Frankfurter Buchmesse.......

• Es la Fira del Llibre de Frankfurt

• Estand col lectiu de Catalunya

• Autors i Autores de literatura catalana

• Entitats i objectius clars

• El gran món de llibre

La literatura catalana es projecta amb veu pròpia a la Fira del Llibre de Frankfurt 2022 amb un estand col·lectiu. Catorze autors i autores de literatura catalana i 50 editorials formen part del programa oficial d’enguany del 19 al 23 d’octubre.

El sector editorial i literari català tornen a la Fira de Frankfurt, el principal mercat europeu del llibre i de compra de drets literaris, amb un estand propi de 126 m2 i amb un ampli programa d’activitats.

Com a activitat destacada a l’estand català, s’ha organitzat una trobada per a tot el sector amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, els directors de l’Institut Ramon Llull i de l’ICEC, els editors i editores i autors i autores catalanes presents a la fira, representants de les diverses institucions organitzadores de l’estand i una àmplia representació d’agents internacionals del llibre.

Autors i autores

Catorze autors i autores de literatura catalana formen part del programa oficial d’enguany. En complicitat amb les institucions i entitats de les lletres catalanes, l’Institut Ramon Llull ha vetllat perquè la literatura catalana estigués ben representada en aquesta edició en què Espanya és el país Convidat d’Honor. Precisament la invitació de la Fira de Frankfurt a Espanya per ser país convidat venia determinada per mostrar el caràcter plurilingüe i pluricultural de l’Estat.

Els autors i autores convidades són: Anna Ballbona, Maria Barbal, Najat El Hachmi, Marta Orriols, Marina Garcés, Aina Bestard, Rocio Bonilla, Àngels Gregori, Carme Riera, Joan Yago, Ingrid Guardiola, Josep Antoni Tassies, Nadia Hafid i Antònia Vicens. Tots ells participaran en sessions obertes al públic en què s’abordaran diverses temàtiques relacionades amb la literatura i gaudiran d’una visibilitat que ha de facilitar la projecció internacional de les seves obres.

En el programa oficial també hi tindran un paper destacat altres autors catalans com Enrique Vila-Matas, Kiko Amat, Eduardo Mendoza, Cristina Fernández Cubas o Miqui Otero. A banda d’escriptors, també participaran en aquesta edició professionals rellevants d’altres disciplines, com el cuiner Ferran Adrià, que intervindrà en una sessió sobre creativitat, la cantant Sílvia Pérez Cruz, que actuarà a l’acte inaugural de la Fira, o Jaume Ripoll, cofundador de la plataforma Filmin, que participarà en una taula rodona sobre l’adaptació d’una obra literària a la pantalla.

La Fira i participació

La Fira del Llibre de Frankfurt és una cita imprescindible dins el calendari anual de treball dels editors catalans i d’altres agents de la cadena de producció del llibre. Anualment, la fira congrega unes 7.000 empreses que hi donen a conèixer les seves novetats i es calcula que el 80% dels contractes anuals de drets d’autor de l’àmbit editorial a nivell internacional se signen durant aquests dies.

En els darrers anys, la presència de professionals catalans s’ha anat incrementant. Cal tenir en compte que Barcelona representa més del 50% de la producció i la facturació de la indústria editorial de l’Estat espanyol. En aquest sentit, a la fira es faran homenatges a l’editor Jorge Herralde, fundador d’Anagrama, i a la cèlebre agent literària Carmen Balcells, que va morir al 2015.

Donant suport a aquest sector, i per setè any consecutiu, l’ICEC, l’Institut Ramon Llull, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut d’Estudis Baleàrics compten amb un estand col·lectiu a la fira que, sota el lema “Catalonia, Land of Books; Barcelona, City of Literature”, acull els professionals del sector i les principals institucions que treballen per al foment i la projecció internacional de les lletres catalanes. D’aquesta manera es proporciona un espai de negoci als professionals del sector editorial on poden desenvolupar les seves activitats amb les màximes facilitats.

