La descoberta.......

• Grup d'espeleòlegs a la zona del Barranc de la Cova del Corral

• Conjunt d'art postpaleolític

• Més de 100 gravats

• D'art esquemàtic i abstracte subterrani

• A la Cova de la Vila

• Bé Cultural d'Interès Nacional

• En el marc del Pla de Gestió de l'Art Rupestre de Catalunya

Un grup d'espeleòlegs descobreix un conjunt de gravats prehistòrics a la “Cova de la Vila”, una cova subterrània a La Febró, al Baix Camp. El conjunt està format per més d’un centenar de gravats que els experts associen al món funerari durant el procés de neolitització.

“La Cova de la Vila conserva un dels conjunts d’art postpaleolític
més importants de l’arc mediterrani“.

La descoberta d’uns nous gravats rupestres a la Cova de la Vila, al terme municipal de La Febró, és un conjunt format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben. La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacte fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani del nostre territori. Segons els experts, estaríem davant d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.

S’ha realitzat la presentació a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat, l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala Ramos. També han participat en la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com els responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l’IPHES.

La descoberta dels gravats es va produir en el transcurs d’unes exploracions i treballs topogràfics per part d’un grup d’espeleòlegs a la zona coneguda com el Barranc de la Cova del Corral. Allà troben la Cova de la Vila, una cavitat que havia estat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys quaranta i del que se n’havia perdut la seva ubicació. A través d’una de les seves entrades al sistema subterrani aconsegueixen obrir l’accés en un petit forat que els va portar a una sala oval de més de 90 m².

Després de rebre algunes fotografies de l’indret, de part dels espeleòlegs, el Dr. Ramon Viñas i l’investigador Josep Vallverdú visiten la cova per confirmar l’autenticitat prehistòrica del conjunt de gravats, notificada posteriorment al Departament de Cultura.

Un conjunt de gravats singular i excepcional

El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de la conca mediterrània.

En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes, de disseny molt simple. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra, i en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades amb el seu propi significat i simbolisme.

Una de les singularitats d’aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos i cercles entre d’altres. Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), estel·liformes (sols i/o estrelles) i reticulats a més d’una composició que recorda a un ídol “oculat”. El conjunt és molt homogeni estilísticament i presenta escasses superposicions. La distribució dels diferents elements dins la composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.

Des del punt de vista estilístic, el conjunt s’emmarca en l’art esquemàtic postpaleolític. Es tracta d’un art associat a comunitats pageses i ramaderes, malgrat que sol ser més comú en abrics a l’aire lliure. A Catalunya aquest tipus de conjunts, en cavitats subterrànies, són molt escassos, essent el cas de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila excepcional pel fet de trobar-se a l’interior d’una cova i amb context arqueològic possiblement associat.

Aquest tipus de representacions són poc conegudes al territori català encara que s’hi poden trobar alguns exemples com la Cova de la Vallmajor al terme municipal de l’Albinyana, al Baix Penedès. En l’àmbit peninsular quedaria dins el grup “esquemàtic negre subterrani i esquemàtic abstracte” els quals pertanyen a conjunts heterogenis que destaquen per les seves afinitats formals o tipològiques, temàtiques i tècniques. Algunes coves andaluses amb representacions pintades (negre o vermell) o gravades i amb cronologies similars serien La Pileta i Nerja, a Màlaga; la Murcielaguina, a Còrdova; i, de «l’estil esquemàtic-abstracte», les coves de Los Enebralejos a Segovia; la Galeria del Sílex, a Burgos, o la Cueva Maja, a Sòria.

La protecció, clau per la seva conservació

L’estat de conservació dels gravats de la Cova de la Vila és excepcional alhora que molt delicat per la inestabilitat del suport en el qual es troben. Es tracta d’una superfície tova i humida i que, per tant, els canvis de condicions atmosfèriques a la sala podrien alterar la conservació del panell. Per tal de garantir aquestes condicions climàtiques, el Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Febró i l’IPHES han treballat de forma conjunta per dur a terme el tancament tan exterior con interior de la cova, i garantir-me la seva conservació física. Alhora s’ha instal·lat un tancament a l’accés a la gatera, que dona pas directe a la sala dels gravats per garantir les mateixes condicions climàtiques que havia tingut fins al moment de la descoberta. Els membres de l’IPHES, secundats pel seu equip de restauració, han elaborat un protocol de control dels paràmetres ambientals mitjançant una sèrie de sondes, que s’incrementarà durant les properes campanyes d’excavació. El període de sequera en el qual ens trobem immersos, pot produir canvis importants en el mitjà subterrani que caldrà mesurar i controlar.

En el marc del Pla de Gestió de l’Art Rupestre de Catalunya, del Departament de Cultura, s’estan duent a terme les tasques per la seva protecció i documentació. El primer pas ha estat la protecció del jaciment com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona Arqueològica. En paral·lel, l’equip tècnic del Departament de Cultura ha estat treballant en la documentació digital mitjançant la fotogrametria i l’escaneig làser que permetran crear un model 3D de la cavitat. Una documentació que completa la ja realitzada de forma prèvia pel grup d’espeleòlegs descobridors dels gravats. Com es tracta d’un espai al qual no hi haurà un accés lliure, aquesta documentació servirà per difondre els gravats a la ciutadania, alhora que fer-los accessibles als especialistes i investigadors. El Departament de Cultura també ha encarregat la documentació exhaustiva dels gravats, segons el protocol establert al Pla de Gestió.

Des de l’any 2012 i en el marc dels Projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura i amb el suport de l’Ajuntament de La Febró, un equip d’investigadors de l’IPHES duu a terme un projecte de recerca en aquest punt de les muntanyes de Prades: “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

L’IPHES ja estava explorant arqueològicament la zona, amb l’estudi d’una sèrie de reompliments inèdits. Gràcies al desenvolupament del projecte LEADER de l’Ajuntament de la Febró es van iniciar uns treballs d’excavació sistemàtica dins la cova que “permetran recuperar materials arqueològics corresponents a la cultura material de les societats del passat”. Un dels aspectes a destacar és el fet que la sala dels gravats conserva nivells estratigràfics, al contrari del que trobem habitualment, que podran ajudar a conèixer el context dels gravats.

Paral·lelament, mitjançant una ajuda de la Fundació Palarq aquest any s’està duent a terme el projecte Imatges digitals per luminescència UV-Vis i dates per radiocarbó de les manifestacions gràfiques prehistòriques de la Sala dels Gravats de la Cova de Vila (la Febró, Tarragona), el qual permetrà també acotar l’antiguitat del mural descobert.