Art i cultura xinesa a Barcelona…..

• Un centenar de pintures de la Dinastia Song

• La Xina dels segles X al XIII

• De la mà dels mestres xinesos

• En el Museu Europeu d'Art Modern (MEAM)

• Aportació de Zhejiang

• 50 anys de relacions diplomàtiques Espanya-Xina

Breu però destacada exposició “El reflex de l'Època Daurada”, una retrospectiva de pintures dels mestres xinesos de la Dinastia Song (segles X al XIII) en el Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) de Barcelona, en la qual també s'han presentat altres arts i tradicions. La mostra és una iniciativa del Departament Provincial de Cultura i Turisme de Zhejiang i la Universitat de Zhejiang.

“La província Zhejiang és una dels bressols de l'antiga civilització xinesa
i una de les principals províncies culturals i turístiques del país”

Amor a la naturalesa i el paisatge

Al voltant d'un centenar de pintures, entre originals i rèpliques mostraven sobretot bells paisatges i motius vegetals. La pintura de paisatge és una de les expressions més belles de la cultura xinesa. En un intent per escapar de l'agitació que es va produir al final de la dinastia Tang (618-906), diversos pintors del segle X es van retirar a les muntanyes on van trobar en la naturalesa, l'equilibri moral que havien buscat en va en el món humà. En aquestes imatges visionàries de paisatges, representaven la gran muntanya, que s'alçava sobretot la resta, com un governant que vigilava als seus súbdits: un tema idealitzat adoptat per pintors posteriors de la cort Song, que ho van transformar en un emblema d'un estat ben ordenat.

La pintura tradicional xinesa es transmet en forma de pinzells mullats en aigua, tinta i color i pintats sobre seda o paper, amb una llarga història i una exquisida destresa. A través d'obres sobre temes com a figures, paisatges, flors i ocells, reflecteix la comprensió de les persones de l'època antiga sobre la naturalesa i la societat, i és una de les quatre arts principals, que són: la música, els escacs, la cal·ligrafia i la pintura.

Altres arts i tradicions

A més de les pintures de la Dinastia Song, en l'exposició de Barcelona, que al maig viatjarà a Madrid, es mostren altres obres d'art i algunes tradicions que permeten conèixer millor aquesta regió xinesa. Bon exemple és la ceràmica de celadón, un esmalt translúcid verd o blau-gris, amb un vidriat fi i suau, molt popular en tota Àsia, ja que permet obtenir el color del jade, la pedra sagrada, i que s'elabora en Longquan, província de Zhejiang.

Un altre art tradicional és la talla del segell amb una llarga història i una vasta cultura a la Xina. La Xiling Seal Art Society, organització artística de Hangzhou, capital de Zhejiang, és el bressol de la talla del segell en or i pedra. És la pràctica d'esculpir símbols culturals com a poemes, celebritats culturals, al·lusions històriques, paisatges, flors i ocells en pedra o altres materials, transmetent l'esperit del món amb un centímetre quadrat, i portant mil missatges amb l'emoció del ganivet i el pinzell.

El disseny floral era una de les quatre arts de la vida venerades pel poble Song. Els artistes, escriptors i les seves obres sempre anaven acompanyats d'adorns florals, fos quan recitaven poesia o pintaven, o quan rebien convidats. Les prunes, les orquídies, el bambú i els crisantems, coneguts com els "Quatre Cavallers", eren sovint els protagonistes del disseny floral per a revelar la seva elegància.

Te, encens i música

Un proverbi Song diu: "Assaborir el te, dissenyar flors, cremar encens i penjar pintures són quatre formes per a la relaxació", la qual cosa parla de l'estil de vida tranquil i elegant del poble Song. El te a l'estil Song és un art diferent de prendre te, sovint reflectit en la poesia i les pintures. L'Emperador Qianlong va dir una vegada: "No es pot viure sense te ni un dia", una frase que s'ha convertit en el millor retrat de la integració del te en la vida quotidiana.

Menys coneguda és la cultura xinesa de l'encens que existeix des de fa molt temps i va aconseguir el seu apogeu en la dinastia Song, quan la cultura de l'encens es va integrar gradualment en la vida quotidiana, amb els literats reunint-se per a gaudir de la fragància, mentre llegien i discutien les escriptures. La mestra d'aquest art és Chen Xiang, que resideix en Hangzhou. Des de nena ha viatjat per diversos jardins de Suzhou i Hangzhou, i s'ha vist profundament influïda pels conceptes estètics i la visió dels literats i erudits, mentre mestressa i admira la bellesa dels estudis Song. En el seu temps lliure, estudia les cerimònies de les flors i del te i altres expressions i pràctiques de la bellesa, i fa més de deu anys que dedicada a la promoció i difusió de l'estètica de la vida a l'estil Song.

El Guqin, també conegut com yaoqin, instrument de jade i cítara de set cordes, és un instrument tradicional xinès de corda premuda amb més de tres mil anys d'història. El Guqin té una àmplia gamma de sons amb un to profund i un retard distant. El 7 de novembre de 2003, el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO va anunciar que el Guqin xinès havia estat seleccionat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i en 2006 es va inscriure en la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Xina. Farà una demostració d'aquesta singular música l'artista Zhang Yiqing. És membre de l'Associació Xinesa de Guqin i domina les tècniques d'interpretació de la música de l'estil Zhejiang. Ha combinat l'art del Guqin amb el de cant, i desenvolupant un estil únic d'interpretar les cançons amb l'acompanyament de Guqin de manera suau, elegant i poderosa.

També un vestit és una obra d'art. Els colors i estils de la indumentària Song van ser heretats en la seva major part de la dinastia Tang, però a diferència del glamur i esplendor d'aquesta, la vestimenta Song es preocupava més per la bellesa subtil. Els vestits Song no eren excessivament ostentosos, i l'estil general era tranquil i elegant, amb una mescla més natural de tradició. És un dels representants més clàssics del vestit xinès de totes les generacions.

L'Acte d'Inauguració

En l'acte d'inauguració van ser presents destacades autoritats de la Xina i alts representants de Barcelona i Catalunya. Va presidir l'acte Hu Heping, ministre de Cultura i Turisme de la República Popular de la Xina que va estar acompanyat per Zhu Jingyang, cònsol general de la República de la Xina a Barcelona, Liu He, director general del Departament de Cultura i Turisme de la província de Zhejiang, Laia Bonet, Tinenta d'Alcalde de l'ajuntament de Barcelona, José Enrique González, director del Museu Europeu d’Art Modern (MEAM) i el recentment nomenat delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, que va saludar per vídeo.

La província Zhejiang d'on procedeixen les pintures –va indicar Liu He– “és una dels bressols de l'antiga civilització xinesa i una de les principals províncies culturals i turístiques del país, amb els seus recursos espectaculars únics. Està coneguda com "la terra del peix i l'arròs, la capital de la seda i el te, el lloc de les relíquies culturals i una destinació turística".

Per la seva part la Tinenta d'Alcalde de Barcelona, Laia Bonet, va indicar que aquesta trobada és “una nova oportunitat per a integrar una mostra de cultura xinesa en l'agenda cultural de la nostra ciutat, com ja fem amb la celebració de l'any nou xinès. Una celebració que congrega a molts barcelonins i barcelonines als nostres carrers i ofereix una vívida representació de les belles tradicions culturals xineses.”