A la cita de l’any passat, fins a 19 editorials van treballar a l’estand català. Enguany n’hi ha 24. Són les següents: 9 Grup Editorial, Ara Llibres, Amsterdam, Arcàdia Editorial, Club Editor, Edicions Bromera, Edicions Poncianes, Editorial Barcanova, Editorial Flamboyant, Editorial GG, Gedisa, Grup Enciclopèdia, Grup 62, La Topera Editorial, My Magic Story, Ned Ediciones, Norma Editorial, Obrador Editorial, Pagès Editors, Raig Verd Editorial, Somnins, Tigre de Paper, Vibop Edicions i Zahorí Books. L’ICEC ha recollit tota la info d’aquestes editorials en un tríptic editat especialment per a la Fira.

A banda de les editorials acreditades a l’estand català, a Frankfurt també hi assistiran fins a 20 grups editorials amb estand propi, entre els quals es troben Anagrama, Edebé, Grup Planeta, Libros del Zorro Rojo, Parramón, Minúscula, Penguin Random House, RBA i Quaderns Crema-Acantilado, entre altres; i 9 editorials més treballaran des de l’estand de la Federació de Gremis Editorials d’Espanya. Finalment, el 20 d’octubre està previst que 16 representants d’altres editorials catalanes visitin la Fira en un viatge llampec organitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya.

En aquesta edició es compleixen 15 anys des que la cultura catalana va ser convidada d’honor oficial a la Fira de Frankfurt. Des d’aleshores, l’evolució de les traduccions d’obres catalanes a altres llengües ha mantingut una clara tendència a l’alça. Pel que fa a l’alemany, en els últims anys s’han traduït obres del patrimoni de la literatura catalana d’autors com Joan Maragall, Blai Bonet, Joan Sales, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Joaquím Amat-Piniella o Mercè Rodoreda i en l’àmbit de la ficció i la no-ficció contemporània s’ha traduït autores com Irene Solà, Marta Orriols, Tina Vallès, Llucia Ramis, Najat El Hachmi, Jaume Cabré, Jordi Puntí, Maria Barbal, Sergi Pàmies, Josep Maria Esquirol o Oriol Canosa, entre d’altres. També s’han traduït obres de la literatura infantil i juvenil d’autors com ara Aina Bestard, Meritxell Martí i Xavier Salomó, Eduard Altarriba, Patricia Geis o Rocio Bonilla.

Previs i antecedents

Prèviament a la fira, i per aprofitar-ne totes les potencialitats, l’Institut Ramon Llull ha dut a terme diverses accions per impulsar la traducció literària del català a l’alemany com seminaris i residències de traducció, activitats de promoció amb editorials que publiquen novetats del patrimoni literari català i participació en festivals literaris dels diferents territoris de llengua alemanya.

La presència de la literatura catalana a les principals fires del llibre internacionals és possible gràcies a l’interès que desperten els nostres escriptors i escriptores, i també a l’esforç que l’Institut esmerça en promoure la traducció de les seves obres i en incentivar els instruments de diàleg i cooperació cultural. Al seu torn, en el vessant empresarial, l’Institut Català de les Empreses Culturals treballa a través de la seva marca Catalan Arts – Books per potenciar la internacionalització de les empreses editorials, assistint regularment a les principals cites sectorials i organitzant-hi accions i estands per a les empreses catalanes i per als actes de difusió de la literatura i l’edició catalanes en aquests espais.

En els darrers 20 anys, l’Institut Ramon Llull i l’ICEC han organitzat i impulsat la presència de la nostra literatura i dels nostres editors en els principals esdeveniments literaris internacionals, entre els quals destaquen la Feria del Libro de Guadalajara 2004, la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, el Salon du Livre de Paris 2013, la Fira del Llibre de Göteborg 2014, la Fira del Llibre de Bolonya 2017, la Feria del Libro de Buenos Aires 2019 i el recent programa Spotlight, Books in Catalan a la Fira del Llibre de Londres el passat mes d’abril.