivern del 2018 intentant el Cerro Torre, al costat de Scott Becker. I també ens presentarà el seu curtmetratge Obsession, dirigit per Jorge Saffie, un document que deixa constància de la bellesa que pot embruixar els escaladors en un lloc com la Patagònia, especialment a l’hivern.

Valhalla. La conquesta del sostre més gran del món a la Xina

Conferència de cloenda, a càrrec d'Edu Marín: 26 de març a les 19 hores

Edu Marín (Barcelona, 1985), escalador, va començar a escalar als dotze anys, als tretze va encadenar el seu primer 8a, als catorze anys va fer el primer 8b i als disset anys va aconseguir el primer 9a. Des de llavors ha escalat més de trenta 9a i cinc 9a+, i va assolir la mítica via Chilam Balam 9a+/9b. Actualment, està treballant de valent per pujar al següent nivell.

Es va dedicar a l’alta competició durant deu anys. El 2002 es va proclamar campió d’Europa juvenil a Eslovènia (Kranjska Gora), el 2003 campió del Món juvenil a Bulgària (Veliko Tàrnovo), el 2006 campió de la Copa del Món a França (Chamonix), campió d’Espanya d’escalada a Motril i campió d’Espanya de bloc a Marbella. Finalment, després d’una greu lesió, el 2012 deixa definitivament l’alta competició.

Va ser llavors quan va canalitzar tota la seva experiència per realitzar els multi-pitch més difícils del món. Durant els darrers anys, ha fet grans viatges a la recerca de quins són els seus límits. El camí recorregut fins al moment ha estat per Etiòpia (2012, Costa Brava, 8a), Colòmbia (2013, 8 Amaneceres, 8b), Perú (2013, Original del 85, 7a), Itàlia (2013, Dolomites, Bellavista, 8b+), Itàlia (2014, Lavaredo, Pan Aroma, 8c+), Itàlia (2014, Sardenya, Viaje de Locos, 8b+), Picos de Europa (Picu Urriellu, Orbayu, 8c), França (2015, Chamonix Grand Capucín, Voie Petit, 8b), Àustria (2015, Lofer, Sansara, 8b+), Suïssa (2016, Rätikon, Wogü, 8c), Montserrat (2016, el Plàtan, paret Diables, Tarragó Plus, 8c), Madagascar (2017, Mora-Mora, 8c) i la Xina (2018-2019, Getu, província de Guizhou, Valhalla, 9a+).

Edu Marín diu que conviu de manera natural amb uns valors que el defineixen com a persona i que l’acompanyen sempre en les seves aventures. Atès que l’escalada crea uns vincles molt forts, la companyonia i la humilitat són clau per a ell, que juntament amb la perseverança i la disciplina li permeten afrontar els grans reptes de la seva carrera com a esportista d’elit.