L'aigua no hi conta......
-
7.000, 8.000, 10.000 o més anys?: ball de nombres
-
Hidromel o rice mead, cervesa, vins, txitxa, etc..
Els arqueòlegs i altres estudiosos del món antic, de la història de la humanitat, fins i tot de la prehistòria, tenen molts dubtes de quina és la beguda més antiga del món, només cal veure les diverses opinions i fins hi tot quasi conclusions per treure la nostra.
És clar quan iniciem aquests recull d'informacions, comentaris i opinions, junt amb la nostra conclusió és "l'aigua" dons de segur que és clar per tots; des de l'inici de la vida al nostre planeta, l'aigua ha d'haver sigut la primera beguda, i de fet la que ha permès mantenir la vida amb tota la seva extensió, "sense aigua n'hi hauria vida com la coneixem". Per tant l'aigua no hi conta.....
A partir d'aquí, les dades, llocs i milers d'anys salten un darrere l'altra sense posar-se d'acord en la gran majoria de casos. Per tant intentarem posar la informació acurada al màxim:
Entre l'hidromel o rice mead i la cervesa
Sembla que aquestes begudes tenen un temps aproximat d'existència i consum. Els homes els preparen fa entre 8.000 i 10.000 anys.
Atuells i altres contenidors de ceràmica del 7.000 a.C. descoberts a Jiahu, nord de la Xina han mostrat signatures químiques consistents amb la presència de mel, arròs i compostos orgànics associats a la fermentació. Es creu que el seu consum és més antic a la seva fabricació, perquè és possible trobar-la de manera natural en cavitats de troncs en els quals la mel s'escorregués de la bresca i es combinés amb l'aigua de pluja, en les quals la fermentació es va donar.
La cervesa
Avui dia és una de les begudes més esteses per al món. Resulta d'una elaboració a base del ordi i que consta generalment de cinc etapes bàsiques: maceració, cocció, refredament, fermentació i envasat, procés que anat canviant al llarg de tota la seva història.
Les dades més fiables estableixen que prové de la regió muntanyosa de Zagros, avui part de l'Iran. Però els descobriments porten també en direcció als "sumeris" dels que s'ha trobat vestigis de la producció de cerveses clares, ambarí i fosques.
Les evidències arqueològiques de cervesa trobada al Pròxim Orient es cataloguen al voltant del 6.000 a. C. en excavacions a l'actual Geòrgia.
En la Xina, arqueòlegs van descobrir en una cerveseria prehistòrica de fa 5.000 anys.
Des dels primers dies de l'antiga civilització egípcia, l'ordi era bastant habitual en la producció d'alcohol (cervesa) sent després de l'aigua la beguda més consumida, es creu que fins i tot la bevien els nens.
La cervesa a base de blat de moro i huitlacoche en era habitual en la dieta dels asteques, segons troballes a l'antic poble mexicà de Casas Grandes.
Els guerrers numantins, també elaboraven i consumien l'antiga cervesa denominada Caelia.
En conclusió, és difícil de determinar l'origen i anys d'inici de l'elaboració.
Els vins
No hi ha cap dubte que quan parlem de l’antiguitat del vi, ens venen imatges de celebracions gregues, etrusques, romanes, o les noces hebrea de Caná de Galilea (inclosa en la Bíblia).
A la antiga Grècia, qui no bevia vi era considerat un barbar. Fins al punt que els excessos que es produïen havien sigut criticats per filòsofs com Aristòtil i Plató.
Si seguim enrere, sembla que el vestigi arqueològic més antic trobat es tracta de peça ceràmica amb restes de vi de raïm en Haiji Firuz Tepe (l'Iran), i que es considera tenen entre 6.000 i 7.000 anys. La producció de vi negra i vi blanc més antiga provenen d'una extensa àrea que abasta les actuals Geòrgia i l'Iran que es fixen en el període que va des del 8000 a. C al 5000 a. C.
El vi gregorià (6.000 a.C - 5.800 a.C.), es remunta al neolític. Manté el Record Guinness com el més antic de la història. La zona arqueològica de Gadachrili Gora a Geòrgia protegia aquest atuell en la qual es va trobar un vi elaborat a partir de raïms, però també es van trobar atuells decorats amb raïm demostrant que realment era una beguda important a la regió.
Tanmateix, els primers cultius del raïm (Vitis vinifera) van ocórrer en l'edat del bronze en llocs pròxims a l'Orient Pròxim, Sumèria i Antic Egipte al voltant del sisè mil·lenni a. C.
Per finalitzar, en l’actualitat el dos vins me antics que es sap es conserven, es tracten de: El Rüdesheimer Apostelwein 1727 que te 294 anys d’antiguitat, i un altre de l’any 1653, que si be no es apte per veure te 368 anys.
La txitxa (chicha)
Menys coneguda que les anteriors, es una beguda alcohòlica simple de baixa graduació (de 5 a 8 graus d’alcohol), generalment derivada del blat de moro per un procés de salivació (que converteix el midó en sucre), seguit d’una fermentació. Es pròpia de la població indígena de l’Amèrica, en especial de la regió andina.
Te derivats com l’anomenada txitxa de jora o la txitxa morada. Tot i que son comunament associada amb el blat de moro, la paraula s'usa als Andes per a referir-se a gairebé qualsevol beguda fermentada feta a casa, també s'usen diversos grans o fruites per fer-la segons les regions.
La txitxa de jora s'ha preparat i consumit a les comunitats andines des de fa mil·lennis. Els arqueòlegs estableixen que ja es preparava 5.000 a. C.
Els inques usaven la txitxa amb finalitats rituals i es consumia en grans quantitats durant les festes religioses. S'han trobat molins al Machu Picchu (muntanya vella) on segurament s'hi elaborava.
Xat d'atenció 
