Els Muntanyans el valor de conservar el ecosistema, dunes i maresmes de Tarragona

Els Muntanyans forma part de l’espai natural de Platja de Torredembarra i Creixell, inclòs dins la Xarxa Natura 2000. L’espai té una extensió de 65,24 hectàrees de les quals, 37,98 es troben dins del terme municipal de Torredembarra. Te una llargària de 2,2 km i una amplada que no passa dels 200 metros.

El seu principal valor és que conserva l’ecosistema de dunes i maresmes (estanys d’aigua salobre) que ha desaparegut en bona part de la costa catalana.

Podem gaudir dels Muntanyans fent una bona caminada d’entre un hora i mitja i dues. Per concretar una visita guiada: Tel. 977 331 142 o al correu electrònic [email protected]

Sortint des de Cal Bofill, seguint per vora mar en direcció Barcelona. A mà esquerra ens trobem el Club Marítim i tot seguit el pont de Clarà que porta cap al barri de Clarà i la Pobla de Montornès Aquí comença la zona de dunes. Continuem caminant i al cap de pocs metres, travessarem la platja en direcció a l’accés que marca el tronc de senyalització. Aquesta entrada ens portarà a un pont de travesses de fusta que separa l’estany del Sol i l’estany de Clarà. Aquí veurem la salicòrnia (Artrocnemum fruticosum), una planta carnosa que és la planta dominant als estanys. Entremig de les zones inundables i les dunes, trobem una zona amb un sòl més pla i estable on la planta predominant són els joncs (Juncus sp.).

Tornem a la platja per on hem vingut i continuem caminant en direcció Barcelona. A uns 165 metros ens trobem un altre tronc que ens indica un nou accés per on tornarem a entrar a la zona de maresma. Aquí podem veure dunes més baixes a l’esquerra i altres de més grans a la dreta, amb més i menys vegetació. Totes elles però, es desenvolupen i creixen en la mateixa direcció, d’est a oest, és a dir, la direcció del vent de llevant, el predominant a la nostra costa.

Tornem una altre vegada a vora mar. Continuem caminant en direcció Barcelona, i a uns 700 m trobarem, a mà esquerra, uns pins anomenats Pins de Creixell o de Cal Valent, popularment coneguts com “els Pins”. Just al davant dels Pins s’observen unes dunes més erosionades on es poden veure les arrels del borró (Ammophila arenaria) i d’altres plantes fixadores d’aquests magatzems de sorra.

Continuem caminant fins a l’alçada d’un altre tronc senyalitzador que, per una passera, ens portarà fins a l’estany del Saler. Aquí és on tindrem més probabilitat d’observar diferents espècies d’ocells aquàtics, com ara les polles d’aigua (Gallinula chloropus) o les fotges (Fulica atra).

Des d’aquest punt tornem per vora mar una altra vegada cap a Cal Bofill. Si fem la passejada a l’hivern, podrem veure els ocells marins que, durant aquesta estació, s’hi estan a la nostra platja: gavines i gavians (Larus sp.), baldrigues (Puffinus sp.) i corbs marins (Phalacrocorax sp.). Si mirem la sorra que trepitgem, segur que trobarem restes animals i vegetals que el mar arrossega fins a la platja. Entre aquestes restes destaquen unes cintes brunes d’un centímetre d’amplada, i unes boles que semblen fetes d’espart. Son les restes d’una planta superior submarina (amb arrels i flors), la posidònia (Posidonia oceanica) que creix formant unes praderes immenses amb una gran importància ecològica. Les praderies de posidònia ajuden a protegir les platges de l’erosió i en elles molts organismes animals i vegetals hi troben aliment i protecció. A més, se la considera un bioindicador de la qualitat de les aigües marines costaneres. Així doncs, si trobem restes de posidònia a la platja, això vol dir que l’aigua està ben neta!