La bèstia ha despertat....

• Un càsting per trobar als infants que seran la princesa i el cavaller

• Plaça de les Cols, dissabte 13 d'agost – 19.00 h

• Pots participar-hi si tens de 6 fins a 12 anys

• Vols conèixer la llegenda de la Cucafera?

El dissabte 13 d'agost en el marc de les festes de Sant Magí 2022 se celebrarà una nova edició del càsting 'La Cucafera busca princesa i cavaller' a les 19 h de la tarda a la Plaça de les Cols.

El passat cap de setmana, després de dos anys de pandèmia, la Cucafera despertava en el marc de les festes del Barri del Port amb centenars de ciutadans entre grans i petits que es van apropar per tornar-la a rebre.

Ara, un cop despertada la bèstia, cal trobar novament el valent cavaller capaç de capturar-la i a la donzella que segons la llegenda, la domesticarà i la farà bona. Per aquest motiu l'entitat ha convocat una edició més el càsting per escollir els dos infants que representaran la llegenda a les festes de Santa Tecla en l'acte 'La Cucafera baixa' la nit del 17 de setembre.

La convocatòria es dirigeix a infants d'entre 6 i 12 anys. Cal enviar un correu a [email protected], on facilitarà un formulari i el poema que hauran de memoritzar.

El jurat tindrà en compte la memorització i posada en escena, la soltesa i actitud dels candidats/es. Segons els organitzadors i les famílies dels infants escollits en edicions anteriors, es tracta d'una experiència única.

La llegenda de la Cucafera

La Cucafera té llegendes diverses, segons cada ciutat, i sovint vinculades amb la tarasca provençal. Generalment, per la seva morfologia de drac, es relaciona i guarda similitud amb la llegenda de Sant Jordi. En aquest cas, segons sembla, la Cucafera en els seus orígens medievals també era una bèstia ferotge que menjava habitants de pobles i vil·les pels que transitava.

Segons algunes fonts es deia que cada dia menjava tretze gats i tres infants vius. Per tal que deixés de menjar persones un dia li van lligar la seva gran boca que obria i tancava sense parar en el seu pas fent petar fortament les dents i atemorint la canalla.

Va ser una jove donzella (Santa Marta, diuen o Santa Margarida), qui va aconseguir amb el seu encant, bona mà, paraules i oracions domesticar-la, i fer d'ella una bèstia bona i amable. Des d'aleshores, contenta per la seva alliberació, balla i llença caramels pels queixals.

La llegenda a Tarragona es recupera i es reconstrueix amb uns i altres ingredients a partir del 2013 amb una representació a l'acte de Santa Tecla: 'La Cucafera Baixa!' amb una princesa i des de 2015 també amb un cavaller.

Coneix la llegenda amb la il·lustració animada de l'audiovisual 'Una cucafera de llegenda':

Vols saber més de la bèstia?

La Cucafera de Tarragona és un element festiu que forma part del bestiari en el Seguici Popular de la ciutat durant les Festes de Santa Tecla que se celebren al setembre.

D'origen medieval, pertany a la fauna fantàstica de l'ideari relacionat amb les forces de l'infern i el diable. De fet, el seu nom ja la qualifica de bèstia ferotge tot i que no s'acompanya ni inclou elements pirotècnics de foc. Actualment, i degut a la seva llegenda, es mostra com una bèstia simpàtica i juganera que balla i llença caramels.

La seva morfologia és una barreja entre drac, tortuga i cocodril. És l'element del bestiari tarragoní de majors dimensions, pesa 270 quilos i fa 2,30 metres d'amplada i 5,5 metres de llarg, i la peça portada per major nombre de membres, 7 portadors. És una de les bèsties tarragonines més antigues, o la més antiga, tot i que també una de les últimes que s'han recuperat. Té articulables/mòbils la cua, cap, boca, ulls, parpelles i orelles.