Un enterrament any a any......

  • Fi del Carnaval i la disbauxa 

  • Tradició satírica de segles 

  • Recolliment, dejuni, connotacions carnals 

  • Inicia la Quaresma

La sardina i l’arengada són estretament lligades a la fi del carnaval. L’últim dia de festa, “Dimecres de Cendra”, la tradició ens porta a un seguici fúnebre i satíric d’enterrament del rei Carnestoltes i de la sardina, que posa fi al període de disbauxa i marca el començament d’una època de devoció religiosa: “la Quaresma”, els quaranta dies fins a arribar a Setmana Santa.

Aquesta antiga tradició es va traslladar en cert moment a les escoles i famílies que sortien als afores de les poblacions a berenar l’últim dia de carnaval (dimecres), portant una canya amb una sardina o arengada ben vestida amb faldilles i altres galindaines, finalitzant el ritual en enterrar-la.

Dimecres de Cendra, tradicional enterrament de la sardina - Goya

L'enterrament de la sardina és el final del període de món a l'inrevés que suposa el carnestoltes, amb la seva transgressió dels valors vigents, el seu interès pels instints primaris, el protagonisme del poble pla enfront de les institucions, i el predomini del caos davant de l'ordre. Així ho va pintar Francisco de Goya entre 1812 i 1819 en el seu oli sobre fusta "Entierro de la sardina".

Històricament i per períodes, el Dimecres de Cendra ha sigut, o és, un dia de discòrdia o posicions oposades de la societat: entre cristians devots que s'encaminaven al recolliment i dejuni, també amb certes connotacions carnals, ja que no es permetien pràctiques sexuals en entrar en l'abstinència; i aquells, que seguien o continuen amb les alegries mundanes i el tarannà habitual d'àpats i les relacions, sense tenir en compte la Quaresma o les línies de l'església.

Segurament aquests van ser els motius per la prohibició de les “celebracions carnestoltesques” al nostre país durant gairebé quaranta anys (el temps de la dictadura franquista), provocant que la celebració del Carnaval sofrís modificacions importants, però l'enterrament de la sardina o arengada continua mantenint-se com a part integrant d'aquestes festes.

Recordem el terme "carnestoltes", ja que el seu significat és "adeu a la carn" i si busquem la picaresca del tema, no fa gaires dies que llegia: "L'enterrament de la sardina representava l'enterrament de l'acte sexual que durant tota la Quaresma no es podia realitzar segons manament de l'Església. Popularment, al penis se l'anomenava "la sardina", "la tita", "la cuca", "el pardal", "el flabiol" o "en Jan Petit". Després fem cantar al Jan Petit als nostres fills.........!!!

Sigui com sigui la història, el més important d’aquesta tradició, són les vivències i experiències dels menuts, dels nostres fills, sentir-los més feliços, compartint amb companys i companyes aquests petits moments de cada any.

Redacció Capital2020